dijous, 27 d’octubre del 2011

Laocoont i els seus fills



Títol: Laocoont i els seus fills

Autor: Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor. Autors especialitzats en representar escenes de la Ilíada i l'Odissea, dues obres d'Homer que parlen de la guerra de Troia i del retorn d'Ulisses a Ítaca després de la victòria grega.



Cronologia: segle I aC

Localització original: L'obra es va descobrir entre les ruïnes del palau de Titus, a Roma, l'any 1506.

Localització actual: A Roma. Al pati del Belvedere del Musei Vaticani

Context històric: L'obra pertany al període hel·lenístic (323- 31aC), un temps de transició
entre l'esplendor de Grècia i el predomini de l'Imperi romà.
Comença amb la mort d'Alexandre el Gran, que tenia el projecte de crear un imperi des d'Europa fins a Àsia on es parlaria grec i la cultura hel·lènica en seria la base.
Amb la mort d'Alexandre el Gran l'imperi queda dividit en diferents regnes. Degut a això, pel que fa a l'art, les influències gregues es barregen amb altres regnes i es creen diferents escoles. Aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes.
La ciutat d'Alexandria, fundada al delta del Nil per Alexandre el Gran l'any 331 aC, es converteix en el símbol de la civilització grega del moment i es la capital del nou regne d'Egipte. Era una ciutat de planta grega, plena de temples i monuments, que es va convertir en la ciutat grega més gran. Finalment, l'any 31 aC, els romans conquereixen l'Imperi grec.

Anàlisi formal:



Material:
marbre. Es desconeix si hi havia una escultura original del s.II feta de bronze.


Tècnica: talla i trepanat.

Tipologia: grup


Cromatisme: Monocroma
Descripció: Grup format per tres homes nus. Un de més gran i dos de més petits, que lluiten per alliberar-se de dues serps.
Composició: La composició és oberta. Formada per un triangle, que inclou els tres caps de les figures, i una diagonal que va des del colze del pare fins al terra passant per tot el cos.
Pel que fa al moviment, podem dir que és una escultura molt dinàmica. Ho veiem per les dues serps, que forment línies ondulades i per l'acció que es representa. Els personatges estan lluitant amb les serps, per tant, estan en moviment, immediatament després de la imatge representada es trobaran en una altra posició.
Els cossos dels fills són anatòmic ament iguals que el del pare però a escala més petita, la qual cosa no s'acosta gaire a la realitat.
Els cossos estan contorsionats. Tota la musculatura de les figures es troba en tensió i les cares mostren molta expressivitat. Sobretot en la cara del pare, veiem com la serenitat en l'expressió de les escultures clàssiques s'ha perdut, ja que mostra una expressió de patiment (phatos), com si estigués a punt de deixar anar un crit. És una escultura que ens transmet violència, tensió i patiment.
Un altre tret important és que s'utilitza "la tècnica dels draps molls" per tal de representar les teles i que semblin més reals. Això influeix en la llum creant clar obscurs, que també veiem en altres parts de l'escultura, com: entre el cos del dill i el pare, al rostre del Laocoont etc. És una escultura que té prontalitat, és a dir, està feta per ser vista des de davant. Finalment, veiem com tota l'escultura té unitat, la qual cosa s'aconsegueix per mitjà de les serps, que envolten les tres figures i les uneixen.

Anàlisi estilístic: L'estic és grec hel·lenístic, caracteritzat pel seu dinamisme i el trencament dels cànons de serenitat i equilibri clàssics. Com veiem en aquesta escultura, les figures acostumen a estar en tensió i a representar el moviment. Els rostres dels personatges mostren molta expressivitat i transmeten dolor i un gran sofriment. Es posa de moda la representació de grups, en aquest cas en trobem un format per Laocont, els seus dos fills i dues serps. S'accentua molt la musculatura dels personatges, tots tres tenen els músculs molt desenvolupats.
Com hem dit anteriorment, aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes. Per tant, a més de les característiques generals del grec hel·lenístic, mostra trets típics d'aquesta,com el dinamisme, el colossalisme i el moviment contorsionat. Una escultura del mateix estil i pertanyent a la mateixa escola seria la de "Victòria de Samotràcia".

L'antecedent estilístic és el grec clàssic. Posteriorment influencià molt a Miquel Àngel, que hi era present en el moment en que van descobrir l'escultura i va quedar impactat amb la seva expressió. Arrel d'això hi ha una influència clara en els cossos, les cares i les mirades de les obres d'aquest autor. Sobretot per la terribilità, en l’escultura del Moises. També és una escultura que influencia al Barroc per la contorsió dels cossos, la tensió corporal i el dinamisme, l’ús de diagonals... Ho veiem en autors barrocs com Bernini.

Funció i significat: Era un tret característic d'Agasandre i els seus fills el fet de representar escenes mitològiques relacionades amb la I líada i l'Odissea d'Homer, de les quals hem parlat abans. Aquesta escultura reprodueix el moment en que dues serps es mengen a Laocont i els seus dos fills. Això es deu a que, Laocoont, sacerdot de Troia, intenta advertir al seu poble del perill que pot suposar entrar el cavall regalat pels grecs a la ciutat de Troia. Davant d'això, la deessa Atena envia dues serps perquè el matin a ell i als seus fills i així evita que li ensorrin el pla. També hi ha una altra versió que diu que Laocoont era sacerdot d’Apol·lo i que va ser castigat per aquest al casar-se contra les seves ordres.
Cal destacar que segons la versió d’Homer només hi havia un fill i en la de Virgili dos. Per això hi ha una teoria que diu que en l’original grega només hi hauria un fill i en la còpia romana dos.
La funció era decorativa i estètica. A l'època d'Agesandre estava de moda entre els rics tenir grups escultòrics per decorar les cases, aquesta escultura en concret es va trobar a casa de Neró.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Erectèon

Autor: Mnèsicles

Cronologia: 421 – 406 aC.

Localització: situat a l’Acròpolis d’Atenes (Grècia)


Context històric: un cop acabades les guerres mèdiques, Atenes decideix reconstruir l’Acròpolis, fent-ho molt ostentosament per així demostrar a les altres polis el seu poder després d’haver liderat la lliga de Delos i així sortir victoriosos de les batalles contra els medes (perses). Tota la reconstrucció de l’Acròpolis es duu a terme sota les ordres de Pèricles, el governador de la polis d’aleshores.

El poder d’Atenes sobre les altres polis gregues dura fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s’enfronta a les altres polis gregues. Aquestes guerres deixen molt afeblides totes les polis, cosa que fa que mig segle més tard passin a ser sotmeses per el rei Filip (338 aC.) de Macedònia, pare d’Alexandre el Gran.

Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. Quan va morir però, l’imperi es va fragmentar en diferents regnes.


Anàlisi formal:

        Material: marbre


        Sistema constructiu: arquitravat


        Elements de suport: les columnes jòniques, els murs i les cariàtides. Les carcat de l’ordre jònic: columnes amb base, fust més esvelt i capitell (amb volutes).


        Elements suportats: l’entaulament format per l’arquitrau, el fris amb relleu continu i la cornisa. A sobre hi havia una coberta a dues aigües que tenia un frontó que la rematava per davant i un que la rematava per darrera, a més hi havia acroteris sobre la coberta. Actualment la coberta de dues aigües ha desaparegut.


        Espai exterior: és un edifici irregular a causa de què van construir-lo en un terreny desigual i a més a van haver d’encabir-lo entre els antics temples de culte de Zécrops i Erecteu, els quals van acabar unint-se per formar l’Erectèon que coneixem actualment. La seva façana general de tot l’edifici consta d’un pòrtic nord hexàstil, una façana occidental de quatre pseudocolumnes, el pòrtic de les cariàtides al sud i el pòrtic principal també hexàstil a l’est. Cal destacar les famoses cariatides que tenen una doble funció de suport i decorativa.


        Espai interior: la planta, la característica principal de la qual és la seva irregularitat degut als desnivells del terreny i a que s’havien de respectar uns llocs de culte més antics. El pòrtic principal és hexàstil, el que porta a l’estança principal que està dedicada a Atenea protectora. Darrere d’aquesta estança n’hi ha dues més, una dedicada a Posidó i l’altra dedicada a Erecteu, per les que només s’hi accedeix a través d’una estança dedicada a Cècrops.

El pòrtic nord és tetràstil amb un sostre de cassetons i el pòrtic sud és el Pòrtic de les Cariàtides (figures femenines que aguanten l’entaulament amb el cap), aquestes estaven guarnides amb joies i robes, i aquí hi ha l’escala que portava a la tomba de l’heroi Cècrops


        Estil: grec clàssic que es veu perquè el sistema constructiu utilitzat és l’arquitravat, l’edifici és un temple (cosa molt freqüent en l’arquitectura de l’estil grec clàssic), l’edifici està fet a mesura humana, és de marbre i d’ordre jònic. Cal dir però, que l’Erectèon trenca l’harmonia de les construccions regulars que feien els grecs al no ser un edifici de planta regular. Té un càracter poc unitari i poc simètric en contraposició a la unitat carcterística de l’arquitectura grega.


        Interpretació: aquest era un lloc de culte religiós dedicat a diversos déus i al diversos herois que van ser els fundadors i primers reis de l’Àtica i d’Atenes (Déus: Posidó i Atena, herois i fundadors: Cècrops, que va ser el primer rei de l’Àtica, la seva filla Pandrosos i Erecteu el primer rei d’Atenes). Es creu que també hi havia un espai dedicat a Hefest, ja que es creu que era l’avi d’Erecteu. A més cal afegir que la filla de l’heroi Erecteu tenia un espai a l’exterior de l’edifici anomenat Pandroseion, ja que va ser la inventora del teixit.

Cal dir també que les cariatides representen les dones dels Càris (aliats dels perses) portades a Grècia i castigades a suportar el pes de l’entaulament. És remarcable que a partir d’aquest moment qualsevol escultura femenina que faci la funció de suport rep el nom de cariatide.

La funció és religiosa, és un temple i també com a lloc de culte d’antics cultes que després de la construcció del Partenó havien quedat sense santuari

Els antecedents són les obres de l’època arcaica i a més podem pensar que les cariàtides estan inspirades en unes escultures semblants d’un temple de Delfos que data del segle V aC.

Aquest temple va influir en l’època romana, en el Renaixement i en el Neoclassicisme, perquè es considera un dels edificis més representatius del grec clàssic.


dimarts, 11 d’octubre del 2011

Presentació

Aquest és un bloc que els alumnes d'història de l'art de l'institut Domènec Perramon d'Arenys de Munt ens hem proposat crear, aprofitant les fitxes tècniques que fem de cada obra que entra a les PAU.

Esperem que sigui útil per a tothom!