dijous, 27 d’octubre del 2011

Laocoont i els seus fills



Títol: Laocoont i els seus fills

Autor: Agesandre i els seus fills, Polidor i Atenodor. Autors especialitzats en representar escenes de la Ilíada i l'Odissea, dues obres d'Homer que parlen de la guerra de Troia i del retorn d'Ulisses a Ítaca després de la victòria grega.



Cronologia: segle I aC

Localització original: L'obra es va descobrir entre les ruïnes del palau de Titus, a Roma, l'any 1506.

Localització actual: A Roma. Al pati del Belvedere del Musei Vaticani

Context històric: L'obra pertany al període hel·lenístic (323- 31aC), un temps de transició
entre l'esplendor de Grècia i el predomini de l'Imperi romà.
Comença amb la mort d'Alexandre el Gran, que tenia el projecte de crear un imperi des d'Europa fins a Àsia on es parlaria grec i la cultura hel·lènica en seria la base.
Amb la mort d'Alexandre el Gran l'imperi queda dividit en diferents regnes. Degut a això, pel que fa a l'art, les influències gregues es barregen amb altres regnes i es creen diferents escoles. Aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes.
La ciutat d'Alexandria, fundada al delta del Nil per Alexandre el Gran l'any 331 aC, es converteix en el símbol de la civilització grega del moment i es la capital del nou regne d'Egipte. Era una ciutat de planta grega, plena de temples i monuments, que es va convertir en la ciutat grega més gran. Finalment, l'any 31 aC, els romans conquereixen l'Imperi grec.

Anàlisi formal:



Material:
marbre. Es desconeix si hi havia una escultura original del s.II feta de bronze.


Tècnica: talla i trepanat.

Tipologia: grup


Cromatisme: Monocroma
Descripció: Grup format per tres homes nus. Un de més gran i dos de més petits, que lluiten per alliberar-se de dues serps.
Composició: La composició és oberta. Formada per un triangle, que inclou els tres caps de les figures, i una diagonal que va des del colze del pare fins al terra passant per tot el cos.
Pel que fa al moviment, podem dir que és una escultura molt dinàmica. Ho veiem per les dues serps, que forment línies ondulades i per l'acció que es representa. Els personatges estan lluitant amb les serps, per tant, estan en moviment, immediatament després de la imatge representada es trobaran en una altra posició.
Els cossos dels fills són anatòmic ament iguals que el del pare però a escala més petita, la qual cosa no s'acosta gaire a la realitat.
Els cossos estan contorsionats. Tota la musculatura de les figures es troba en tensió i les cares mostren molta expressivitat. Sobretot en la cara del pare, veiem com la serenitat en l'expressió de les escultures clàssiques s'ha perdut, ja que mostra una expressió de patiment (phatos), com si estigués a punt de deixar anar un crit. És una escultura que ens transmet violència, tensió i patiment.
Un altre tret important és que s'utilitza "la tècnica dels draps molls" per tal de representar les teles i que semblin més reals. Això influeix en la llum creant clar obscurs, que també veiem en altres parts de l'escultura, com: entre el cos del dill i el pare, al rostre del Laocoont etc. És una escultura que té prontalitat, és a dir, està feta per ser vista des de davant. Finalment, veiem com tota l'escultura té unitat, la qual cosa s'aconsegueix per mitjà de les serps, que envolten les tres figures i les uneixen.

Anàlisi estilístic: L'estic és grec hel·lenístic, caracteritzat pel seu dinamisme i el trencament dels cànons de serenitat i equilibri clàssics. Com veiem en aquesta escultura, les figures acostumen a estar en tensió i a representar el moviment. Els rostres dels personatges mostren molta expressivitat i transmeten dolor i un gran sofriment. Es posa de moda la representació de grups, en aquest cas en trobem un format per Laocont, els seus dos fills i dues serps. S'accentua molt la musculatura dels personatges, tots tres tenen els músculs molt desenvolupats.
Com hem dit anteriorment, aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes. Per tant, a més de les característiques generals del grec hel·lenístic, mostra trets típics d'aquesta,com el dinamisme, el colossalisme i el moviment contorsionat. Una escultura del mateix estil i pertanyent a la mateixa escola seria la de "Victòria de Samotràcia".

L'antecedent estilístic és el grec clàssic. Posteriorment influencià molt a Miquel Àngel, que hi era present en el moment en que van descobrir l'escultura i va quedar impactat amb la seva expressió. Arrel d'això hi ha una influència clara en els cossos, les cares i les mirades de les obres d'aquest autor. Sobretot per la terribilità, en l’escultura del Moises. També és una escultura que influencia al Barroc per la contorsió dels cossos, la tensió corporal i el dinamisme, l’ús de diagonals... Ho veiem en autors barrocs com Bernini.

Funció i significat: Era un tret característic d'Agasandre i els seus fills el fet de representar escenes mitològiques relacionades amb la I líada i l'Odissea d'Homer, de les quals hem parlat abans. Aquesta escultura reprodueix el moment en que dues serps es mengen a Laocont i els seus dos fills. Això es deu a que, Laocoont, sacerdot de Troia, intenta advertir al seu poble del perill que pot suposar entrar el cavall regalat pels grecs a la ciutat de Troia. Davant d'això, la deessa Atena envia dues serps perquè el matin a ell i als seus fills i així evita que li ensorrin el pla. També hi ha una altra versió que diu que Laocoont era sacerdot d’Apol·lo i que va ser castigat per aquest al casar-se contra les seves ordres.
Cal destacar que segons la versió d’Homer només hi havia un fill i en la de Virgili dos. Per això hi ha una teoria que diu que en l’original grega només hi hauria un fill i en la còpia romana dos.
La funció era decorativa i estètica. A l'època d'Agesandre estava de moda entre els rics tenir grups escultòrics per decorar les cases, aquesta escultura en concret es va trobar a casa de Neró.

5 comentaris: