dijous, 8 de març del 2012

Eros i Psique

Títol: Eros i Psique
Autor: Canova, Antonio
Cronologia: 1787-1793
Localització actual: Museu del Louvre, a París

CONTEXT HISTÒRIC:

Des de la meitat del segle comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il•lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il•lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en revolució. Aquesta sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme. Canova serà l’artista de l’imperi Napoleònic ja que Napoleó voldrà crear un imperi com el Romà i també voldrà que l’art sigui com el romà. En l’aparició del Neoclassicisme hi influiran els descobriments arqueològics de Pompeia i Herculà.

ÀNALISI FORMAL:

Materials: Marbre
Tècnica: Talla
Forma: Escultura exempta
Tipologia: Grup

Descripció: dos joves nus, el noi amb ales i una noia entrellaçats a punt de fer-se un petó.

Composició:
Les dues figures entrellaçades formen una X. Els braços d’aquesta X són les ales d’Eros, una cama d’aquest i el cos i les cames de Psique. En el centre d’aquesta X hi ha les cares afrontades dels dos amants que estan a punt d’unir-se en un bes. Les boques són just al mig de la X.
La posició dels braços i mans contribueixen a dotar l’escultura d’un erotisme i una passió molt evidents. Els braços d’Eros encerclen Psique i una de les seves mans li agafa el pit. Els braços de Psique envolten el cap d’Eros i l’acosten vers la seva cara. És el centre de la composició.
Es tracta d’una composició tancada.

Moviment: Aquesta forma en X dóna sensació de moviment a la figura, en un instant els seus cossos encara estaran més junts.

Expressivitat: els rostres es miren un a l’altre, expressa passió i tendresa. S’ho expressen entre ells. Al centre de la X es on es centren les mirades, on es fan el petó.

Monocromada o policromada: Monocromada

Llum: La llum s’hi reparteix uniformement provocant un difuminat suau. Marbre molt polit, la llum hi llisca i s’hi difumina. Un cop feta l’obra la polia amb pedra volcànica i després hi passava calç i àcid que feien lluir el marbre com si fos pell real.

ANÀLISI ESTILÍSTIC:

Estil: Neoclassicisme

Característiques de l’estil:

•Retorn als models clàssics grecollatins i renaixentistes
•Segueix l’ideal de bellesa
•Puresa de la línea
•La claredat compositiva
•L’ús de materials nobles
•Cos humà idealitzat
•Temàtica bàsicament mitològica o histórica

Antecedents: Grècia, Roma i Renaixement (Bernini) i l’autor Winckelmann.

Influències: Damià Campeny (La Lucrècia Moribunda)

FUNCIÓ I SIGNIFICAT:

Funció:
Decorativa. L’obra va ser encarregada per un lord per tal de decorar el saló de la seva vil•la. Poc temps després va ser robada per Murat, un dels generals de Napoleó. Quan aquest la va veure, en va quedar enamorat i va decidir tutorar l’escultor. Canova va ser un artista protegit per Napoleó i va treballar per les noves classes dirigents sorgides després de la Revolució.

Significat:
Amor i Psique, déus de l’amor i la raó respectivament, representen el gran problema filosòfic de l’època. Signifiquen la lluita entre la passió i la raó, entre els sentits i la intel•ligència, entre allò que és de naturalesa humana o divina i, tanmateix, entre els interessos neoclàssics i l’esperit romàntic consegüent.

MITE:

Un rei tenia tres filles, la més jove de les quals, Psique, era tan bella que fou adorada com si fos la mateixa Afrodita.
La deessa, gelosa, li envià a Eros per què la fes enamorar-se d'algun home,però, caient ell mateix enamorat de la jove va aconseguir que el seu pare, que desesperava ja de poder casar-la perquè els homes s'espantaven davant la seva bellesa, l'abandonés al cim d'un turó.
D'aquell cim el vent Cèfir, per manament d'Eros, la portà a un palau on la servien nombroses criades. Ja de nit va arribar el seu marit, que la va fer feliç amb el seu amor, imposant-li, però, la condició de que mai provés de veure el seu rostre, ja que si ho feia, el perdria.
Al tornar a palau, Psique va amagar una llàntia sota el llit i, a la nit, mentre ell dormia, va il•luminar el rostre del seu marit que va resultar ser un hermosíssim jove. Però Psique va deixar caure una gota d'oli sobre Eros, que es va despertar i va desaparèixer en l'acte, per no haver obeït ella els seus consells.
La noia vagava, desesperada, per tota la terra, perseguida, a més, per Afrodita que la va sotmetre a dures feines: omplir un atuell amb l'aigua d'una font que estava defensada per dos dracs, ajuntar piles de llavors diferents per després classificar-les, fer-li comptar els grans de sorra que hi havia en una petita duna... per últim, la va fer baixar als inferns a demanar-li a Persèfone un flascó, però no va poder resistir la temptació i el va obrir, quedant sotmesa a un somni etern.
Eros, encara enamorat d'ella, després de buscar-la llargament, la va trobar i la va despertar amb un petó i, volant a l'Olimp li va demanar permís a Zeus per casar-se amb una mortal. El permís li va estar concedit. Zeus va obligar a Afrodita a reconciliar-se amb Psique que va aconseguir la immortalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada