divendres, 21 d’octubre de 2011

Erectèon

Autor: Mnèsicles

Cronologia: 421 – 406 aC.

Localització: situat a l’Acròpolis d’Atenes (Grècia)


Context històric: un cop acabades les guerres mèdiques, Atenes decideix reconstruir l’Acròpolis, fent-ho molt ostentosament per així demostrar a les altres polis el seu poder després d’haver liderat la lliga de Delos i així sortir victoriosos de les batalles contra els medes (perses). Tota la reconstrucció de l’Acròpolis es duu a terme sota les ordres de Pèricles, el governador de la polis d’aleshores.

El poder d’Atenes sobre les altres polis gregues dura fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s’enfronta a les altres polis gregues. Aquestes guerres deixen molt afeblides totes les polis, cosa que fa que mig segle més tard passin a ser sotmeses per el rei Filip (338 aC.) de Macedònia, pare d’Alexandre el Gran.

Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. Quan va morir però, l’imperi es va fragmentar en diferents regnes.


Anàlisi formal:

        Material: marbre


        Sistema constructiu: arquitravat


        Elements de suport: les columnes jòniques, els murs i les cariàtides. Les carcat de l’ordre jònic: columnes amb base, fust més esvelt i capitell (amb volutes).


        Elements suportats: l’entaulament format per l’arquitrau, el fris amb relleu continu i la cornisa. A sobre hi havia una coberta a dues aigües que tenia un frontó que la rematava per davant i un que la rematava per darrera, a més hi havia acroteris sobre la coberta. Actualment la coberta de dues aigües ha desaparegut.


        Espai exterior: és un edifici irregular a causa de què van construir-lo en un terreny desigual i a més a van haver d’encabir-lo entre els antics temples de culte de Zécrops i Erecteu, els quals van acabar unint-se per formar l’Erectèon que coneixem actualment. La seva façana general de tot l’edifici consta d’un pòrtic nord hexàstil, una façana occidental de quatre pseudocolumnes, el pòrtic de les cariàtides al sud i el pòrtic principal també hexàstil a l’est. Cal destacar les famoses cariatides que tenen una doble funció de suport i decorativa.


        Espai interior: la planta, la característica principal de la qual és la seva irregularitat degut als desnivells del terreny i a que s’havien de respectar uns llocs de culte més antics. El pòrtic principal és hexàstil, el que porta a l’estança principal que està dedicada a Atenea protectora. Darrere d’aquesta estança n’hi ha dues més, una dedicada a Posidó i l’altra dedicada a Erecteu, per les que només s’hi accedeix a través d’una estança dedicada a Cècrops.

El pòrtic nord és tetràstil amb un sostre de cassetons i el pòrtic sud és el Pòrtic de les Cariàtides (figures femenines que aguanten l’entaulament amb el cap), aquestes estaven guarnides amb joies i robes, i aquí hi ha l’escala que portava a la tomba de l’heroi Cècrops


        Estil: grec clàssic que es veu perquè el sistema constructiu utilitzat és l’arquitravat, l’edifici és un temple (cosa molt freqüent en l’arquitectura de l’estil grec clàssic), l’edifici està fet a mesura humana, és de marbre i d’ordre jònic. Cal dir però, que l’Erectèon trenca l’harmonia de les construccions regulars que feien els grecs al no ser un edifici de planta regular. Té un càracter poc unitari i poc simètric en contraposició a la unitat carcterística de l’arquitectura grega.


        Interpretació: aquest era un lloc de culte religiós dedicat a diversos déus i al diversos herois que van ser els fundadors i primers reis de l’Àtica i d’Atenes (Déus: Posidó i Atena, herois i fundadors: Cècrops, que va ser el primer rei de l’Àtica, la seva filla Pandrosos i Erecteu el primer rei d’Atenes). Es creu que també hi havia un espai dedicat a Hefest, ja que es creu que era l’avi d’Erecteu. A més cal afegir que la filla de l’heroi Erecteu tenia un espai a l’exterior de l’edifici anomenat Pandroseion, ja que va ser la inventora del teixit.

Cal dir també que les cariatides representen les dones dels Càris (aliats dels perses) portades a Grècia i castigades a suportar el pes de l’entaulament. És remarcable que a partir d’aquest moment qualsevol escultura femenina que faci la funció de suport rep el nom de cariatide.

La funció és religiosa, és un temple i també com a lloc de culte d’antics cultes que després de la construcció del Partenó havien quedat sense santuari

Els antecedents són les obres de l’època arcaica i a més podem pensar que les cariàtides estan inspirades en unes escultures semblants d’un temple de Delfos que data del segle V aC.

Aquest temple va influir en l’època romana, en el Renaixement i en el Neoclassicisme, perquè es considera un dels edificis més representatius del grec clàssic.


2 comentaris:

  1. Està molt bé escrit això. M'ha ajudat molt la informació que hi ha aquí. Moltes graciés.

    ResponElimina
  2. Podries especificar més en les infulències i en els antecedents. Per exepmle, posar exemples d'obres i no només el moviment. Gràcies

    ResponElimina