dilluns, 21 de maig del 2012


Títol: Elogi de l’aigua
Autor: Eduardo Chillida
Cronologia: 1987
Localització (original i actual): parc de la Creueta del Coll (Barcelona)
Context històric:
Durant la dècada dels 80 hi havia una profunda crisi econòmica i social. Es va produir un acostament entre la unió Soviètica i els Estats Units, que va posar fi a la Guerra Freda i que va tenir un moment culminant en la caiguda del mur de Berlín al 1989. Aquest fet històric va comportar una nova redistribució geopolítica d'Europa i un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. L'any 1991 es va firmar el tractat de Maastricht i es va crear la Unió Europea.
Però al 1987, any de l'obra, la crisi ja s’acabava i ja s’havia enunciat que Barcelona seria la seu dels jocs olímpics del 1992, cosa que va fer que s’encarreguessin moltes noves infraestructures i escultures per decorar la ciutat, i modernitzar-la.­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­ 

Anàlisi formal:
Material: formigó armat i acer.
Forma: exempta
Tècnica: encofrat
Descripció: forma de formigó de 54 tones subjectat amb quatre cables d’acer, queda a 84 centímetres de l’aigua d’un estany artificial.
Composició: una forma de cub de línies rectes d’on en surten quatre braços recargolats, línies rectes part superior més línies corbes dels braços / contrast armònic. totes les línies però molt senzilles, pures. També hi ha Contrast entre la forma massissa que pesa molt i el fet que està suspès per uns cables que donen sensació de  lleugeresa. És una composició tancada i asimètrica que té diversos punts de vista. El paper de l’aigua també té importància al reflectir  l’escultura a l’aigua, cosa que la completa.
Moviment: ritme lent, moviment contingut  però sí que és dinàmica perquè està suspesa a l’aire i els braços també semblen atrapar l’aire
Expressivitat: complicitat de l’autor amb la natura que envolta l’escultura.
Monocroma: té diferents tonalitats segons la llum que li toca.
Llum: el formigó té gradació tonal  cosa que fa que hi hagi alguns clarobscurs també creats per les seves formes cobres.

Anàlisi estilístic:
Estil: abstracte
Característiques: prescindeix  de les formes figuratives, alhora Chillida té un estil molt personal: Obres de grans proporcions, formes molt simples i molt pures connectades amb la natura .
Antecedents: Henry Moore, monuments prehistòrics (menhirs...).
Influències: És un referent per tots els escultors contempranis
Altres obres de l’autor: L’elogi de l’horitzó.
Funció i significat
Funció: embellir Barcelona pels jocs olímpics del 1992.
Tema: explica el mite de Narcís. L’escultura representen quatre dits que no poden arribar a agafar el seu reflex de l’aigua.Mite de Narcís tractat de manera abstracte.  Narcís va rebutjar a la princesa Eco i per això va ser condemnat a enamorar-se d’ell mateix, llavors aquest es mirava reflectit en l’aigua però no podia aconseguir agafar el seu reflex i es diu va morir convertit en pols, i a on va morir en va sortir una flor que des d’aleshores va passar a dir-se Narcís.
Qui encarrega l’obra: Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona.

diumenge, 20 de maig del 2012


MAMAN


AUTOR: Louis Bourgeois

LOCALITZACIÓ: Guggenheim Bilbao

CRONOLOGÍA: 1999

CONTEXT HISTÓRIC:

Segones avantguardes artístiques. És una década d’expansió económica, la bombolla inmobiliaria està en ple boom. Hi ha una constant globalització i Internet agafa un protagonisme enorme.També importants avenços tecnològics
La vida de l’artista també és important per entendre la seva obra: traume infantil al descobrir que el seu pare s’entenia amb la seva institutriu, que va intentar ocupar el lloc de la seva mare quan aquesta va morir

ANÀLISI FORMAL:

Descripció: és la figura d’una enorme aranya amb 8 grans  potes i un cos petit, la qual porta una gran bossa amb els ous de les cries.

Material: Bronze, acer inoxidable i marbre.

Tècnica: fossa i l’assamblatge.

Tipologia: dempeus

Composició: tancada ( perquè les potes s’arquejen cap a dintre com protegint els ous ) i bastant simètrica tot i que és una mica irregular.
Està feta per ser vista per tots costats. Predominen les línies corbes ( recorden a els arc apuntats de les catedrals gótiques ) i el cos es bastant arrodonit.
Hi ha contrast entre la fragilitat de les potes  i la postura amenaçant de l’aranya per tal de protegir els seus ous.  dóna sensació de protecció.
Sembla que estigui en un equilibri difícil.

Textura: és una superfície rugosa, està formada per moltes plaques superposades.

Llum: crea clarobscurs degut a la seva textura irregular. L’ombra que projecta la fa semblar bastant real.

Moviment: predominen les línies corbes que produeixen sensació de moviment. lleugeresa.

Expressivitat: en té molta ja que té un posat desafiador i en contrast molt maternal. Expressa l’interior de l’artista i està carretada de símbologia.


ANÀLISI ESTIL·LÍSTIC:

Estil: expresionista, perquè expressa la protecció de la mare cap els ous i també és simbolista perquè representa la mare de l’autora. També hi ha crítics que la consideren surrealista perquè expressa els seus traumes infantils, vivències i emocions més profundes

Antecedents i influències: quan comença amb l’art té contacte amb el surrealisme, l’expressionisme i amb l’art primitiu ja que el seu marits era historiador.
Se la relaciona amb Frida Kahlo.

Altres obres de l’autora: altres escultures d’aranyes situades a diverses ciutats del món (Maman forma part de la sèrie d’escultures anomenada Spider)


FUNCIÓ I SIGNIFICAT:

Significat: es un homenatge a la seva mare. Veu a les aranyes com una cosa positiva i ho relaciona amb la mare. La mare tenia un negoci de tapissos i això també l’ajuda a relacionar-la amb l’aranya.
Li fa un homenatge a la mare per un trauma infantil ja que el seu pare volia un nen i com que era una dona la menypreava, a part el pare tenia un afer amb l’institutriu, quan va morir la mare l’institutriu volía fer-li de mare.
També és diu que hi ha duplicitat entre la posició amenaçadora i protectora  de l’aranya així com amb la vida i la mort (la vida dels ous i la mort que es capaç de provocar l’aranya per protegir-los) ...fragilitat però captura les seves preses....

Funció: estètica i decorativa, li encarreguen per decorar l’espai exterior del Museu Guggenheim de Bilbao, però també simbólica, expressiva i terapèutica ja que li serveix a l’autora  per reconstruir i alliberar-se dels seus records, emocions i traumes del passat.

Creu i R



Títol: Creu i R (o Creu i Terra)
Autor: Antoni Tàpies (1923-2012)
Cronologia: 1975
Localització actual: MACBA Museu d'art contemporani de Barcelona

Context històric

Segones avantguardes. Aquest quadre pertany a l'últim any del franquisme. En la dècada dels 70 l'obra de tàpies agafa un fort caràcter reivindicatiu compromès amb el nacionalisme català i sobretot en contra del franquisme. Va participar en campanyes contra la pena de mort i altres campanyes reivindicatives.
Tàpies pertanyia a una família burgesa i va començar a interessar-se per la pintura durant la convalescència d'una malaltia pulmonar i que finalment el fa abandonar els seus estudis de dret
La influència de la bomba atòmica el va fer interessar-se per la terra, el món el àtoms... en definitiva, la matèria.
A la resta del món el que més destaca és la Guerra Freda, i també el sorgiment de moviments alternatius com ara el Hippy.

Anàlisi formal
Suport: fusta de contraplacat
Tècnica: mixta: sorra, terra, pedres, pintura i llapis de grafit.
Descripció: al centre, sobre un fons de pintura monocroma sobre la qual ha afegit una capa de pols i pedres, hi ha una creu. Al cantó esquerra hi ha la paraula “gat”. A sobre hi ha dues creus de tela superposades en forma d'H. Al damunt hi ha una R en negre i al cantó inferior dret una R i T
Color: colors càlids (ocres), neutres (el negre) i la matèria.
Gama molt reduïda de colors entre ocre i marró. Són quadres que tenen relleu.
Pinzellada: s'utilitza el grattage més que la pinzellada. Però també la pinzellada ample (per exemple per la R que hi ha al damunt de l'H)
Tècnica: utilitza una tècnica mixta. Primer pintava el quadre i després afegia la matèria: pols i pedres. Després utilitzava el grattage, que significa gratar i extreure aquesta matèria, i després hi afegia altres materials.
Predomini del color i la matèria per sobre de la línia.
Composició: s'estructura a partir de la creu groga. Predomina lleugerament la línia vertical. A partir d'aquí es van repartint els elements. És una composició oberta i no és simètrica.
No a tot arreu utilitza la mateixa tècnica, són com quadres escultura.
Queden compensades la verticalitat i l'horitzontalitat. A la part superior hi veiem més elements que a la part inferior.
Llum: no hi ha tractament de la llum.
Perspectiva: no hi ha profunditat, encara que es dóna per la sorra i les pedretes que aporten volum i també per les tires de tela sobre la creu central. I el gratagge aporta també profunditat ja que s'han fet “gratant” la matèria
Expressivitat: és l'expressió del món interior de l'autor i impacta a l'espectador.
Moviment: donat per la rapidesa que ha fet la R i els gargots.

Anàlisi estilístic

Estil: informalisme matèric
Aquest estil es va originar a França mentre que paral·lelament als EUA es desenvolupava l'expressionisme abstracte.
Característiques:

- Pintura màterica: incorporació de diversos materials formant com un Collage
- Aquests materials que s'incorporen sovint provenen del reciclatge i del rebuig. També anomenat Art Brut
- Diferents textures- Austeritat cromàtica
- Grattage i també altres tècniques com el dripping, grafiti...
- Art Abstracte, no figuratiu
- Cerca un llenguatge nou

Antecedents: expressionisme abstracte, també pel Pop-Art
Influències posteriors: Art Poveda
Altres obres de l'autor: Senyera

Funció i interpretació

Funció: estètica, cerca un nou llenguatge, pintura innovadora, etc.
Interpretació: ell mateix no va donar gaires pistes sobre el significat del quadre. La seva obra es caracteritza per la repetició d'uns símbols gràfics que formen part del propi món interior de l'artista: Les A i T signifiquen Antoni Tàpies i també Teresa (la seva dona) i Antoni. Les R poden significar la sonoritat de Teresa o de Ramon Llull (del qual Tàpies n'era un gran admirador). Les creus també són on es troben les coordenades de l'espai i també estan relacionades amb el cristianisme i art medieval (admirador del misticisme medieval i de l'obra de Ramon Llull que també dóna molt de valor a la Creu). Les teles blanques i brutes podrien referir-se a la seva malaltia.
La paraula “gat” també és molt present a moltes obres de l'artista
les seves obres reflecteixen una gran preocupació pels problemes humans; malaltia, mort, destí, llibertat... però són ambigües i l'espectador es veu obligat a completar-les amb la seva imaginació.

dissabte, 19 de maig del 2012

LA PERSISTÈNCIA EN LA MEMÒRIA


Títol: La persistència en la memòria
Autor: Salvador Dalí
Cronologia: 1931
Localització: MoMA (Nova York)
Dimensions: 24 cm x 33cm
1- Context històric:
Aquesta obra s'engloba a les primeres avantguardes.  Hi ha una crisi mundial, el crac del 29, que comença a Estats units però  més tard esdevé una crisis molt important internacionalment. Ascens dels totalitarismes a Europa. Període d'entreguerres.
A Catalunya estem a la segona república, la societat esta polaritzada entre dretes i esquerres ja que són els anys previs a la guerra civil. Hi ha molta tensió.
Dalí entra en contacte amb els surrealistes a Paris, on coneix a Picasso. A Madrid va conèixer a Lorca i a Buñuel. Els seus anys de màxima fama van ser quan vivia a Nova York. Tenia una mala relació amb el seu pare i de petit era un noi insegur.
2- Anàlisi formal i estilístic
2.1- Anàlisi formal
-Suport: tela

-Tècnica: oli

-Pinzellada: precisa, fina i meticulosa, no visible

-Predomini del dibuix per sobre del color, és molt detallista precisió gairebé fotogràfica

-Colors: no són plans, hi ha tonalitats. Els colors es troben dins de la gamma dels ocres i blaus, i hi ha  contrastentre els tons freds del fons i els càlods del 1r pla  

-Descripció: Al fons Un paisatge real (les roques de Cap de Creus). En primer terme hi ha una pedra rectangular on hi ha un rellotge dur del revés cobert de formigues i un rellotge tou. Després hi ha una soca seca d'arbre en una branca del qual hi penja un rellotge tou i al darrere hi ha una plataforma de fusta blava que connecta amb el mar. Al centre hi ha una forma antropomorfa (només te un nas, una llengua i un ull) sobre la qual hi ha un altre rellotge tou.

-Composició: Composició tancada, ja que tot ens porta cap a dins i és asimètrica. Una línia, la de l'horitzó divideix el quadre en dues meitats horitzontals desiguals. Aquesta separació també ve marcada per la llum i els colors. A La de dalt hi ha més llum i hi predomina el color blau i a la part de baix és més fosca i té predomini d'ocres. Hi ha una línia diagonal; la diagonal de la pedra, que ens porta la vista  cap a la branca i aquesta senyala cap a les roques. Hi ha un contrast entre línies rectes de l'horitzó, la plataforma, la pedra (que representen les coses estables) amb les corbes dels rellotges, etc (que representen les coses inestables).
Hi ha més concentració d'objectes en el costat esquerre que en el dret.

-La llum: és tenebrista en primer terme. Hi ha dos focus, un que està a la part superior dreta  i projecta ombres allargades cap a l'esquerra. I el que il·lumina les roques és un altre focus de llum diferent,blanca i intensa, és més irreal.

-Profunditat: Hi ha perspectiva lineal, amb un punt de fuga central. Paisatge en segon terme. Els colors càlids apropen i els freds allunyen. El fet que la línia de l'horitzó sigui alta fa que doni més importància a la part del davant que no pas al paisatge. la línia alta de l’horitzó engrandeix les figures de primer pla.

-Expressió: Té poca expressivitat. ens mostra l’univers irreal i oníric de l’artista, els seus somnis, les seves obsessions

- El poc moviment que té ve donat per les línies corbes dels rellotges tous que indiquen un moviment lent, com si s'anessin desfent poc a poc. el quadre resulta bastant estàtic però hi ha contrast entre el paisatge i els objectes durs, més estàtics i els rellotges tous que es fonen lentament

