divendres, 4 de novembre de 2011

Hermes amb Dionís infant



DOCUMENTACIÓ GENERAL


Títol: Hermes amb Dionís infant

Autor: Praxíteles (~390-330 aC)


Estil: finals del grec clàssic

Tècnica: talla


Material: marbre


Formes: escultura exempta


Tipologia: grup


Cromatisme: monocroma


Localització original: l’estàtua ornava el temple d’Hera, a Olímpia, on fou trobada durant les excavacions que s’hi van fer l’any 1877.


Localització actual: Museu arqueològic (Olímpia)


CONTEXT HISTÒRIC


476 aC fins a 323 aC. Entre les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. Els perses havien sotmès les ciutats gregues de l’Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L’any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina. Un cop acabades les guerres mèdiques s’ha de reconstruir l’acròpolis. Comencen pel Partenó i ho fan ostentosament per demostrar el seu poder després d’haver liderat la lliga de Delos en tota la reconstrucció va ser feta sota les ordres de Pericles (govern de la pólis). Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338 aC) pare d’Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des de l’Europa fins a l’Àsia, amb la llengua i cultura gregues com a base. A la seva mort, però el seu imperi es va dividir en diferents regnes.


Aquesta concretament pertany a finals del període Clàssic i transició cap a l’Hel·lenístic. Al segle IV aC. Atenes perd l’hegemonia política i les guerres del Peloponès. Això va crear crisi, inquietud... i també es reflecteix en l’art, que començarà a perdre la serenitat típica del període clàssic.


DESCRIPCIÓ


Grup format per un home nu dempeus recolzat en un suport i un nen nu amb una túnica penjant.


COMPOSICIÓ


Aquesta escultura està feta a partir de dos blocs de pedra. Formada amb un eix vertical i el cos forma una corba (S invertida) la corba praxiteliana, típica de Praxíteles: el contrapposto, més pronunciat (que forma la S), dóna més suavitat i lleugeresa al cos i equilibri entre el moviment i el repòs. Proporciona una sensació d’equilibri entre el moviment i el repòs. Tot i que fa una pausa, aconsegueix la sensació de moviment.

L’escultura d’Hermes segueix el cànon de Policlet; el cos per set vegades el cap, en canvi el cos de Dionís també segueix el cànon però no queda ben proporcionat.


Les escultures mostren uns cabells ja més naturals. Hi ha tendresa en les seves mirades, expressen els seus sentiments.

La túnica aconsegueix naturalitat amb la tècnica dels draps molls, manera molt natural, marcant els plecs. Això dóna una sensació de pes.

Hi ha un contrast entre la sinuositat (el moviment) de la figura d’Hermes i la verticalitat de Dionís i la túnica (per sobre de l’arbre per suportar l’escultura).


Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs de la túnica i als cabells, on hi ha zones de clarobscur.


ESTIL


Finals del grec clàssic. Braços desenganxats del cos, l’escultura segueix el cànon de bellesa de Policlet, té contrapposto, i introdueix algunes característiques del període hel·lenístic, com per exemple: la manera de representar teles i l’expressió dels sentiments. Els cossos són més efeminats (andrògines), no són tan atlètics, i són més suaus i armònics.


INTERPRETACIÓ


Antecedents: període arcaic i clàssic.

Influències posteriors: època romana, Renaixement (imiten la corba praxiteliana) i el Neoclàssic.

Tema: Representen a Hermes i Dionís, l’episodi en el qual Hermes s’emporta a Dionís al món Nisa perquè el cuidin les Nimfes o segons una altra versió als reis d’Orcomen, per protegir-lo de l’ira d’Hera, ja que Zeus té a Dionís amb Sémele, princesa de Tebes. Zeus va encongir a Dionís perquè les nimfes el cuidessin. L’escultura ens representa la pausa que fan pel camí, quan Hermes porta en braços el seu germanastre i li dóna raïm, símbol del “déu del vi”. Aquí es veu la tendresa amb què cuida al seu germà petit i com el petit ho vol agafar amb la mà, tot i no estar conservada.


FUNCIÓ


Decorativa estètica, per exposar-la en un lloc públic. Es va trobar el s. XIX al tempre d’Hera. Es creu que era una escultura per commemorar la pau entre els poble d’Elis i Arcàdia, ja que Dionís era el patró d’Elis i Hermes de l’altre.

2 comentaris: