divendres, 4 de novembre de 2011

ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM

Arquitecte: Desconegut

Cronologia: 188a.C

Localització: original a Pèrgam (Turquia) i actualment esta en el museu de Pèrgam ( Berlín)

Context:
Període hel•lenístic.
Alexandre el gran va fer un gran imperi però en la seva mort van crear petits regnes. Continuant tots amb la cultura grega. Per això durant el període hel•lenístic hi ha diferents escoles que trenquen l’uniat clàssica. En molts casos els diferents regnes es corresponen amb escoles artístiques. entre les quals hi ha la de Pèrgam
Durant el regnat d’Èumenes II, rei de Pèrgam (actual Bergama a Turquia), es va construir l’altar per ordre del propi rei, per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia.
Va ser descobert per l’enginyer alemany carl Human i el seu equip en unes excavacions arquitectòniques. El 1930 va ser desmuntat peça a peça i traslladat a Berlín.

Material: Marbre

Sistema constructiu: Arquitravat

Elements de suport: El gran podi massis format pels murs de càrrega i la gran escala. A sobre les columnes jòniques.

Elements suportats: L’entaulament pla amb forma d’u.

Espai exterior:
Predomina la línia recta amb sensació d’horitzontalitat. Destaca el fris de les parets del podi, de 120m de llargada ja que envoltava tot el podi. El fris és un alt relleu amb una alçada de 2.5 metres, tot el podi fa uns 7 metres d’alçada, les figures sobre surten més de la meitat. En el fris les figures són molt expressives i es mostren retorçades, amb molts plecs a la roba i amb un ritme violent i convulsiu. Expressions facials torturades, estan en tensió, les vestidures estan desplegades en totes direccions.

Espai interior: Edifici de planta rectangular de la qual només es conserva la façana a través de la qual s’accedia a un pati interior tancat on hi havia l’altar per fer sacrificis. A Turquia només queden els fonaments i a Berlín només hi ha la façana

Estil: Grec hel•lenistic, concretament de l’escola de Pèrgam. Art grec amb influències orientals com el colossalisme. El Podi colossal, ja no és un edifici a mesura humana. Hi ha barreja de l’esperit clàssic més influències orientals, eclecticisme
En el fris s’hi veu el treball d’us 40 escultors diferents però amb un estil unificat , és a dir que seguien un únic projecte. El luxe oriental està reflexat amb vestits de les escultures.

Interpretació: El fris representa la gigantomàquia entre déus i gegants. Es fa un paral•lelisme entre els reis de Pèrgam com el déus i els invasors com els gegants ( representants del caos i el desordre)
També hi ha una part amb elements comuns amb el Partenó, un concurs per escollir guanyador ( entre Atena i Posidó) perquè la ciutat de Pèrgam es considera hereva dels atenesos. Dins de la columnata hi ha un fris més petit que representava la vida de Tèlef, fundador de la ciutat.
La funció és religiosa, concretament per fer sacrificis, i per commemorar les batalles contra els invasors i donar gràcies a Zeus.

Antecedent: L’art clàssic i oriental.

Influència posterior: Barroc, sobretot pel fris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada