dilluns, 19 de març del 2012

EL CRIT

Títol: El crit
Autor: Edvard Munch
Cronologia: 1893
Localització: Nasjonalgalleriet (Oslo)

CONTEXT HISTÒRIC
Finals del segle on es produeixen canvis. Aquest període es situa a les portes de la I guerra mundial, a les rivalitats imperialsistes i a les disputes entre les diferents classes socials (moviment obrer...)
Pel que fa l’autor és molt per entendre la seva obra cal coneixer alguns detalls de la seva biografia. De caràcter pessimista i depressiu com a conseqüència de les morts sobtades de la seva mare i de la seva germana, dos factors que van marcar molt la seva infantesa i posterior vida adulta (actitud tràgica davant la vida, turmentat...). Va estar ingressat a un clínica psíquica degut a una depressió profunda.
Edvard va pintar la obra del Crit 50 vegades.

ANALISI FORMAL
-Tècnica: Oli i Tremp
-Suport: Cartró
-Descripció: Personatge estrany que es posa les mans a la cara amb la boca oberta sobre un pont on s’hi troben dos personatges més. Al darrera hi ha un paisatge marítim.
-Línia o color: clar Predomini del color per sobre de la línea.
-Colors: Destaquen els colors càlids, vermells i ataronjats, i s’hi aprecia el contrast entre el color taronja i el blau.
-Pinzellades: Pinzellades visibles, llargues i ondulants.
-Llum: La llum és irreal, il·lumina tota l’escena i no té ombra.
-Profunditat: La profunditat ve donada pel pont i els dos personatges del final, així com també pel paisatge del darrere on s’hi aprecien dues petites embarcacions. les figures són planes, sense volum
Moviment: La línea corba i sinuosa ens dóna sensació de moviment, de dinamisme i de desiquilibri. Les línies rectes del pont i dels personatges del final donen més sensació d’estabilitat
-Composició: Oberta i asimètrica. La barana del pont divideix el quadre en dues meitats: pont i paisatge.
S’hi diferencien dos tipus de línia; la recta ( formada pel pont, la barana i els 2 personatges del fons, que aporta estabilitat) i la corba i ondulant (formada pel personatge principal i pel paisatge del darrere, que aporta inestabilitat). Fort contrast entre aquests dos tipus de línia. també contrastos cromàtics
Està format per 3 plans: El 1r correspon al personatge principal, el 2n al pont i els altres 2 personatges i el 3r al paisatge ( hi ha barques llunyanes).
-Expressivitat: Vol expressar l’interior del personatge. La figura humana no està tractada de manera idealitzada. El quadre mostra angoixa, inestabilitat, intranquil·litat…

ESTIL
L’estil és expressionisme.
Característiques:
- No els interessa mostrar la realitat sinó l’interior de l’ artista. les pintures expressionistes són un reflex del món interior de l’artista, en aquest cas la seva angoixa...
- Esquematització de les figures.
- Pinzellades llargues i ondulants.
- Ús arbitrari del color.
-Antecedents: autors post-impressionistes (com per exempleVan Gogh) i pintures negres de Goya.
l’estètica de Munch s’inspira en la filosofia de Nietzsche
-Influències: Zona del Nord centre Europa i el grup alemany el pont (Expressionistes alemenys de principis del s. XX com per exemple Kirchner).

INTERPRETACIÓ
Tema: Home a dalt d’un pont cridant i un paisatge nòrdic.
Cal destacar que li va agafar aquesta paranoia a ell mateix quan passejava pel pont, que es va quedar paralitzat i el paisatge del fiord hi veia sang i llengües de foc . Ell mateix ho explica en unes notes autobiogràfiques
sembla ser que per pintar el rostre del personatge principal es va inspirar en una mòmia peruana que havia vist en una exposició universal
-Funció: Expressar el seu món interior , la seva angoixa i patiment. el va pintar de forma combulsiva i en va fer unes 50 còpies funció també terapèutica, per alliberar-se de l’angoixa.
També té però una funció estètica

LA VICARIA

AUTOR: Marià Fortuny
CRONOLOGIA: 1867-1870
ESTIL: realisme
LOCALITZACIÓ: MNAC

CONTEXT HISTÓRIC:

Es situa a finals del segle XIX, segle marcat a Catalunya per la revolució industrial que generarà una classe burgesa rica que serà la nova consumidora d’art. Aquest s’haurà d’adaptar als gustos dels nous consumidors.
Marià Fortuny va viatjar a el Marroc com a pintor de guerra al costat del general Prim (també de Reus com ell) , on va fer diverses pintures de temàtica bèl·lica i va quedar impressionat per la llum i el color de la zona. Aquest viatge influenciarà molt la seva pintura posterior.
Políticament l’obra es situa en el context del Sexenni Democràtic

ANÀLISI FORMAL

DESCRIPCIÓ: en l’interior d’una vicaria hi ha uns nuvis i un grup de convidats signant un acte matrimonial, també hi ha altres persones esperant el seu torn i hi ha un encaputxat demanant almoines.

ANÀLISI:
Tècnica i suport: Oli  sobre fusta
La pinzellada és molt solta, a base de petites taques de color.
Predomini del color per sobre de la línia.. Hi predominen els colors càlids per sobre dels freds, tot i que hi ha una gama de colors molt àmplia.
La llum queda bastant repartida per tot el quadre, tot i que hi ha un finestral d’on no surt llum des de l’esquerra.
Hi ha molt detallisme, minuciositat (preciosisme) que es pot apreciar en nombrosos detalls dels vestit, en la decoració de la vicaria, reixes, làmpada...... detallisme minuciós

COMPOSICIÓ: És asimètrica perquè l’escena principal no està al mig de l’obra (queda desplaçada a l’esquerra). En canvi hi ha una concentració més gran de personatges a la part dreta), Seria una composició oberta i hi predomina la línia vertical (personatges drets, cadira, reixa, làmpada...) per sobre de l’horitzontal (banc, taula...).

PROFUNDITAT: s’aconsegueix amb la situació dels personatges, amb la reixa foradada, l'enrajolat del terra i l’arcada. Hi ha un espai buit molt gran a la part del davant que ajuda a potenciar la perspectiva. perspectiva lineal. El punt de fuga seria on es signen els papers.

MOVIMENT: l’obra té dinamisme gràcies a l’actitud de diàleg i als gestos dels personatges. Expressivitat serena 
Tractament amable de la figura humana 


ANÀLISI ESTIL.LÍSTIC:
És realista però hi ha gent que parla de fortunyonisme perquè en les obres de Fortuny no hi ha denuncia social com feien els realistes. En canvi, retrata temes amables i costumistes del gust de la burgesia i hi ha preciosisme ( molt de detall).


ANTECEDENTS I INFLUÈNCIES:

El viatge a al Marroc el marca molt en quan a la concepció de l’art. També va ser un admirador de Renoir i va estudiar als grans pintors del Prado, sobretot Velàzquez, Goya i el Greco
Posteriorment ell va influenciar els anomenats fortunyonistes; artistes que s’inspiraran en la seva manera de pintar, per exemple Tomàs Moragas o Eduardo Zamacois.
Altres obres de l’autor: La batalla de Tetuan

INTERPRETACIÓ
Significat
És un quadre costumista i el tema reflexa els tràmits burocràtics d’un casament i hi surten representats personatges de la burgesia o aristocràcia al costat de personatges més humils però sense fer-ne cap tipus de denúncia social .
L’ascens de la burgesia dóna lloc a una nova clientela que vol decorar les seves residències però a qui no li agrada penjar escenes d’un realisme massa cru. També per això les obres són d’un format petit, per penjar en un saló “normal”. Fortuny va tenir molt d’èxit en la seva època i es pagaven preus molt alts per les seves obres
Hi ha la teoria de que és el casament del seu cunyat.
El tema està pensat per agradar a els nous clients que estàn cansats del neoclassicisme.

Funció
Està pensat per ser venut.
Està fet per ser penjat en el saló d’alguna residencia burgesa.

dissabte, 17 de març del 2012

Nit estelada

Nit estelada


Títol: Nit estelada
Autor: Van Gogh
Cronologia: 1889
Localització: The Museu of Modern Art (MoMA), de Nova York.

Context històric:
Finals de la segona meitat del segle XIX, la segona revolució industrial ja ha estat duta a terme. Descobriments i avenços científics i tècnics. Canvis econòmics, socials, culturals, polítics, … regressió dels valors religiosos qüestionats pels avenços tècnics...
Es busquen noves maneres de concebre l’art per adaptar-lo a les necessitats de la gent del moment, que, per exemple, amb el sorgiment de la fotografia en blanc i negre es deixa enrere el Realisme per buscar un estil pictòric on la importància siguin els colors per sobre de la pinzellada.

Inovacions tecnològiques que arriben a fer qüestionar els plantejaments religiosos per tant hi ha canvis en la manera de pensar de la gent, aparèixent diferents moviments i maneres de pensar com el moviment obrer. S’inicia una nova manera d’oci, on la gent es trobava en els cafès.

L’autor havia de ser pastor protestant però va tenir una crisi de fe, cosa que el va fer dedicar a la pintura tot i que tenia una salut mental molt inestable que el va portar a passar temporades en un hospital psiquiàtric i al final va suïcidar-se dos mesos després de sortir del psiquiàtric, quan tornava a ser a casa del seu germà.

Anàlisi formal:
  • Tècnica: oli
  • Suport: tela
  • Descripció: paisatge nocturn d’un poble de la Provença amb un gran xipré en primer terme.
  • Colors: predomini dels colors freds, blaus i verds, encara que la lluna i els estels destaquen al tenir llum càlida. (predomini dels freds però hi destaquen els càlids de la lluna, estels i llum de les cases)
  • Predomini: predomini del color tot i que hi ha una mica de dibuix. La pinzellada és solta, dinàmica, sinuosa, pastosa i densa.
  • Composició: Oberta i asimètrica. El quadre es pot dividir en dues meitats horitzontalment. A la part inferior hi ha la vista llunyana d’un poblet amb camps i muntanyes. La part superior, que ocupa més espai, seria la representació del cel on s’hi veuen estels i la lluna. Aquestes dues parts estan connectades per dos elements verticals com són el xipré i el campanar. Predomina la composició horitzontal trencada per elements verticals com són el xipré i el campanar que connecten les dues parts.
  • a la part inferior hi trobem formes geomètriques bàsiques, hi predomina la línia recta i en la part superior hi predomina la línia corva, ondulada, sinuosa. Es diferencien també les dues parts perquè només a la part inferior hi trobem el dibuix. A la part inferior hi trobem les figures cortornejades per una línia negre per separar-les ja que sinó s’ajuntarien les taques de color i no s’entendria el paisatge pintat.
  • Profunditat: s’aconsegueix gràcies a la col·locació dels elements, el xipré en primer terme ressalta per sobre de les cases del poble que estan molt més allunyades, i molt més al fons hi trobem les muntanyes més allunyades.
  • Moviment: podem percebre moviment a través de la pinzellada solta i ondulada que trobem sobretot a la part superior, en els estels i també en el gran xipré. Aquest moviment expressa certa angoixa, és un quadre nerviós que pot recordar-nos a la personalitat alterada del pintor, plasmada en la línia d’aquest quadre. No es percep calma sinó tot el contrari, percebem un sentiment d’energia, però és una energia intranquil·la i estressant concebuda per la manera de pintar en forma de remolins.
    Expressivitat: molt expressiu a partir de la línia ondulant. Expressa l'interior de l'artista. Expressa intranquil·litat...
  • Llum: prové dels estels i de la lluna, a la part superior, i dels petits punts de llum de les finestres de les cases, a la part inferior. Podem interpretar que la llum inferior de la part superior prové de l’alba del matí, perquè es creu que l’estel més brillant del quadre és l’estel del matí, l’estel Venus.

Anàlisi estilístic:
  • Estil: Postimpressionisme.
  • Característiques: pintar a base de taques de color, més importància del del dibuix que en els impressionistes, els colors purs no es barrejen a la paleta sinó a la retina, no es conformen representant tant sols la llum sinó que volen expressar alguna cosa més, anar més enllà i expressar els sentiments i l’expressió que tenen les coses i persones que pinten i aquest estil està a mig camí entre l’impressionisme i l’expressionisme
  • Antecedents: l’Impressionisme i els gravats japonesos.
  • Influències: fauvistes i a l’expressionisme.

Funció i significat
  • Tema: paisatge que Van Gogh va pintar mentre estava al sanatori de Saint-Remy, on va tenir les crisis mentals més fortes. És una zona mediterrània amb xiprers, atmetllers... molt mediterrània cosa que xocava amb el paisatge natal de l’autor. (el campanar en canvi es correspon més als de la seva zona natal)
  • Inicia una etapa de pintura amb pinzellada molt corva on pinta sobretot paisatges i arbres.
Aquest paisatge nocturn és el que veia des de la seva finestra del sanatori tot i que es creu que el va pintar de dia, i també que no és ben bé real perquè el xipré no hi era i el campanar no és típic de la zona, sinó que és típic de la seva terra natal. Incorpora aquests elements fruit de la seva imaginació.
Es pot interpretar un simbolisme a partir del xipré i del campanar, que connecten el cel i la terra recordant la fe religiosa de l’autor , aquesta unió del món dels vius i dels morts, el qual també hi és present pel xipré (arbre típic dels cementiris) que causava una gran obsessió en Van Gogh pel qui la mort no era una cosa traumàtica, sinó que era un pas a una altra vida millor.
  • Funció: estètica i terapèutica, perquè l’autor pintava per treure’s l’angoixa de dins. amb aquesta pintura expressa el seu estat d’ànim

divendres, 16 de març del 2012

EL DINAR CAMPESTRE (Le déjeuner sur l'herbe )

EL DINAR CAMPESTRE (Le déjeuner sur l'herbe )
Autor: Manet
Cron: 1863
Localització: Museu d'Orsay (París)

CONTEXT HISTÒRIC
Segona meitat del segle XIX. II revolució industrial, època de canvis, innovacions tecnològiques que provoquen que la societat també es transformi. Canvien les maneres de pensar, de viure, i es dóna menys importància a la religió o es qüestionen els principis morals i religiosos.
A França encara hi ha Napoleó III, que va intentar fer un altre imperi, però no se'n va sortir i va sorgir la III república. el mateix any de la III República també comença la guerra entre França i Prússia.

ANÀLISI FORMAL
Descripció: En el centre hi ha una dona nua, i dos homes vestits i al darrere una altre dona amb roba interior refrescant-se al riu. Hi ha un paisatge natural envoltat d'arbres i al davant la roba de les dones i la resta del dinar.

Tècnica: oli
Suport: Tela
predomini del color per sobre del dibuix
Predomini de colors freds (gamma de verds) i neutres (el blanc del cos de la dona i els negres dels vestits dels homes) per sobre dels càlids. Els colors son plans i brillants i la pinzellada és solta i visible.

Composició: s'organitza en tres plans. En el primer pla cap a l'esquerra s'hi troben els vestits i el menjar. En el segon pla hi ha la dona que mira a l'espectador amb els homes vestits. En el 3r plà hi ha la dona del riu. Aquests tres plans es poden integrar en un triangle on el punt de fuga és el tros petit del cel pintat a la part alta de la tela. Aquests personatges no tenen relació entre ells, no es miren. Tots aquests personatges estan integrats en un paisatge on domina el color verd. El pintor crea el paisatge amb diferents tonalitats de verd.

Perspectiva: Té una perspectiva lineal una mica alterada. figures planes sense volum que no donen sensació de profunditat.
Llum: La llum està repartida uniformement, no hi ha clarobscurs. Les obres son taques més fosques del mateix color.

ANÀLISI ESTILISTIC
estil: a mig camí entre el realisme i l'impressionisme. Característiques:
-pinta a l'aire lliure, pinta a base de taques, no hi ha clarobscurs, pinzellada solta, colors plans, etc.
Ell no es considera impressionista però el impressionistes el consideren el seu mestre i el precursor de l'impressionisme del moment.
Antecedents: el judici de Paris de Rafael, i també es basa en el concert campestre de Ticià. Manet també va viatjar a Espanya i li va agradar molt Velázquez i el considera el mestre dels pintors de la historia. Agafa també inflñuència dels gravats japonesos.

Influències: Impressionistes i picasso que va fer una sèrie de pintures basant-se en aquesta obra.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT
Tema: dos artistes i les seves models fent una pausa per dinar. Hi ha una teoria que diu que
un és el germà de Manet (el del bastó) i l'altre, és un escultor. La dona despullada és la model preferida de Manet, que es diu Victorine Meurent.
A París es feia un saló d'art oficial un cop a l'any, on els artistes exposaven les seves obres i els clients les podien veure i les compraven. Aquesta obra va ser rebutjada però es va exposar al saló dels rebutjats.
Com que s’hi representava una dona nua i no era un tema mitològic, va escandalitzar bastant i també va ser criticat per la tècnica, ja que no seguia les normes academicistes.
Per altre banda va haver-hi grans artistes que el van agafar com a model, innovador de l'art. Es va començar a parlar d'avantguardes (estils que tenen una durada curta però estan a primera línia de l'art en aquest moment).
Funció: Aconseguir exposar-lo al saló oficial i vendre'l. També volia renovar el llenguatge pictòric, llenguatge pictòric nou fora de l’academicisme.

dijous, 15 de març del 2012

Sol ixent Impressió


Autor: Oscar Claude Monet
Cronologia: 1872
Localització: Museu Marmottant (París)
Context històric: Segona meitat del segles XIX. Ens trobem en la segona revolució industrial, una època de canvis i innovacions tecnològiques. També hi ha canvis en la manera de viure i de pensar. La religió deixa de tenir tant de pes. El 1870 comença la 3a República que posa fi al govern de Napoleó III. També aquest mateix any ens trobem la guerra entre França i Prussia que provoca que molts pintors marxin a Anglaterra on coneixeran elos paisatgistes anglesos .
Un dels nous invents és la fotografia però no té color, per això amb la pintura donen més importància al color (ja no és important ser realistes, el realisme ja el trobaran amb la fotografia) . Una altra innovació són els estudis de la teoria del color.
Aquesta obra és la que dona nom al moviment impressionista després de que un crític d’art la critiqués.
Anàlisi formal
Descripció: Paisatge marítim, concretament al Port de l’Havre, hi ha tres bots i les aigües són tranquil·les. És el moment en què surt el sol.
Suport: Tela
Tècnica: Oli
Predomini absolut del color per sobre de la línea, hi ha l’absència de dibuix i està fet a base de pinzellades soltes i taques de color.
Color: Predomini dels colors freds (blaus, violeta, gris...) que contrasten amb el taronja del sol, el seu reflex i el cel. Utilitza dos colors contraris, el blau i el taronja.
la barreja de colors es fa a la retina.
Pinzellada: solta. brillant i dinàmica
Llum: La llum és molt important, mitjançant la pinzellada solta la intenta captar sobretot el reflex de la llum del sol sobre l’aigua. El que més li interessa és captar la llum i l’atmosfera
la juxtaposició de dues tonalitats complementàries fa que la intensitat de les dues sigui més gran, cosa que permet abandonar el sistema del clarobscur.
Profunditat: S’aconsegueix amb el paisatge del fons, la situació dels tres bots i amb el reflex del sol.
Composició: El sol seria el punt de fuga, el que ens crida més l’atenció. El sol divideix el quadre en dues meitats però no de forma simètrica. Els tres bots formen una diagonal. Al fons també hi trobem una línea horitzontal i moltes verticals que representen els pals de les veles dels vaixells i les xemeneies de les fàbriques. Aquestes línies estan molt difuminades, desdibuixades per la boira.
Tractament de la figura humana: Esquematitzada.

Anàlisi estilístic
Estil: Impressionisme
Característiques: Pintura a l’aire lliure, pinzellada solta, a base de taques, gran importància de la llum, aparença successiva (pinten el mateix tema repetidament, amb sol, em pluja, amb boira, etc.), desaparició del dibuix, coloració de les ombres, etc.
Antecedents: Paisatgistes romàntics anglesos i Monet.
Influències: Resta d’impressionistes, postimpressionistes i avantguardistes posteriors.
Altres autors impressionistes són: Monet, Renoir, Degàs.

Funció i significat
Tema: En el quadre hi apareix el sol sortint en el port de Le Havre, però el que realment vol l’autor no és ensenyar el port, sinó ensenyar la llum del sol reflectint-se al mar.
Funció: Estètica, amb objectiu de vendre-la i crear un nou llenguatge pictòric

Aquesta obra va ser presentada en una exposició l’any 1874. Monet l’havia titulat només Impressió però al redactar el catàleg van afegir-hi l’aclariment de Sol ixent .
un crític d’art, basant-se en aquest quadre va titular irònicament la seva crítica “Exposició dels Impressionistes” i és així com aquesta obra va donar nom al moviment.

dimecres, 14 de març del 2012

ELS JUGADORS DE CARTES

TÍTOL: Els jugadors de cartes
AUTOR: Paul Cézanne
CRONOLOGIA: 1890-1892
LOCALITZACIÓ: Museu d'Orsay, París
CONTEXT HISTÒRIC: El quadre va ser pintat a la segona meitat del s.XIX. Era la època de la industrialització i hi va haver molts canvis en la societat (canvis cultrurals, socials, polítics, econòmics, innovacions científiques i tècniques....).
Fins el 1870 Regnava Napoleó III, que va intentar crear un nou imperi, la qual cosa va provocar una guerra entre França i Prússia. Napoleó va fracassar i es va proclamar la tercera i definitiva República francesa l’any 1870.
A nivell social, la religió cada vegada perdia més importància i el canvi de mentalitat de la societat sumat a la introducció de les noves tecnologies, els nous materials, la invenció de la fotografia, etc., influencia la creació d'un nou art que ja no buscarà el realisme sinó que donarà més importància al color .

ANÀLISI FORMAL

Suport: tela
Tècnica: Oli
Descripció: Dos homes asseguts davant per davant en una taula jugant una partida de cartes.
Colors: Hi ha predomini dels colors càlids (ataronjats, ocres, marrons). Els colors de la roba dels dos personatges fa un contrast al portar un els pantalons marrons i la jaqueta groga i l'altre els pantalons grocs i la jaqueta marró (ús de contrastos cromàtics).
Predomini del color per sobre de la línia. Tot i això, hi ha dibuix, ja que era molt important per Cézanne. El pintor creu que dibuix i pintura no es poden separar.
Pinzellada: La pinzellada és solta. El quadre està fet a base de taques curtes, denses i fines, sobreposades unes sobre les altres.
Composició: La composició és tancada. El quadre es divideix en dues parts gairebé simètriques separades per l'ampolla que fa d'eix de simetria. El costat esquerre queda clarament més gran que el dret; com es veu el personatge de l'esquerra surt sencer i el de la dreta tallat. Diem que hi ha una falsa simetria.
Al mig dels dos homes hi podem dibuixar un triangle invertit que passa pels ulls de tos dos fins les mans i aquestes serien el punt de fuga.
Hi ha predomini de la línia vertical (cadires, potes de la taula, ampolla) però queda força equilibrat amb la horitzontalitat de la taula.
El més destacat de l’obra de Cézanne és que redueix els volums a figures geomètriques bàsiques, com podem veure al barret, l'abric, les cartes, etc.
Llum: No hi ha gaires ombres, només una mica al fons, però no hi ha una ombra clara. El que queda més il·luminat són les cartes de l'home de l'esquerra. Podem dir que la llum ve just del davant, com veiem en el reflex que fa en l'ampolla de vidre.
Profunditat: No hi ha gaire profunditat, però n’hi ha una mica donada per la taula, l’ampolla i la disposició dels braços. Perspectiva lineal.
Expressivitat: No hi ha gaire expressió, però els dos personatges donen sensació de concentració i atenció. L'home de la pipa sembla més segur i amb més experiència que el més jove que es veu més insegur. El fet de dividir l’escena en 2 parts intensifica la confrontació.
Moviment: El quadre és força estàtic. La concentració i l'atenció es pot percebre, però l'escena és quieta. Hi ha algunes corbes i diagonals que donen un moviment més relaxat i no tan estàtic.
Tractament de la figura humana: El quadre és figuratiu i no idealitzat. Podem reduir els objectes a formes geomètriques regulars.

ESTIL

L'estil és el Post-impressionisme. Presenta característiques impressionistes, com el predomini del color, però no només es vol captar la llum sinó també l'expressió. Està a mig camí entre l'impressionisme i l'expressionisme. Es dóna més importància al dibuix que a l’ impressionisme.
El quadre conté característiques pròpies de Cézanne, com el fet de reduir els objectes a figures geomètriques regulars.
-ANTECEDENTS: L'Impressionisme. L'autor va començar pintant a l'aire lliure i va ser molt amic de Pissarro. Posteriorment va passar a buscar un camí més personal i a utilitzar les figures geomètriques.
També es va interessar per obres de l'Escola de Venècia i autors com el Greco, però no van influenciar gaire la seva obra.
-INFLUÈNCIES: El Cubisme i el Fauvisme.

INTERPRETACIÓ

Tema: És un quadre costumista (dos homes jugant una partida de cartes).
També hi ha altres possibles interpretacions. Es diu que l'home més gran podria representar el pare de Cézanne, que estava en contra que fos artista per l'estil de vida que això suposava. Aquest estaria enfrontant-se al seu fill. Una altra possible interpretació és que ambdós personatges són el mateix pintor; el de l'esquerra el seu costat més assenyat enfrontat al seu costat més rebel.
Per pintar l'home més gran es diu que es va inspirar en el jardiner del seu pare.
D'aquest mateix quadre en va fer 5 versions, on canvia el nombre de personatges i el decorat. Cada vegada el dibuixava més simplificat.
Funció: En aquesta època els quadres es feien per vendre. No s'acostumaven a pintar per un encàrrec previ, sinó que l'autor pintava el que volia per després vendre-ho. Hi ha funció estètica i també experimental, en la reducció dels objectes a figures geomètriques. Es volia trobar un nou llenguatge artístic.

dijous, 8 de març del 2012

La llibertat guiant al poble



Títol: La llibertat guiant al poble
Autor: Eugène Delacroix
Cronologia: 1830
Localització: Museu del Louvre de París.

Context històric

És la França de la restauració borbònica, la burgesia francesa que va viure la Revolució Francesa i que va recolzar l’Imperi Napoleònic, no es va conformar amb el retorn a l’ Absolutisme. Per això va protagonitzar diversos intents revolucionaris que van acabar el 1830 amb l’enderrocament del darrer rei Borbó: Carles X. La nova Monarquia del rei Lluís Felip d’ Orleans implantà un règim liberal moderat però que només afavoriria a les classes més benestant de la burgesia i que per tant acabaria amb la revolució del 1848 amb la fi de la Monarquia i l’adveniment de la República.
(Es l’època del Congres de Viena que va fracassar al 1830 i obre les portes a la monarquia liberal amb un rei que va durar fins al 1848 on s’abolirà la monarquia liberal i s'instauraria definitivament la República Francesa.)

L’ art del Romanticisme exaltarà els ideals patriòtics i revolucionaris de la burgesia contra l’aristocràcia més conservadora i la Monarquia Absoluta del període de la Restauració.


Anàlisi formal i estilístic:

Descripció: dona alçant la bandera de França, símbol de la llibertat envoltada de diversos homes. Tant del poble com burgesos. També hi ha molts morts al terra.
Tècnica: oli
Suport: tela
Dimensions: 2,60m x 3,25
Predomini de color: colors freds gamma de grisos i ocres per sobre dels que destaquen els color de la bandera francesa que podem veure en diferents personatges com l’home als peus de la llibertat. Aquests colors creen un eix central que divideix el quadre en 2 meitats. Colors de la bandera. simbolisme
Pinzellades: pinzellada solta i ondulant
Llum: es veu il•luminat el centre on està representada la llibertat. llum violenta i irreal, teatral, ve com d’un focus


Composició: composició piramidal, les figures s’emmarquen dins d’una piràmide. La piramide la veiem en el burgés de l’esquerra, el noi de la dreta (que es diu que és el propi Delacroix) i el vertex del triangle seria la bandera. Predomina la línia vertical. Però els morts del terra marquen una línia horitzontal.
composició dinàmica i oberta

Perspectiva aèria: atmosfera tensa amb els fums de les descàrregues barricades Sunion.


Profunditat: (disposició dels personatges, morts en 1r terme, La profunditat ve donada per als diferents plans: Primer pla els cossos dels difunts En segon pla la Llibertat, el burgès, el moribund i l’estudiant, Tercer pla la població lluitant Al fons la ciutat amb enmig de Nôtre Dame i la boirina i el fum
Moviment: molt important, línies ondulants, dinamisme, agitació...

Anàlisi estilístic:

Estil: Romanticisme,
Característiques:
- Recuperació de la força del color
- Llum vibrant
- Composicions dinàmiques
- dramatisme
- Temes revolucionaris, històrics, heroics, catastròfics o polítics.


Antecedents: Goya, També el color dels mestres venecians i sobretot pel que fa a la composició molta influència d’ El rai de la Medusa de Géricault

Influències posteriors: va inspirar artistes impressionistes com Renoir , Seraut i Van Gogh, entre altres.

Funció i significat:


Interpretació: A banda de Goya es por considerar la primera pintura moderna.
L’obra fa referència a les jornades revolucionàries de París del 1930. (27, 28 i 29 de juliol).
La figura femenina representa la llibertat que porta la bandera francesa i que guia el poble de París(burgesos i proletariat) cap a la victòria i la llibertat. La insurrecció té lloc a París tal com indiquen les torres de la catedral de Notre Dame al fons.
Pertany al gènere històric i al•legòric.

Funció: en un primer moment la funció era estètica i commemorativa de les jornades revolucionàries. La funció simbòlica era propagandística de les idees revolucionàries liberals burgeses .

Qui la va encarregar: la va encarregar el rei Lluís Felip d’Orleans per commemorar la revolució de 1830, però el va guardar perquè li semblava massa revolucionari.

El tres de Maig de 1808

Autor: Francisco de Goya
Cronologia: 1814
Localització: Prado (Madrid)
Estil: Neoclàssic – romàntic.

CONTEXT HISTÒRIC
El quadre es situa a La guerra del francès (1808-1814), el pinta un cop acabada la guerra però l’escena representada és de l’inici de la guerra.
Durant la guerra del Francès hi havia un rei absolutista, Carles IV, amb el seu primer Ministre Godoy fins que hi va haver el Motí d'Aranjuez i Godoy va dimitir i el rei va abdicar a favor del seu fill.
Després el rei se'n va arrepentir i li va demanar a Napoleó que l'ajudés a recuperar la corona. Napoleó aprofitant l’ocasió va reunir al pare i al fill i va aconseguir que els dos renunciessin a la corona en favor de Napoleó. Aquest li dona al seu germà Josep Bonaparte (també anomenat Pepe Botella). Després , degut a això hi ha un aixecament popular el dia 2 de maig a Madrid, i el que representa el quadre són els afussellament,s la matinada següent, dels patriotes capturats.
Goya va tenir molta fama en aquest moment, era pintor de Carles IV, però com que ell era liberal i pintava per un absolutista tenia contradiccions interiors. El van acusar per haver anat a favor dels francesos i un cop acabada la guerra, amb aquests quadre, va demostrar que no era així

ANALISI FORMAL
-oli sobre tela
-Descripció: el quadre es divideix en dues parts, en una, a la part dreta, hi ha un grup de soldats d'esquena i a la part esquerra hi ha un grup de patriotes que han estat afusellats o estan a punt de ser-ho. A darrere hi ha un paisatge.
-Línia o color: en general predomina mes el color que la línia, tot i això, la part dels francesos està molt més detallada.
-Colors: predominen els colors càlids tot i que hi ha una gamma bastant reduïda on destaquen els ocres i negrosos. Destaca per sobre d'aquesta gamma el blanc de la camisa i el vermell de la sang. A la banda dels soldats hi predominen més els tons freds.
-pinzellades: llargues i soltes, la part de l'esquerra és més llarga i solta. La part dels soldats la pinzellada és més curta i precisa.
-Llum: Hi ha una llum al terra, que marca la diagonal de les dues parts, però la llum que il·lumina els personatges i el poble és la que surt de la camisa blanca de l'home. Els soldats queden més a les fosques.
-Profunditat. S'aconsegueix amb la llum i el color que creen una perspectiva aèria que dona profunditat i volum. També dona profunditat la manera com estan col·locats els soldats, els fusells, el paisatge del darrere, etc.
-Composició: el quadre es divideix en dos grups, amb una diagonal. A la dreta hi ha els soldats, representats sense massa llum, formen una diagonal i predomina la línia recta. No se'ls representa el rostre , estan d'esquena i els colors son foscos. A la part esquerra, predomina la línia corba, i dins d'aquesta part en distingim tres grups. Els afusellats (representen el passat), els que estan apunt de ser afusellats (representen el present) i els que estan esperant el torn (el futur). A darrere es veu un paisatge , amb una línia de l'horitzó alta (Això es fa perquè el que mira el quadre es senti més aprop) i la composició és oberta ja que l'escena continua més enllà dels límits del quadre.
-Expressivitat: Molt important. gran expressivitat. Les cares dels soldats no les veiem i ens indiquen fredor. Els patriotes expressen desesperació, por, terror, resignació, angoixa, etc. Un mira el cel, l'altre resa, un es tapa la cara...
-Moviment: més moviment en el costat dels patriotes (gestos, expressió...) que en el dels soldats 8més estàtic)

ESTIL
Per l'època hauria de ser neoclàssic i pel tema Romàntic però Goya té unes característiques pròpies que son difícils de classificar-les.
Característiques: pintura subjectiva (pinta el que vol expressar) , utilitza la llum i el color per augmentar l'expressivitat, dóna més importància al color que al dibuix, pinta mitjançant taques i pinzellades molt soltes. Són pintures amb postura crítica.
-Antecedents: Velázquez, altres pintors barrocs italians.
-Influències: Pintors impressionistes(pel que fa a les taques) , simbolistes(pel que fa als símbols) i expressionistes (per l'expressió). també més concretament les obres L’afussellament de Maximilià de Manet i la Mataça de Corea de Picasso
- Altres obres de l'autor: La Càrrega dels Mamelucs, sobre la revolta del dos de maig (que donarà lloc als afusellaments del 3 de maig)

INTERPRETACIÓ
és un quadre amb bastant de simbolisme. El genere és històric.. El tema és els afusellaments del 3 de maig a l’inici de la Guerra del Francès.
La localització és real, l’escena es situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid. Denuncia la guerra del Francès i també es diu que els colors, el groc i el blanc del noi (colors del vaticà) expressen que aquest noi va morir injustament igual que crist (a mes a més està posat amb els braços en forma de creu) pot ser un símbol de Jesús. També té com unes marques a les mans que recorden les marques dels claus amb que se'l va clavar a la creu (estigmes) . També hi ha una dona per el darrere que porta un nen i aquesta podria ser una al·lusió a la verge però, com que també hi ha un frare ,pot voler dir que aquesta va ser una guerra on hi va participar tothom.

-Funció: No se sap qui va encarregar aquest quadre.Ell mateix es va oferir al regent, un cop acabada la guerra, a representar aquests fets. Nose sap ben bé perquè havia de servir, sembla ser que per decorar algun edifici un arc del triomf aixecat amb motiu del retorn de Ferran VII i per commemorar el tres de maig.
Per Goya també és una manera de justificar-se davant es que l'acusaven d'haver estat a favor dels francesos.

EL JURAMENT DELS HORACIS

Autor: Jean Jacques-Louis David

Cronologia: 1784-1785

Localització: Saló de París(original)

Museu del Louvre, París (actual)

CONTEXT HISTÒRIC:

1784-1785 són els anys previs de la Revolució Francesa i comencen a circular les idees de la Il·lustració. Davides va convertir en el pintor de la Revolució. Agafa temes clàssics però els hi dóna un significat polític, per mostrar el compromís amb la pàtria. Després de la revolució, Napoleó el va convertir en el seu pintor oficial. El va nomenar “pintor de cambra”.

ANÀLISI FORMAL:

Suport: tela

Tècnica: oli

Descripció: està dividit en 3 parts marcades per les arcades. A la primera arcada hi han 3 personatges masculins que són germans, a la segona hi ha el pare i a la tercera hi han 3 dones. Tots els personatges van amb la vestimenta típica romana.

Predomini: la línia per sobre del color. Les figures estan tractades com a escultures.figures perfilades delicadament Les teles són tractades amb la tècnica dels draps molls.

Colors: càlids i brillants (ocre, vermell....) per sobre dels freds, encara que no són molt cridaners. Dintre de la gamma destaca el vermell ja que predomina a les 3 parts del quadre i equilibra cromàticament l’escena.

Composició: Cada grup està marcat per una arcada. Es poden emmarcar cada grup dins d’un triangle, donant lloc a tres triangles formats per línies rectes. El primer triangle el formen els germans, el segon el pare i el tercer i últim triangle està compost per les dones. En els personatges masculins domina la línea recta (duresa) en canvi en els personatges femenins domina la línea corba (suavitat).

Una característica del neoclàssic és que les pintures són molt clares i ordenades.

El punt de fuga són les espases que a l’hora és el centre del quadre i el tema principal, el moment del jurament.

Llum: La llum tènue ve de l’esquerra i veiem les ombres projectades. No és una llum natural, sinó que és com un focus (llum teatral). És una llum suau, però la part del darrere és molt fosca (Caravaggio).

Profunditat: la veiem amb la representació de l’arquitectura (arcades, enrajolat del terra...) ens dóna profunditat. I també la col·locació dels personatges (cames, braços, espases...)

El pintor utilitza la perspectiva lineal.

Figura Humana: La figura humana està idealitzada. És figuratiu.

ANÀLISI ESTILÍSTIC:

Estil: Neoclàssic

Característiques: Temes clàssics (mitològics o històrics), composició molt clara, figures tractades com a escultures, predomini de la línea per sobre del color, ús de la perspectiva lineal...

Antecedents: Coneix Caravaggio pel que fa el tractament de la llum i també hi ha influència de Rafael i Poussin.

Influències: Altres pintors neoclàssics.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

Tema: David s’inspira amb la tragèdia literària Horaci inspirada pen “ab urbe condita” de Tit Livi.

L’episodi tracta de la lluita entre Alba Longa (cuiracis) i Roma (Horacis) . Els Horacis representen Roma. Els germans juren lleialtat al seu pare abans de la batalla. Una de les dones és germana dels Horacis i està casada amb un Curiaci. L’altre dona és de la família dels Cuiracis i està casada amb un dels Horacis.

Després de la batalla que acaba amb la victòria de Roma (tot i la mort també de 2 dels germans Horacis) Quan el germà arriba a casa i troba a la seva germana (Camila) que plora perquè s’ha mort el seu marit curiaci, la mata perquè plora per la mort de l’enemic.

Funció: Estètica i decorativa. Però sobretot destaca la funció simbòlica i propagandística (lleialtat, honor i compromís amb la pàtria).

Encàrrec: La va encarregar Lluis XVI per exposar-la als saló de París, perquè allà s’exposaven les obres dels autors més coneguts del moment; Els salons eren exposicions oficials anuals on es podien veure les obres dels artistes més importants del moment. era com un aparador.

Eros i Psique

Títol: Eros i Psique
Autor: Canova, Antonio
Cronologia: 1787-1793
Localització actual: Museu del Louvre, a París

CONTEXT HISTÒRIC:

Des de la meitat del segle comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il•lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il•lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en revolució. Aquesta sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme. Canova serà l’artista de l’imperi Napoleònic ja que Napoleó voldrà crear un imperi com el Romà i també voldrà que l’art sigui com el romà. En l’aparició del Neoclassicisme hi influiran els descobriments arqueològics de Pompeia i Herculà.

ÀNALISI FORMAL:

Materials: Marbre
Tècnica: Talla
Forma: Escultura exempta
Tipologia: Grup

Descripció: dos joves nus, el noi amb ales i una noia entrellaçats a punt de fer-se un petó.

Composició:
Les dues figures entrellaçades formen una X. Els braços d’aquesta X són les ales d’Eros, una cama d’aquest i el cos i les cames de Psique. En el centre d’aquesta X hi ha les cares afrontades dels dos amants que estan a punt d’unir-se en un bes. Les boques són just al mig de la X.
La posició dels braços i mans contribueixen a dotar l’escultura d’un erotisme i una passió molt evidents. Els braços d’Eros encerclen Psique i una de les seves mans li agafa el pit. Els braços de Psique envolten el cap d’Eros i l’acosten vers la seva cara. És el centre de la composició.
Es tracta d’una composició tancada.

Moviment: Aquesta forma en X dóna sensació de moviment a la figura, en un instant els seus cossos encara estaran més junts.

Expressivitat: els rostres es miren un a l’altre, expressa passió i tendresa. S’ho expressen entre ells. Al centre de la X es on es centren les mirades, on es fan el petó.

Monocromada o policromada: Monocromada

Llum: La llum s’hi reparteix uniformement provocant un difuminat suau. Marbre molt polit, la llum hi llisca i s’hi difumina. Un cop feta l’obra la polia amb pedra volcànica i després hi passava calç i àcid que feien lluir el marbre com si fos pell real.

ANÀLISI ESTILÍSTIC:

Estil: Neoclassicisme

Característiques de l’estil:

•Retorn als models clàssics grecollatins i renaixentistes
•Segueix l’ideal de bellesa
•Puresa de la línea
•La claredat compositiva
•L’ús de materials nobles
•Cos humà idealitzat
•Temàtica bàsicament mitològica o histórica

Antecedents: Grècia, Roma i Renaixement (Bernini) i l’autor Winckelmann.

Influències: Damià Campeny (La Lucrècia Moribunda)

FUNCIÓ I SIGNIFICAT:

Funció:
Decorativa. L’obra va ser encarregada per un lord per tal de decorar el saló de la seva vil•la. Poc temps després va ser robada per Murat, un dels generals de Napoleó. Quan aquest la va veure, en va quedar enamorat i va decidir tutorar l’escultor. Canova va ser un artista protegit per Napoleó i va treballar per les noves classes dirigents sorgides després de la Revolució.

Significat:
Amor i Psique, déus de l’amor i la raó respectivament, representen el gran problema filosòfic de l’època. Signifiquen la lluita entre la passió i la raó, entre els sentits i la intel•ligència, entre allò que és de naturalesa humana o divina i, tanmateix, entre els interessos neoclàssics i l’esperit romàntic consegüent.

MITE:

Un rei tenia tres filles, la més jove de les quals, Psique, era tan bella que fou adorada com si fos la mateixa Afrodita.
La deessa, gelosa, li envià a Eros per què la fes enamorar-se d'algun home,però, caient ell mateix enamorat de la jove va aconseguir que el seu pare, que desesperava ja de poder casar-la perquè els homes s'espantaven davant la seva bellesa, l'abandonés al cim d'un turó.
D'aquell cim el vent Cèfir, per manament d'Eros, la portà a un palau on la servien nombroses criades. Ja de nit va arribar el seu marit, que la va fer feliç amb el seu amor, imposant-li, però, la condició de que mai provés de veure el seu rostre, ja que si ho feia, el perdria.
Al tornar a palau, Psique va amagar una llàntia sota el llit i, a la nit, mentre ell dormia, va il•luminar el rostre del seu marit que va resultar ser un hermosíssim jove. Però Psique va deixar caure una gota d'oli sobre Eros, que es va despertar i va desaparèixer en l'acte, per no haver obeït ella els seus consells.
La noia vagava, desesperada, per tota la terra, perseguida, a més, per Afrodita que la va sotmetre a dures feines: omplir un atuell amb l'aigua d'una font que estava defensada per dos dracs, ajuntar piles de llavors diferents per després classificar-les, fer-li comptar els grans de sorra que hi havia en una petita duna... per últim, la va fer baixar als inferns a demanar-li a Persèfone un flascó, però no va poder resistir la temptació i el va obrir, quedant sotmesa a un somni etern.
Eros, encara enamorat d'ella, després de buscar-la llargament, la va trobar i la va despertar amb un petó i, volant a l'Olimp li va demanar permís a Zeus per casar-se amb una mortal. El permís li va estar concedit. Zeus va obligar a Afrodita a reconciliar-se amb Psique que va aconseguir la immortalitat.

dimecres, 7 de març del 2012

EL PENSADOR


-TÍTOL: El pensador
-AUTOR: Auguste Rodin
-CRONOLOGIA: 1880-1900
-LOCALITZACIÓ: Museu Rodin, a París
-CONTEXT HISTÒRIC: Aquesta escultura va ser feta a finals del segle XIX, durant la segona revolució industrial. Aquesta va ser una època de canvis en la societat degut a la inseguretat causada per la proximitat de la 1a Guerra Mundial i també a avenços com la descoberta del petroli, l'automòbil, l'electricitat, la invenció del cinema, de la fotografia, etc., que generaven noves formes de viure, pensar, relacionar-se, canvis socials... que al mateix temps feien sorgir un art diferent.
Auguste Rodin era un autor francès i en aquell moment París era la capital de la cultura.

ANÀLISI FORMAL

-MATERIAL: bronze
-TÈCNICA: fosa
-FORMA: exempta
-TIPOLOGIA: sedent
-DESCRIPCIÓ: figura masculina nua en actitud de pensar.
-COMPOSICIÓ: La composició és tancada i centrípeta. L'escultura es desvincula de l'exterior, l'home està tancat en sí mateix i no té cap mena de relació amb l'entorn ni l'espectador. Cadascuna de les parts de l'escultura queden connectades entre sí: l'home està assegut sobre una roca i té el braç dret aguantant-se el cap i col·locat sobre la cama esquerra i el braç esquerre també sobre el genoll esquerre.
L'escultura està formada per angles rectes i tota ella es pot incloure en una figura geomètrica regular.
Veiem que les mans i els peus estan desproporcionats en relació a la resta del cos.

-MOVIMENT: el fet de pensar profundament implica un tensionament de tot el cos. La musculatura en tensió, esforç... no dóna la sensació de relax o placidesa sinó al contrari
-EXPRESSIVITAT: l'home mostra una gran tensió amb tot el cos. Sembla amoinat, és l'expressió del pensament torturat.
-CROMATISME: monocroma. Color del bronze.
-DIMENSIONS: gairebé 2 metres d'alçada
-LLUM: l'escultura té una textura molt rugosa i sense polir, com inacabada. Això crea més clarobscurs. Degut a aquests jocs lumínics, aconseguits per mitjà de la textura (aspecte d’inacat ), es considera que és una escultura impressionista.

ANÀLISI ESTILÍSTIC

-ESTIL: Es considera una escultura impressionista, ja que, tot i que l'autor no va tenir relació amb el moviment, incorporava jocs lumínics característics d'aquest. Altres consideren a Rodin simbolista, d'altres realista i altres expressionista, ja que les seves obres expressen els sentiments. Ell crea un estil força propi i renovador. Es diu que va inaugurar l'escultura moderna.
-ANTECEDENTS: Estudia L'escultura clàssica, sobretot a Praxíteles. També influència de Miquel Àngel pels volums i per la seva escultura “Els Esclaus” inacabats de la tomba de Juli II. Però Rodin no imitava altres estils i autors, sinó que només s'inspirav i creava una cosa diferent
-INFLUÈNCIES POSTERIORS: Altres artistes del s.XX com Brancus, el Modernisme o Art Noveau i el Simbolisme.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT


L'obra del pensador va ser encarregada pel Museu d'Arts Decoratives de París amb la finalitat de decorar la gran porta d'entrada. Aquesta porta havia de representar la porta de l ’infers de la Divina Comedia de Dante, inspirada en la porta del paradís de Gibertti que es troba a la catedral de Florència.
Aquest projecte estava format per 186 figures, tot i això no es va arribar a fer i van quedar figures soltes, com per exemple el Pensador, el Bes, Adam i Eva, etc.
-TEMA: En el projecte inicial el pensador representaria a Dante mirant cap a l’infern adonant-se del tràgic destí de la humanitat. Actualment el tema de l'escultura és un home ànonim pensant, preocupat per la situació del món.
-FUNCIÓ: Té funció estètica i simbòlica, ja que va ser una manera de renovar l'escultura i dotar les ciutats de monuments per la societat moderna.

TORRE EIFFEL

Autor: Alexandre Gustave Eiffel
Cronologia: 1887-1889
Localització: París, Camps de Mars

Context històric: El 1889 es va celebrar el centenari de la Revolució Francesa (1789) i l’estat va encarregar la Torre Eiffel per celebra-ho amb l’exposició Universal d’aquest mateix any (1889) Previament el projecte havia estat rebutjat per a una exposició Universal de Barcelona. Políticament estaven a la III República. Es trobaven en plena Revolució industrial: nous materials, més gent a les ciutats que necessitaven més vivendes, per tant, nous sistemes constructius. També es desenvolupa la enginyeria del ferrocarril, es construeixen ponts, estacions, vies etc. La burgesia era emprenedora. Es feien exposicions universals que impulsaven l’arquitectura.

Anàlisi formal
Material : ferro forjat
Sistema constructiu : materials industrials
Elements de suport: els quatre grans pilars de sota inclinats.
Elements suportats : els quatre grans arcs que uneixen els pilars, tota l’estructura superior i les plataformes.
Espai exterior i espai interior: l’aspecte és exterior és de forma piramidal totalment simètrica. La torre està dividida en quatre parts separades per tres plataformes:
-El primer bloc fa la funció de base i té forma rectangular. Té quatre grans pilars inclinats que descansen sobre vuit gats hidràulics cadascun i estan units mitjançant els arcs. Aquest sistema permet que els pilars no es desestabilitzin quan fa vent, i mesura 57 metres d’alçada, fins arribar a la primera plataforma.
-En el segon bloc, que descansa sobre la primera plataforma, s’hi aixequen quatre pilars més però no tan inclinats com els del primer bloc. Aquí arribem als 115 metres d’alçada, que és on hi ha la segona plataforma.
-En el tercer bloc els pilars s’uneixen en un i arriba fins a 274 metres d’alçada. Llavors s’arriba al mirador, que seria el quart bloc, i està a 305 metres, tot i que s’hi afegim l’antena arriba als 325 metres.
Destaca la sensació de verticalitat, la simetria i la forma piramidal.
l’ascenció es pot fer mitjançant l’ascensor o les escales
Anàlisi estilístic

Estil: arquitectura dels nous materials. Característiques: verticalitat, lligat a la revolució industrials, els nous materials com el ferro, l’acer i el vidre, l’aplicació a l’arquitectura, importància dels enginyers, que eren partidaris dels nous materials, més que dels arquitectes, que aquests volien utilitzar materials tradicionals. L’avantatge del ferro era que en poc temps es podia construir amb facilitat i rapidesa.
Altres obres de mateix autor: El pont de ferro de Girona i l’estructura de l’Estàtua de la Llibertat.
Antecedents: altres obres amb aquests materials, com el Cristal Palace de Paxton a Londres
Influències: diferents construccions de ferro, com algun pont de Calatrava

Funció i significat
L’obra l’encarrega l’Estat Francès per l’exposició universal del 1889 per commemorar els 100 anys de la Revolució Francesa. Es va fer un concurs i va guanyar la Torre Eiffel. Seguidament van decidir construir-la. Així com ara és un símbol, al principi va tenir moltes crítiques perquè la gent no estava acostumada a veure un esquelet metàl•lic. Uns anys més tard de que la construïssin es va demanar que la desmuntessin perquè era molt lletja, però ja s’havia convertit en un símbol de França i un grup d’intel•lectuals va aconseguir que no la desmuntessin.
Funció: La primera que va tenir va ser estètica i commemorativa pels 100 anys de la Revolució Francesa en el marc de l’exposició universal.
Actualment té una funció simbòlica, propagandística, turística i d’antena de telecomunicacions.

dissabte, 3 de març del 2012

Magatzems Carson, Pirie, Scott

Títol: Magatzems Carson, Pirie, Scott
Autor: Louis Sullivan
Cronoloia: 1899-1901
Localització: Chicago (Estats Units)

Context històric:

Lligat a la revolució industrial. Al 1871 hi va haver un gran incendi al centre de Chicago, això va fer que s’especulés amb els petits terrenys del sòl, cosa que va portar a construir gratacels per poder encavir tota la gent que hi volia viure. La solució va ser construir gratacels, cosa que era possible gràcies als nous materials i a les innovacions tècniques (estructures metàl•liques que feien d’element de suport. Això va fer que naixés l’escola de Chicago amb característiques pròpies per la reconstrucció, buscant edificis pràctics i prescindint de la decoració. L’autor és l’arquitecte més destacat d’aquesta escola

Anàlisi formal:

o Materials: ferro, formigó i vidre.
o Sistema constructiu: nous materials.
o Elements de suport: estructura metàl•lica de ferro i acer, a més de murs i pilars.
o Elements suportats: coverta plana de cada planta.
o Espai exterior: té dues parts diferenciades: la base (planta baixa i primer pis) que està formada per aparadors i grans finestrals emmarcats per motllures de ferro amb decoració floral, fulles d’acant, espirals... La resta de l’edifici consta d’una construcció cel•lular, mòduls formats per finestres horitzontals que es van repetint a la mateixa distància entre elles, molt poc separades. Són finestres apaisades i amb profunditat (finestra Chicago). La cantonada també repeteix el model formant una columna de finestres molt estretes, a baix de tot hi trobem l’entrada de l’edifici. Tot i ser un gratacel, com que hi predomina la línia horitzontal no hi ha la sensació de verticalitat. Les finestres coincideixen amb l’esqulet de ferro.
o Espai interior: s’aconsegueixen plantes molt lliures al no tenir murs de càrrega, es poden distribuir molt lliurement, tenen molta llum.
o Decoració: al ser un dels primers gratacels encara conservava característiques modernistes com decoració floral a la planta baixa, tot i que s’intentava buscar el sentit pràctic i prescindir d’aquesta. també hi ha una mica de decoració a la part de dalt (motllures, capitells)

Anàlisi estilístic:

o Estil: escola de Chicago. Neix amb l’incendi, tots els arquitectes tenen característiques semblants.
o Característiques: ús dels nous materials i les noves tècniques de la revolució industrial, ús del formigó, importància de la funció a l’hora de dissenyar-lo, finestres horitzontals, importància de l’enginyeria, eliminació dels murs de càrrega interiors, gratacels lligats al desenvolupament de l’ascensor, supressió progressiva dels elements decoratius.
o Antecedents: es pot conectar amb el Modernisme pel que fa a la decoració de la base.
o Influències: Altres arquitectes de l’escola de Chicago i deixebles seus com: le Corbusiere i Frank Lloyd Wight. Es basaran sobretot en la importàcia de la funció. (També funcionalisme i organicisme)

Funció i significat

o Funció: grans magatzems, oficines i vivendes.
o Tipologia: edifici privat.
o Intenció de qui encarrega l’obra: encarregada pels magatzems Carson amb la necessitat de fer edificis en molt poc espai.
o Interpretació: és necessari per a la reconstrucció de la ciutat amb edificis focalitzats en la funció pràctica. Es construeixen gratacels degut a la necessitat d’aconseguir ampliar l’espai amb els pocs metres de que es disposa. Es replanteja la ciutat i es fa una ciutat més moderna.
Per aquest arquitecte és molt impoartant la funció que haurà de tenir l’edifici. segons ell “la forma segueix la funció”