Nike Àptera

Documentació general

Nom: Nike Àptera (Atena Nike)

Arquitecte: Cal•lícrates

Cronologia: el projecte es va fer l’any 449 aC, però la seva realització va ser al 421aC

Localització: Acròpolis d’Atenes

Estil: Grec clàssic

Material: marbre blanc

Sistema de construcció: Arquitravat

Dimensions: 4,18m x 3,78m

Context històric

Aquesta obra es va construir en el període clàssic que va des de l’any 476 aC fins el 323 aC entre els quals es produeixen les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el gran.

Els perses (o medes) havien sotmès les ciutats gregues d’Àsia Menor i es van llençar a la conquesta de les polis de Grècia. L’any 490aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina.
A partir d’aquí els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi, pren el domini sobre la resta de ciutats gregues i creen la Lliga de Delos. Predomini que dura fins les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s’enfronta a altres ciutats gregues.
Mig segle després totes les ciutats gregues, que havien quedat afeblides per les guerres internes, van ser sotmeses per el rei Filip de Macedònia (338 aC) pare d’Alexandre el gran.
Alexandre el gran volia crear un sol imperi, que abarqués des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i cultura gregues com a base. Però quan va morir, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.
Durant les guerres mèdiques Atenes va ser destruïda. Un cop acabada la guerra es va començar la reconstrucció d’aquesta.
El temple de Nike Aptera va ser construit en elperíode clàssic , després de les guerres mediques l’antiga acropolis d’Atenes havia quedat destruïda i un cop acabats els conflictes, Atenes victoriosa.... comença la seva reconstrucció, període d’esplendor, preeminència d’Atenes per sobre les altres polis, encapçala la Lliga de Delos... Aquest temple va ser construït al mateix temps que els propileus, després del Partenó

ANÀLIS FORMAL
Elements de suport

Columnes jòniques: (formades per un capitell amb dues volutes en espiral i una columna situada sobre dues motllures còncaves i convexes), de 4 metres d’alçada i murs.

Elements suportats:

(L’arquitrau,) L’entaulament: format per l’arquitrau: (amb tres franges que augmenten de grandària a mida que pugen / fris amb decoració continua sense tríglifs i mètopes), el fris i la cornisa i un frontó que no s’ha conservat amb una teulada de dues aigües. També suportava acroteris, que eren les estàtues decoratives situades a les puntes del frontó.

Espai exterior

És un temple d’estil jònic amfipròstil i tetràstil. Està orientat a l’est, per on surt el sol. Destaquen les seves dimensions reduïdes. Fet a mesura humana

Espai interior

És un temple de planta rectangular d’una única cel•la de petites dimensions. Dins s’hi guardava una escultura de fusta policromada de Nike.

Estil

Estil: grec clàssic.

Caracteristiques: mesura humna, rebuig al colossalisme, ús de l’ordre jònic, equilibri, simetria, arquitrabat ... es un edifici de mesures humanes.
Al fris hi podem veure representades diferents escenes de Nike que mostren una gran varietat d’estils,cosa que voldria dir que serien obra de diversos escultors, amb tot hi ha unitat sembla ser que tots seguien un mateix projecte (pot ser de Fidies) sobretot el de Fídies.

INTERPRÈTACIÓ

Contingut i funció

El temple no es va poder construir fins el 421 aC ja que Cimó que va ser el que encarrrega l’obra era rival de Pericles i sembla ser que auqest últim hi va posar moltes pegues

Durant l’Edat Mitjana el temple va ser desmuntat i es va fer servir per reconstruir la muralla que envoltava la ciutat. Actualment s’ ha reconstruït fins a l’alçada de la cornisa

Funció

Al ser un temple la seva funció principal és religiosa. No era gaire gran perquè les cerimònies es feien a l’aire lliure. La seva funció era només guardar l’estàtua de la deesa

Interpretació: temple dedicat a Atena Victoriosa (Atenea Niké) o bé a la Victòria sense ales (Niké Aptera) La victòria sempre es representa amb ales però aquí no li posen ales perquè estaven convençuts que la victòria no marxaria mai d’Atenes (no li calen si no ha de volar)
Els relleus del fris, que van ser portats al Museu Britànic, representen escenes de les batalles entre els grecs i els perses (guerres mèdiques) sobretot a la batalla de Platea i a altres escenes de la deesa (cordant-se una sandàlia...)