2.2- Anàlisi estilístic
-Estil: surrealisme (neix a partir d'un moviment literari originat per André Breton )
Dins del surrealisme hi ha dos corrents, l'automatisme i l'oníric. Dalí pertany al segon, on es dibuixen elements inquietants que provenen del món dels somnis però acostumen a ser figuratius i representats dins d’espais lògics i realistes. Ell mateix deia que solidificava els somnis per mitjà de la pintura.
Característiques: Dibuix meticulós, color brillant i lluminós, minuciositat fotogràfica, etc.
Antecedents: André Breton, Freud, altres surrealistes anteriors com Miró o André Masson. També té la influència de la pintura holandesa per el detallisme (com ara el Bosc), i el seu món propi que farà crear una obra molt personal. Gala(la seva enamorada) també influencia molt la seva obra.
Influències: Altres autors de les segones avantguardes.
Altres obres de Dalí; Autoretrat, el gran masturbador.
3- Interpretació: Funció i significat
Tema: El tema és el pas del temps i la persistència de la memòria: el que perdura és el que és dur i el pas del temps  va esborrant la resta
Interpretació: Contingut dels seus somnis passat a la tela. El fet que els rellotges siguin diferents vol significar que el temps és relatiu. Les coses dures són estables i són  les que persisteixen (paisatge...)  i els elements tous (rellotges, figura amorfa...) són la vida i el temps, coses que passen i marxen, per tant podem veure que hi ha un paral·lelisme. Ell té angoixa per el pas del temps. El relloge dur podria ser el present. Els insectes se'ls relaciona amb la descomposició i amb l'obsessió infantil per la por als insectes.  També estava obsessionat amb la por de poder perdre a Gala.
També es diu que es va inspirar amb el formatge Cammembert que havia menjat per dinar i que que va somiar que es fonia i que passava igual que amb el pas del temps. Hi ha qui diu que la forma antropomorfa és un autoretrat.  Més tard va fer una altre obra que era gairebé igual i es deia la desintegració de la persistència de la  memòria.

Funció: estètica i reflexionar sobre el pas del temps, també la funció de treure afora els seus somnis, les seves obsessions. A més també té la funció de crear, experimentar dins del corrent estètic del surrealisme en el que s’estava iniciant. Pertany a l’inici de la relació amb Gala que és qui l’introdueix en aquest moviment

Interior holandés I

Títol: Interior holandés I           
Aurtor: Joan Miró
Cronologia: 1928
Localització: Museu d’Art Modern, Nova York

CONTEXTUALITZACIÓ: 
Pertany a les primeres avantguardes artístiques i al període d’entreguerres. Crack del 29, revolució russa i també a l’ època d’ascens dels totalitarismes, que provoca la fugida de molts artistes europeus dels règims totalitaris.Per això  molts artistes surrealistes va anar a parar a  Amèrica, que es va convertir en la potència número 1 de l’art. Aquí ens trobem en els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera, anys previs a la II República i al clima de divisió entre Dretes i Esquerres que portarana ala guerra civil.
Pel que fa als aspectes culturals ens trobem amb  les teories de Freud: una persona té el model conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control de la persona. Els surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Pels surrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i les associacions verbals automàtiques, idea que podia servir per a la creació artística.
Miró, més endavant, acaba marxant d’Espanya a causa de la dictadura franquista que s’imposà al país. Més endavant, també va haver de fugir de França però aquest cop degut als nazis.

ANÀLISI FORMAL 

Tècnica: oli Suport: tela Descripció: reinterpretació lliure d’un quadre (holandès) de l’ autor Sorgh titulat el tocador del llaüt. Mostra l’interior d’una casa amb un home que està tocant un llaüt amb altres elements plasmats a través del llenguatge particular de Miró.
 Línia i color: equilibri entre la línia i el color. No obstant hi ha més  predomini de la línia (li dona molta importància al dibuix). Colors: plans i brillants purs, equilibri entre colors càlids i freds. Predomini dels colors neutres i primaris.
pinzellada plana i ample, no visible
Composició: tancada, asimetrica ( la majoria de formes es concentren a la part esquerra) i centrípeta (tot gira al voltant del personatge principal), l’escala és jerarquitzada: Engrandeix considerablement la figura del músic (personatge principal)  i també el llaüt, de manera que les cames del protagonista, en comptes d’aguantar-lo, sembla que surtin del instrument musical. Pel que fa a la forma oval que envolta el cap, es diria que el cap s’allarga a través de la blancor de la taula, on amb prou feines s’endevina una noia asseguda mirant una partitura. Un gat juga amb un cabdell de llana sota la taula. A l’esquerra i a primer terme un gos va rosegant un os. A la part oposada veiem una petjada a terra, un ratpenat volant i, penjat a la paret, un quadre que representa un paisatge.
predomini de les línies corbes i formes irregulars
profunditat: No hi ha perspectiva tradicional, l’artista juga amb la teoria dels colors per aconseguir la profunditat segons la qual els colors càlids apropen (terra) i els freds allunyen (paret del fons)
Moviment:  el moviment s’aconsegueix gràcies a les diagonals i a les formes corbes que transmeten una sencació de moviment en espiral . Totes les formes segueixen un ritme molt dinàmic
Pinzellada: plana i no visible.

Llum: No hi ha clarobscur
Representació de la figura humana: és un quadre no figuratiu i la figura humana és esquemàtica., abstractaExpressivitat: s’aconsegueix pel traç i la vivacitat dels dibuixos ja que ens dona una sensació d’alegria i desordre per la vitalitat que transmeten el color.


ANÀLISI ESTILÍSTIC:

Estil: surrealisme. Del corrent automatista
Característiques:  fa prevaler l’incosncient per damunt de la raó, teories psicoanalítiques de Freud, esteticisme involuntari basat en l’automatisme, trenquen amb les convencions socials, pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis etc.
Més llenguatge propi de Miró: colors primaris i neutres / elements naturals / taques de color / línies negres / asteriscos / món microscopi...
Antecedents: abstracció, simbolisme, pintura metafísica, dadaisme. (pintures dels nens, malalts mentals, cultures primitives...)
Influències posteriors: neoromanticisme. Va influir sobre la resta de pintors surrealistes del moment
Obres del mateix autor:  “la Masia”, “Constel·lacions”.

FUNCIÓ I INTERPRETACIÓ:

Funció: estètica. La funció simbòlica és la recerca d’un nou llenguatge surrealista, mironià.

Interpretació: Aquesta és la primera obra d’una sèrie de pintures que va fer el pintor després de la seva estada a Holanda sobre els interiors d’ alguns quadres holandesos que l’ artista reinterpreta, amb el seu llenguatge particular de signes i formes. En aquesta obra Miró pren com a referència el quadre de H.Sorg : “El tocador de llaüt” i són representats els seus principals elements: el músic tocant el llaüt, la dona, la taula, el gos, el gat, la finestra, el paisatge i el quadre de la paret però representats amb el llenguatge propi de Miró. Les seves figures, per estranyes que semblin, sempre fan referència a objectes o figures concretes. El pintor català redueix els objectes i figures a la seva essència.
Busca aproximar-se a la manera de pintar i expressar-se que tenen els nens o cultures primitives. i admirava la seva llibertat i exuberància a l’hora d’expressar-se.

divendres, 18 de maig del 2012

Número 1

TÍTOL: Número 1
AUTOR: Jackson Pollok
CRONOLOGIA: 1948 (II avantguardes)
LOCALITZACIÓ: Museum of Contemporary Art (Los Angeles)
CONTEXT: El quadre pertany a les 2es avantguardes artístiques, és pintat en el context del final de la II Guerra Mundial, arran de la qual Europa queda devastada i la capital de l'art passa a ser Nova York. Pollok tenia formació artística, però més endavant va començar a pintar utilitzant el “dripping” . La fundació Guggenheim el va contractar de manera fixa perquè pintés quadres d'aquest estil, es va convertir en el seu mecenes. Finalment, va morir en un accident de cotxe.

ANÀLISI FORMAL

TÈCNICA: oli, esmalt i pintura d'alumini. Utilitza la tècnica del “dripping” (goteig).
SUPORT: tela
DIMENSIONS: és un quadre de gran format
DESCRIPCIÓ: conjunt de línies, taques... superposades de manera arbitrària fins que tot el quadre queda ple (all-over).
PREDOMINI: predomini del color i absència del dibuix.
COLORS: hi ha color negre, blanc, gris i salmó.
COMPOSICIÓ: el quadre és una trama de línies sense ordre. És una composició oberta ja que la pintura desborda tot el quadre. Hi destaca la violència del gest i l'energia del traç de l'artista. No hi ha punt de fuga ni cap dels elements dels quadres tradicionals.
PINZELLADA: no hi ha pinzellada. Es mostra un traç enèrgic que es realitza mitjançant el gest i l'esquitxada (tècnica del “dripping”) fins que tot el quadre queda ple de pintura (all- over).
PROFUNDITAT: ve donada per la superposició de capes de pintura.
ESPRESSIVITAT: Utilitza un llenguatge pictòric nou on no hi ha res per desxifrar. Expressa l'estat d'ànim del pintor per mitjà del traç, que és nerviós i violent.
LLUM: no hi és representada.
MOVIMENT: és una obra dinàmica que reprodueix els ritmes utilitzats per l’artista en la seva creació (especia de dansa al voltant -i per sobre- de la tela)

ESTIL

ESTIL: Expressionisme abstracte. La pintura és dinàmica i gestual, allunyada totalment del llenguatge figuratiu, una certa restricció cromàtica (generalment ús del blanc i el negre, sobretot al final), expressa els sentiments mitjançant el traç. llibertat expressiva
ANTECEDENTS: muralistes mexicans per la mida de les teles, Picasso i l'Automatisme surrealista.
INFLUÈNCIES POSTERIORS: les II avantguardes. Hi ha qui el considera precursor dels “Happenings”. ALTRES OBRES DE L'AUTOR: número 8, Gallaxy, número 14.

INTERPRETACIÓ

TEMA: entramat de línies i colors. El títol, Número 1, permet a l'espectador veure el que vulgui en el quadre i no veure's influenciat ni condicionat pel títol. S'expressa l'estat d'ànim de l'autor en el moment de pintar el quadre per mitjà del traç. Canvia totalment la forma en què l’artista s’enfronta a la tela, ja que aquesta no se situa davant del pintor de forma vertical, sinó al terra en horitzontal.
FUNCIÓ: estètica i decorativa, feta per ser exposada en llocs grans, i la de transmetre l'estat d'ànim de l'artista.

dijous, 17 de maig del 2012

EL MARXISME CURARA ELS MALALTS
Autor: Frida Kalho
Cronologia: 1954
Localització: Museu Frida Kalho (Mèxic)

Context històric

Estem a les II avantguardes, després del II Guerra Mundial i la Guerra Freda, el món estava dividit en dos blocs; el bloc  comunista i el capitalista.
La vida de l’artista marca profundament la seva obra. Va tenir la polio de petita (et deixa coixa) i arrel d’un accident d’autobús que li va afectar a la columna, li van haver de fer 32 operacions. Degut això, va haver de portar cotilla per sempre. Els últims anys va tenir molt de dolor, havia de prendre morfina, també va tenir un avortament... Es va casar amb un muralista mexicà i la va influir en la seva obra. Frida normalment feia autoretrats envoltats de símbols. Pinta de manera autodidacta. Ella és comunista.

Anàlisi formal

-Tècnica: Oli
-Suport:Tela
-Descripció: És un autoretrat de l’ artista envoltat de simbologia.
-Predomini: Hi ha força equilibri però predomina el color per sobre del dibuix, sobretot en les obres del final de la seva vida ( augment del dolor).
-Color: El color és aplicat de manera plana (inf.muralista). Els colors són forts i intensos i, hi ha un predomini dels càlids (vermellosos i ataronjats) i també dels neutres (negre i blanc). A la zona del cel predominen els colors freds. A la part esquerra hi han colors més suaus (coses bones que a la part dreta).
-Pinzellada: És ràpida, lliure, allargada i visible. Al final de la seva obra la pinzellada és poc detallista.
-Composició: És força simètrica i oberta (els elements escapen del quadre). L’eix de simetria està marcat per la cotilla i divideix el quadre en dues meitats. Ella està al centre. El costat dret és més negatiu i l’esquerra més positiu. Per altra banda, El paisatge està dividit entre el cel i la terra.la part de baix és mes gran que la de dalt (cel) Ella forma un triangle i les crosses un altre d’invertit.
-Profunditat: No hi ha perspectiva, però entre les crosses, els colors i les mans es crea certa profunditat.
- Llum: No hi ha massa tractament de la llum. Es produeix un joc entre la zona més fosca i la zona més clara però no hi ha clarobscurs.
- Moviment: No és molt exagerat. Les diagonals aporten dinamismes. També aporten dinamisme les crosses que cauen i les mans que l’acullen.
-Expressivitat: expressa el seu món interior (la seva malaltia i la seva ideologia).
-Tractament de la figura humana: És realista. No s’idealitzava. És figuratiu.

Anàlisi estilístic:

Està associada al surrealisme perquè expressa el seu món interior. Ella diu que no perquè no pinta els seus somnis, sinó la seva realitat. Hi ha semblances amb la pintura surrealista, però té un estil molt persona:
iconografia indigena
inclusió de simbologia política
feminimitat.
Ella mateixa pinta les seves idees, els seus problemes. Utilitza elements del Mèxic precolombí (cultura indígena). Frida és molt feminista.

-Antecedents: Diego Rivera (marit), altres muralistes mexicans. També hi ha influència de l’art popular mexicà (indígena).
-Influències: muralistes mexicans posteriors.
-Altres obres: la columna trencada, les dos Fridas.



Funció i significat

Tema: es representa a ella  que s’allibera del dolor gràcies a la ideologia marxista. Porta una cotilla que li aguanta l’esquena (obra final de la vida, ha de prendre morfina per dolor i finalment li han d’amputar una cama).
A la part esquerra hi ha la part positiva. Hi ha pintada la bola del món amb els països comunistes en vermell i de la bola en surt un colom, símbol de la pau. Hi han rius blaus, els colors són més suaus i agradables.
A la part dreta, part amenaçada pel capitalisme i la destrucció, hi ha una bomba atòmica on hi ha rius de sang sortint. Predomini del vermell. També hi apareix una àguila,amb el cap de l’oncle Sam (símbol de l’Amèrica capitalista) i en Marx que l’escanya. També hi apareix el llibre vermell a la seva mà que representa el comunisme. Les mans del comunisme l’aguanten a ella i per això deixa anar les crosses. Quan comença a tenir la malaltia com que no pot fer res per ajudar al comunisme pinta a favor d’ell. Aquesta era la seva manera d’ajudar i ser útil al partit.

Funció: terapèutica ja que ella es refugia a la pintura i propagandística a favor del comunisme. Els últims anys de la seva obra són els que pinta a favor del comunisme que era la seva manera de col·laborar.

dimecres, 16 de maig del 2012

La sopa Campbell

Títol: La sopa Campbell
Autor: Andy Warhol
Cronologia: 1965
Localització: National Gallery of Art (Washington)
Context: El quadre forma part de les II avantguardes. Un cop acabada la II Guerra Mundial i en plena Guerra Freda. Europa es troba devastada i la capital de l'art passa a ser Nova York. Andy Warhol era publicista i amb el temps es va anar decantant per la pintura. El que feia era agafar objectes quotidians i populars, com un pot de sopa Campbell, una ampolla de Coca -Cola, o fins i tot personatges del cinema i polítics i els plasmava en un quadre mitjançant la serigrafia. D'aquesta manera va acostar l'art al poble i al mateix temps les coses populars al món elitista dels museus. Aquest tipus d'art fundat per Warhol s'anomena Pop Art. Ell l'únic que feia era el disseny i algú altre feia el quadre, del qual es podien fer les còpies que es volguessin (l’artista no feia tot el Procés creatiu). A part d'això, Warhol va ser mànager del grup de música “The Velvet Underground” i va estar molt relacionat amb l'entorn musical dels anys 60. Finalment va morir d'un atac de cor.

ANÀLISI FORMAL

Tècnica: serigrafia i pintura acrílica
Suport: tela
Descripció: reproducció d'un producte comercial, una llauna de sopa de tomàquet Campbell’s,  amb els colors canviats.
Predomini: hi ha equilibri del color i el dibuix. Tot està delimitat en negre. El dibuix és precís, molt fidel a la realitat
Colors: els colors són llampants (blau, verd, fúcsia, vermell...) i estan aplicats de manera plana.
Composició: la composició és tancada i hi ha predomini de la línia vertical i la forma geomètrica simple del cilindre
Profunditat: hi ha poca profunditat, però al fer una visió aèria del pot de sopa podem veure la tapa dibuixada i això dóna una certa profunditat.
Llum: no hi és representada. L'única ombra que veiem és la de les lletres de la marca, però això ja era així en el pot real.
Moviment: no en té.
Pinzellada: és plana. No parlem ben bé de pinzellada ja que el quadre es fa mitjançant la serigrafia, sinó que hi ha una capa de pintura sencera.
Expressivitat: el quadre ens transmet impacte per mitja dels colors intensos. A part, també la normalitat de les coses, la proximitat amb els objectes quotidians.

ESTIL

Estil: Pop Art (Popular art). Fort caràcter figuratiu, s'inspira en el món del consum i en la cultura popular (anuncis, revistes, personatges famosos, objectes quotidians, diaris, còmics...), és fàcil de comprendre i està pensat per ser accessible per a tots els públics, es repeteixen sèries d'imatges i es comença a fer ús de noves tècniques (serirafia) i materials (pintura acrílica).

Antecedents: la publicitat, el còmic i els autors Robert Rauschenberg, Roy Lichtenstein.

Influències posteriors: fins l'actualitat ha estat molt reproduït i ha influenciat en l'art i el disseny del s.XX i XXI, també els artistes Kitch. I com a exemple actual influenciat per Andy warhol podem citar l’artista brasiler Romero Britto

Altres obres del mateix autor: diferents sèries de la Sopa Campbell, de la Marilyn Monroe, de Coca -Cola, etc.

INTERPRETACIÓ

Tema: El quadre és una reproducció gràfica d'una llauna de sopa molt popular als Estats Units, sopa Campbell. Warhol amb la seva obra vol fer arribar l'art a tothom, acostar l’art al poble i les coses populars a l’art i els museus i al mateix temps fa una crítica a la societat de consum i al món elitista de l'art del seu moment. Va ser el creador i màxim representant del Pop art, en el qual, per primera vegada en pintura, l'artista fa el disseny i és una altra persona qui fa el quadre. Al poder fer infinites còpies del mateix disseny trenca amb l'exclusivitat. El seu art estava lligat al món gay.

Funció: estètica i decorativa. A més, crea un nou art a l'abast de tothom i no només per als rics. Fa crítica de la societat de consum i de l’elitisme de l’art fins al moment

dimarts, 15 de maig del 2012

EL GUERNICA
Autor: Picasso
Cronologia: 1937
Localització: Museu d’Art Reina Sofia, Madrid
Estil: Cubisme, surrealisme, expressionisme

Context històric
Aquesta obra forma part de les primeres avantguardes. Aquestes apareixen durant la primera meitat del s. XX. Anys de tensions i període d’entre guerres.
A Espanya hi havia la Guerra civil: enfrontament entre franquistes i republicans, i concretament el bombardeig de la ciutat basca de Guernica per part de la legió Còndor, el qual és el primer bombardeig sobre població civil.
Picasso, autor de Màlaga, des de petit va venir a viure a Barcelona i de seguida va començar a ser precoç amb la pintura. Va passar per diverses etapes, des d’una etapa més realista a entrar en contacte a amb els impressionistes i postimpressionistes de París. Va passar per diverses èpoques, l’època blava, època rosa... Més tard va començar a experimentar amb el cubisme i durant la major part de la seva obra, tot i tenir diverses etapes, és cubista.

Anàlisi formal
Tècnica: Oli
Suport: Tela, grans dimensions (3,51x7,82)
Descripció: Sobre un paisatge arquitectònic hi ha nou figures: sis humanes i tres animals. De les sis humanes quatres son dones. A l’extrem dret hi ha una dona que aixeca els braços enlaire, seguidament una altre que treu el cap per la finestra i una altra que camina com si fugis. Després hi ha un cavall, i als seus peus hi ha un soldat caigut. A l’extrem esquerra hi ha un ocell, un toro i una mare que porta un nadó, el seu fill, en braços.
Predominis del color o el dibuix: Predomini del dibuix per sobre del color perquè pràcticament no hi ha color.
Traç: Molt precís, la línea és visible, hi ha dibuixos geomètrics.
Color: gamma cromàtica molt reduïda entre el gris, negre i blanc. Utilitza aquets colors perquè a Picasso, que sempre havia estat molt vinculat a la república,  la notícia del bombardeig de Guernica li va arribar a través dels diaris (fotos en blanc i negre) i li va impactar molt.
Composició: Tot i que sembli molt desordenat i caòtic, té una estructura molt clara. Tenim un eix de simetria que seria la paret blanca del fons que divideix l’obra en dues meitats regulars. L’eix també es converteix en la punta d’una piràmide i a dins s’hi emmarquen la majoria de personatges, menys dos eixos verticals a cada extrem que és on s’emmarquen la resta de personatges. És una composició tancada. Predomini de les línees diagonals, rectes i combinades amb algunes de corbes que fan les diverses formes dels personatges. Aquest us de diagonals i corbes fa que sigui una quadre en moviment i dona dinamisme.
Moviment: les línees corbes i diagonals donen dinamisme, moviment i tensió.
Profunditat: No té perspectiva però s’aconsegueix una mica de profunditat a través dels espais representats (paret, finestra...) i la col·locació dels personatges.
Llum: És representada de manera irreal, com en un còmic, com per exemple ho veiem en la bombeta amb punxes. La llum provoca una mica d’ombra però bàsicament no hi ha clarobscurs. Hi apareixen tres focus de llum: la bombeta del sostre, el quinqué i una finestreta.
Tractament figura humana: Tractament de manera cubista. Els personatges es representen des de tots els plans. No busca la bellesa sinó que està tractat de manera cubista.
Expressivitat: És molt gran. Hi ha autors que el consideren expressionista perquè els crits que fan, les boques, les llengües.. Són elements que li donen molta expressivitat. Aconsegueix plasmar molt bé l’horror i la destrucció de la guerra.

Anàlisi estilístic
Estil: Cubisme
Característiques: Representació dels objectes des de diferents plans i fragmentació en figures geomètriques. També té característiques expressionistes: les boques cridant, els braços... I també el consideren una mica surrealista.
Antecedents: Cezane, expressionisme i surrealisme. També hi ha qui diu que com a antecedent es va basar en un artista barroc que va fer un quadre que es deia La matança dels innocents. (Guido Reni)
Influències: Els artistes de les segones avantguardes.  

Funció i interpretació:
Interpretació: Representa el bombardeig de la ciutat basca de Guernica per part de l’aviació alemanya, la Legió Còndor. Va ser el primer bombardeig sobre població civil. Fins aquell moment, les guerres tenien objectiu militar i les morts civils eren només per danys col·laterals, però aquí és el primer cop que la població civil es converteix en l’objectiu. És un assaig del que passarà a la segona guerra mundial, que es bombardejarà la població civil fins i tot amb la bomba atòmica.
Aquesta obra va ser un encàrrec que li va fer el govern de la república tot i estar en guerra. Hi havia una exposició universal a París, i el govern de la república li va encarregar una obra per decorar el pavelló espanyol i no li va dir quin havia de ser el tema. Però com que Picasso havia quedat molt impactat i era antifranquista va presentar aquest tema per tal de denunciar-ho i donar a conèixer tot el món el que estava passant.
Picasso va dir que el quadre representava simplement una escena del bombardeig i de les seves brutalitats. Però els crítics d’art diuen que hi ha diverses interpretacions. La dona que aixeca els braços és una al·legoria del dolor físic. La dona que fuig és una al·legoria a la gent que fuig, als perseguits. La de l’altra extrem que duu el nadó en braços representa el dolor psicològic de perdre els éssers estimats. L’altra dona que treu el cap per la finestra i porta la llum representa que és la que dóna la notícia al món. El soldat que esta a terra representa una víctima de la guerra. També hi ha qui diu que el soldat representa Espanya,  que està esquarterada com el soldat, dividida. El cavall i el toro també tenen diverses interpretacions: el cavall representa la població civil i el toro la força bruta. Però hi ha qui diu que el toro representa la resistència de la població que no serà vençuda. Tot i totes aquestes interpretacions, Picasso va dir que no volia aclarir què representava cada personatge perquè bàsicament era la brutalitat del bombardeig sobre  la població civil.

Funció: Estètica, per ser exposat en el pavelló espanyol durant l’exposició universal de París el 1937. Funció simbòlica de denuncia del bombardeig concretament i també de qualsevol Guerra. El quadre va estar exposat a l’exposició universal, però com que Franco va guanyar la guerra, Picasso no va voler que s’exposés a Espanya mentre durés la dictadura  i va estar al MoMa fins al 1981, quan Espanya ja era plenament democràtica. Actualment s’exposa al Reina Sofia de Madrid.