dimecres, 14 de març de 2012

ELS JUGADORS DE CARTES

TÍTOL: Els jugadors de cartes
AUTOR: Paul Cézanne
CRONOLOGIA: 1890-1892
LOCALITZACIÓ: Museu d'Orsay, París
CONTEXT HISTÒRIC: El quadre va ser pintat a la segona meitat del s.XIX. Era la època de la industrialització i hi va haver molts canvis en la societat (canvis cultrurals, socials, polítics, econòmics, innovacions científiques i tècniques....).
Fins el 1870 Regnava Napoleó III, que va intentar crear un nou imperi, la qual cosa va provocar una guerra entre França i Prússia. Napoleó va fracassar i es va proclamar la tercera i definitiva República francesa l’any 1870.
A nivell social, la religió cada vegada perdia més importància i el canvi de mentalitat de la societat sumat a la introducció de les noves tecnologies, els nous materials, la invenció de la fotografia, etc., influencia la creació d'un nou art que ja no buscarà el realisme sinó que donarà més importància al color .

ANÀLISI FORMAL

Suport: tela
Tècnica: Oli
Descripció: Dos homes asseguts davant per davant en una taula jugant una partida de cartes.
Colors: Hi ha predomini dels colors càlids (ataronjats, ocres, marrons). Els colors de la roba dels dos personatges fa un contrast al portar un els pantalons marrons i la jaqueta groga i l'altre els pantalons grocs i la jaqueta marró (ús de contrastos cromàtics).
Predomini del color per sobre de la línia. Tot i això, hi ha dibuix, ja que era molt important per Cézanne. El pintor creu que dibuix i pintura no es poden separar.
Pinzellada: La pinzellada és solta. El quadre està fet a base de taques curtes, denses i fines, sobreposades unes sobre les altres.
Composició: La composició és tancada. El quadre es divideix en dues parts gairebé simètriques separades per l'ampolla que fa d'eix de simetria. El costat esquerre queda clarament més gran que el dret; com es veu el personatge de l'esquerra surt sencer i el de la dreta tallat. Diem que hi ha una falsa simetria.
Al mig dels dos homes hi podem dibuixar un triangle invertit que passa pels ulls de tos dos fins les mans i aquestes serien el punt de fuga.
Hi ha predomini de la línia vertical (cadires, potes de la taula, ampolla) però queda força equilibrat amb la horitzontalitat de la taula.
El més destacat de l’obra de Cézanne és que redueix els volums a figures geomètriques bàsiques, com podem veure al barret, l'abric, les cartes, etc.
Llum: No hi ha gaires ombres, només una mica al fons, però no hi ha una ombra clara. El que queda més il·luminat són les cartes de l'home de l'esquerra. Podem dir que la llum ve just del davant, com veiem en el reflex que fa en l'ampolla de vidre.
Profunditat: No hi ha gaire profunditat, però n’hi ha una mica donada per la taula, l’ampolla i la disposició dels braços. Perspectiva lineal.
Expressivitat: No hi ha gaire expressió, però els dos personatges donen sensació de concentració i atenció. L'home de la pipa sembla més segur i amb més experiència que el més jove que es veu més insegur. El fet de dividir l’escena en 2 parts intensifica la confrontació.
Moviment: El quadre és força estàtic. La concentració i l'atenció es pot percebre, però l'escena és quieta. Hi ha algunes corbes i diagonals que donen un moviment més relaxat i no tan estàtic.
Tractament de la figura humana: El quadre és figuratiu i no idealitzat. Podem reduir els objectes a formes geomètriques regulars.

ESTIL

L'estil és el Post-impressionisme. Presenta característiques impressionistes, com el predomini del color, però no només es vol captar la llum sinó també l'expressió. Està a mig camí entre l'impressionisme i l'expressionisme. Es dóna més importància al dibuix que a l’ impressionisme.
El quadre conté característiques pròpies de Cézanne, com el fet de reduir els objectes a figures geomètriques regulars.
-ANTECEDENTS: L'Impressionisme. L'autor va començar pintant a l'aire lliure i va ser molt amic de Pissarro. Posteriorment va passar a buscar un camí més personal i a utilitzar les figures geomètriques.
També es va interessar per obres de l'Escola de Venècia i autors com el Greco, però no van influenciar gaire la seva obra.
-INFLUÈNCIES: El Cubisme i el Fauvisme.

INTERPRETACIÓ

Tema: És un quadre costumista (dos homes jugant una partida de cartes).
També hi ha altres possibles interpretacions. Es diu que l'home més gran podria representar el pare de Cézanne, que estava en contra que fos artista per l'estil de vida que això suposava. Aquest estaria enfrontant-se al seu fill. Una altra possible interpretació és que ambdós personatges són el mateix pintor; el de l'esquerra el seu costat més assenyat enfrontat al seu costat més rebel.
Per pintar l'home més gran es diu que es va inspirar en el jardiner del seu pare.
D'aquest mateix quadre en va fer 5 versions, on canvia el nombre de personatges i el decorat. Cada vegada el dibuixava més simplificat.
Funció: En aquesta època els quadres es feien per vendre. No s'acostumaven a pintar per un encàrrec previ, sinó que l'autor pintava el que volia per després vendre-ho. Hi ha funció estètica i també experimental, en la reducció dels objectes a figures geomètriques. Es volia trobar un nou llenguatge artístic.

Cap comentari:

Publica un comentari