EL JURAMENT DELS HORACIS

Autor: Jean Jacques-Louis David

Cronologia: 1784-1785

Localització: Saló de París(original)

Museu del Louvre, París (actual)

CONTEXT HISTÒRIC:

1784-1785 són els anys previs de la Revolució Francesa i comencen a circular les idees de la Il·lustració. Davides va convertir en el pintor de la Revolució. Agafa temes clàssics però els hi dóna un significat polític, per mostrar el compromís amb la pàtria. Després de la revolució, Napoleó el va convertir en el seu pintor oficial. El va nomenar “pintor de cambra”.

ANÀLISI FORMAL:

Suport: tela

Tècnica: oli

Descripció: està dividit en 3 parts marcades per les arcades. A la primera arcada hi han 3 personatges masculins que són germans, a la segona hi ha el pare i a la tercera hi han 3 dones. Tots els personatges van amb la vestimenta típica romana.

Predomini: la línia per sobre del color. Les figures estan tractades com a escultures.figures perfilades delicadament Les teles són tractades amb la tècnica dels draps molls.

Colors: càlids i brillants (ocre, vermell....) per sobre dels freds, encara que no són molt cridaners. Dintre de la gamma destaca el vermell ja que predomina a les 3 parts del quadre i equilibra cromàticament l’escena.

Composició: Cada grup està marcat per una arcada. Es poden emmarcar cada grup dins d’un triangle, donant lloc a tres triangles formats per línies rectes. El primer triangle el formen els germans, el segon el pare i el tercer i últim triangle està compost per les dones. En els personatges masculins domina la línea recta (duresa) en canvi en els personatges femenins domina la línea corba (suavitat).

Una característica del neoclàssic és que les pintures són molt clares i ordenades.

El punt de fuga són les espases que a l’hora és el centre del quadre i el tema principal, el moment del jurament.

Llum: La llum tènue ve de l’esquerra i veiem les ombres projectades. No és una llum natural, sinó que és com un focus (llum teatral). És una llum suau, però la part del darrere és molt fosca (Caravaggio).

Profunditat: la veiem amb la representació de l’arquitectura (arcades, enrajolat del terra...) ens dóna profunditat. I també la col·locació dels personatges (cames, braços, espases...)

El pintor utilitza la perspectiva lineal.

Figura Humana: La figura humana està idealitzada. És figuratiu.

ANÀLISI ESTILÍSTIC:

Estil: Neoclàssic

Característiques: Temes clàssics (mitològics o històrics), composició molt clara, figures tractades com a escultures, predomini de la línea per sobre del color, ús de la perspectiva lineal...

Antecedents: Coneix Caravaggio pel que fa el tractament de la llum i també hi ha influència de Rafael i Poussin.

Influències: Altres pintors neoclàssics.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

Tema: David s’inspira amb la tragèdia literària Horaci inspirada pen “ab urbe condita” de Tit Livi.

L’episodi tracta de la lluita entre Alba Longa (cuiracis) i Roma (Horacis) . Els Horacis representen Roma. Els germans juren lleialtat al seu pare abans de la batalla. Una de les dones és germana dels Horacis i està casada amb un Curiaci. L’altre dona és de la família dels Cuiracis i està casada amb un dels Horacis.

Després de la batalla que acaba amb la victòria de Roma (tot i la mort també de 2 dels germans Horacis) Quan el germà arriba a casa i troba a la seva germana (Camila) que plora perquè s’ha mort el seu marit curiaci, la mata perquè plora per la mort de l’enemic.

Funció: Estètica i decorativa. Però sobretot destaca la funció simbòlica i propagandística (lleialtat, honor i compromís amb la pàtria).

Encàrrec: La va encarregar Lluis XVI per exposar-la als saló de París, perquè allà s’exposaven les obres dels autors més coneguts del moment; Els salons eren exposicions oficials anuals on es podien veure les obres dels artistes més importants del moment. era com un aparador.