diumenge, 27 de novembre del 2011

COLOSSEU


Títol: Colosseu
Autor: desconegut
Cronologia: 72 -80 dC
Localització: Vall del Colosseu a Roma (Itàlia)

Context històric
Període Imperial. A partir de la segona meitat del segle I aC. L’expansió territorial provoca la crisi de la República. Hi havia conflictes i guerres civils a Roma. Després de la mort de Cèsar, assassinat per part dels partidaris del la República, el seu besnét Octavi va vèncer els seus rivals a la Guerra Civil. L’any 27 aC el senat li va concedir el títol de August “Escollit pels deus”. Octavi August va inaugurar un nou sistema de govern, l’Imperi (30 aC – 14 dC). L’emperador concentrava tots els poders en la seva persona.
Al llarg dels segles I i 2 dC l’imperi va arribar a la seva màxima expansió i prosperitat, és el període conegut com el de la “pax romana” en el qual hi va haver pocs conflictes.
Pel que fa a l’art, entre els segles I i III dC es pot considerar com l’època del classicisme romà, amb una revifada de les influències gregues.
Aquesta obra pertany al segle I, per tant dins d’aquesta etapa de pocs conflictes que permeten els emperadors destinar recursos a la construcció d’obres públiques. colosseu encarregat per Flavi però inaugurat per Tit i acabat per Domicià.

Anàlisi formal
Material : marbre, pedra, tova...
Sistema constructiu : arquitravat i voltat als tres primers pisos
Elements de suport: podi (estilobat), pilars, columnes adossades als pilars (que tenien funció decorativa). També arcs de mig punt i contraforts.
Elements suportats : Els entaulaments que fixen el límit de cada un dels tres pisos, voltes de canó i voltes d’aresta.
Espai exterior : Cada pis és d’un ordre diferent:

  • Primer pis: d’odre dòric toscà amb columnes sense estries i té base. Té 80 arcades.
  • Segon pis: d’ordre jònic i es compon de base. El fust més esvelt i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat. Té 80 arcades.
  • Tercer pis: d’ordre corinti. És el més elaborat de tots tres i destaca pel capitell amb fulles d’acant. Té 80 arcades.
  • L’àtic massís: decorat amb lesenes d’estil corinti que emmarquen les finestres quadrades. Aquesta part del Colosseu es va afegir posteriorment. En aquest quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per subjectar el “velarium” que tenia la funció de protegir el Colosseu de la pluja i del sol.



Espai interior : Als intercolumnis del segon i el tercer pis tenien escultures. La graderia envoltava l’arena que era l’espai circular on es feien les celebracions. Sota l’arena hi havia un subsòl ple de passadissos interns on hi havia els muntacàrregues per pujar
les feres a l’arena. Aquest subsol estava cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable. Tenia un sistema impermeabilitzat per inundar l’arena i fer una piscina per a les batalles navals. La càvea (graderies) com que no es van utilitzar els desnivells del terreny per construir-la sinó que es construïen superposant diverses voltes superposades sobre pilatres que formen passadissos interiors. A l’interior hi cabien uns 50 mil espectadors. Els accessos es deien vomitoris, que eren escales i rampes que estaven sota les arcades per anar cap amunt.

Anàlisi estilístic
Estil : Romà imperial. L’amfiteatre va ser una innovació romana que consisteix en la unió de dos teatres. Els grecs únicament edificaven de teatres, és a dir, la meitat d’un amfiteatre. ús també de l’arc, la volta de cançó i la d’aresta que no utilitzaven els grecs
Antecedents : Els teatres grecs.
Influències : El Renaixement. copiarà i utilitzarà molt la superposició d’ordres (que també s’havia utilitzat en època hel·lenística) .
El colosseu també ha servit de model i inspiració fins i tot per a la construcció de molts estadis esportius actuals

Funció i significat
Funció : Lúdica, és a dir, per entretenir ja que s’hi feien jocs, Gladiadors, lluites d’animals i batalles navals. També simbolitza i glorifica a l’emperador Vespasià amb una clara intenció propagandística.
Tipologia : amfiteatre
Interpretació : Fou situar en el llac Dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró. El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava. Era un regal de rei Vespasià al seu poble. Tenia el caràcter públic d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts.
La gent s’asseia segons el seu estatus social.

LA CASA DEL POETA TRÀGIC

CASA DEL POETA TRÀGIC DE POMPEIA





TÍTOL: Casa del poeta tràgic de pompeia


AUTOR: Desconegut


CRONOLOGÍA: S.I a.C


ESTIL: Romà imperial pompeià


MATERIALS: Varis


SISTEMA CONSTRUCTIU: Arquitravat


LOCALITZACIÓ: Pompeia



CONTEXT HISTÓRIC:


Pompeia estava habitada per un poble preromà, els Oscs.

La ciutat va ser fundada el s.VII i va ser conquerida per els romans durant la república i la van convertir en una colónia romana (Colonia Veneria Cornelia Pompeiarum). Posteriorment És va convertir en una ciutat d’estiueig, en la qual hi havia tots els serveis d’una ciutat romana va arribar a tenir 20.000 habitants.

L’erupció del Vesubi va destruí completament la ciutat que va quedar sepultada per les cendres fins al segle XVIII quan es van iniciar les excavacions. L lava i la cendra va permetre mantenir pràcticament intacta la ciutat.



ANÀLISI FORMAL:


És una típica domus romana, el nom de la qual ve donat per el mosaic que es va trobar en els seu interior, el qual es d’estil hel.lenístic. Els elements de suport són els murs i els suportats les cobertes de la casa, la qual tenia dos pisos tot hi que el segon pis no s’ha conservat.




ESPAI EXTERIOR:


Correspon a el típic de les domus romanes, eren cases molt tancades, sense finestres per preservar l’intimitat i resguardar-se dels lladres. La llum arribava gràcies a els dos patis interiors.




ESPAI INTERIOR:


S’entrava per un corredor, el vestibulum, fins a la porta; el passadís continuava fins a l’atri, que era un espai buit amb una obertura en el sostre, compluvium, que es corresponia a terra amb un espècia de pila rectangular, l’ impluvium, destinada a recollir l’aigua de la pluja. acontinuacií trobavem el tablinium (habitació on l’amo rebia els clients) i seguidament El peristylum era un jardí envoltat d’un pórtico sostingut per columnes: en ell s’obrien una sèrie d’habitacions, alae, com la cuina, el menjador (triclinium) altres habitacions privades i també el lararium, una mena de capella petita on es veneraven els déus de la casa (lars) Les dependències de servei, es situaven on quedaven espais lliures, com la cuina, el bany i les latrines.

També és important comentar que a l’interior no hi havia gaires mobles però sí una rica decoració pictòrica de les parets.



ANÀLISI ESTILÍSTIC


    • -Estil: Romà imperial
      pompeià; primacia dels aspectes tècnics i pràctics per sobre dels estètics, anotnimat de l'autor, sobrietat, senzillesa en la decoració, etc.influència grega pel que fa a l’atrium, el peristil i els mosaics, tot i que el mosaic romà és més desenvolupat.


    • L'estil del mosaic és l'hel·lenístic
      (tema quatidià; gos...) i l'estil de la pintura és el 4rt estil Pompeià o il·lusionista. (característiques del 4t estil: arquitectura teatral / escenes mitològiques/ composicions fantàstiques / inclusió de nus / sensació de profunditat)

      -Antecedents i influències: Les domus romanes partien, tant en estructura com en decoració de les gregues, les quals des del segle III aC ja que és decoraven amb mosaics i pintures.
      El model i la tècnica dels mosaics i de les pintures van ser també heretades del mon grec.
      L'art del mosaic romà influí en la decoració de les esglésies paleocristianes i les esglésies bizantines.
      Influències posteriors: com que les runes es descobreixen al segle XVIII va influir en el Neoclassicisme


    • FUNCIÓ I SIGNIFICAT


    • -És un edifici civil, concretament una domus (casa familiar on hi vivien famílies de nivell econòmic alt.
      Aquesta concretament era l'habitatge d'una classe mitjana alta i feia també la funció de come ja que tenia les dues botigues (tavernae) als costats.
      En la domus del Poeta Tràgic, es representa un mosaic a l'entrada, d
      un gos subjecte amb una cadena amb una inscripció que posa (et saludo a casa meva, cura amb el gos,) els gossos estaven lligats de dia i sueltos a la nit per defensar la casa. L’altra mosaic representa un assaig teatral d’una tragedia , es troba al tablinium i és el que dóna nom a la casa.
      La pintura de la domus també s'ha conservat malgrat una erupció volcànica a la ciutat. En el pòrtic del peristil de la domus es troba un quadre anomenat El Sacrifici d'Ifgènia.

Aquesta obra representa un episodi de la guerra de Troia, Ifgenia era filla del rei Micenes, Agamèmnon i de la seva dona Clitemnestra. Agamèmnon en el transcurs d'una cacera va matar un cérvol irritant la deessa Artemisa qui, ofesa, el va castigar impossibilitant la sortida de la seva flota cap a Troia, per resacatar a Helena, dona del seu germà que havia estat segrestada per París. L'endeví Calcant envià un missatge a Agamèmnon dient que ha de sacrificar a la seva filla Ifgènia per calmar la ira d'Artemisa. Amb l'excusa de què es casaria amb Aquil·les Ifgenia es trasllada a Aulide, però en l'últim moment la deessa substitueix la jove per una cérvola. Posteriorment es va convertir en sacerdotessa d'Artemisa en la regió de Tauride.

Aqüeducte romà de les Ferreres

Obra:Aqüeducte romà de les Ferreres

Autor: Desconegut

Cronologia: probablement segle II

Localització: Tarragona

Context històric:

A partir de la segona meitat del segle I aC.
L'expansió territorial va provocar la crisi de la República. Conflictes i guerres civils a Roma. L'any 48 aC Juli Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i va assumir tots els poders però va ser assassinat pels republicans i els patricis.
El seu fill adoptiu, Octavi, va venjar la mort de Cèsar en una guerra civil i l'any 27 aC el senat li va concedir el títol d'August i va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi.
Al llarg dels segles I i II va ser anomenat pax romana ja que hi va haver poc conflictes. Però entre els segles II i III dC es va difondre el cristianisme dins l'imperi i va començar una crisi deguda als atacs dels bàrbars que finalment va acabar amb la caiguda de l'imperi romà.
- Aquesta obra pertany per tant al segle II, període encara de pax romana, hi havia pocs conflictes, podien dedicar-se a encarregar obres públiques, infraestructures....Aquestes construccions donen prestigi als emperadors que les encarreguen i serveixen també com a eina romanitzadora.

Material: blocs de pedra tallats de la mateixa forma aguantant-se sense morter.

Sistema constructiu: voltat

Elements de suport: pilars; els de dalt tenen forma rectangular i els de sota triangular. Troncopiramidal o de piràmide escapçada

Elements suportats: arcs de ½ punt i cornises

Espai exterior: Construït amb carreus regulars col•locats en sec. De cada pilar en neixen dos arcs cosa que enforteix l’estructura. Sobre la 2a fila d’arcades hi ha un canal que estava recobert de calç i fang per tal de fer el canal impermeable i poder transportar l'aigua fins a un dipòsit on a partir d'aquest es distribuïa l'aigua per la ciutat. S’adapta al terreny i als desnivells (càlculs matemàtics)També càlculs matemàtics per buscar el recorregut més curs i amb una mica d’inclinació perqué l’aigua circulés
L'aqüeducte tenia dos pisos, el pis de sota tenia 11 arcs i el de sobre 25 que es feien a partir de càlculs matemàtics per adaptar-se al desnivell. Eren molt bons enginyers.

Estil: Romà imperial

Característiques: sentit pràctic, monumentalitat, complexitat tècnica, austeritat, etc.

Funció: Tenia doble funció:
• Portar l'aigua (suministrar aigua a la ciuatat de Tarraco) Es construeix l’aqüeducte per superar un desnivell)
• Romanitzar l'imperi: la construcció d’obres públiques com ara aqüeductes, xarxes de comunicació.... eren una eina de propaganda, romanització, i unificació del territori

Tipologia: civil, concretament aqüeducte.


Significat: No té un significat contret però al voltant dels aqüeductes i ponts ronden diferents llegendes d'origen medieval que van tenir molta difusió a Europa. Totes aquestes llegendes tenen un denominador comú: hi ha un pacte amb el diable i una ànima en joc. La llegenda del Pont del Diable de Tarragona comença quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades. Un fort temporal van fer caure el viaducte i el constructor en veure aquell desastre va invocar el diable perquè l'ajudés a reconstruir-lo. Quan Satanàs va aparèixer li va proposar un pacte: ell li construiria un pont en una sola nit a canvi de l'anima de la primera persona que begués l'aigua que transportava l'aqüeducte.
L'endemà el pont estava construït però el constructor va fer beure a un ase la primera aigua del pont i el pobre animal va ser la recompensa que va obtenir Satanàs.

Antecedents: estil etrusc, tot i que l'aqüeducte és un invent romà.

Influències posteriors: Renaixement i Neoclassicisme.

EL SARCÒFAG DELS ESPOSOS

Títol: El sarcòfag dels esposos
Autor: Desconegut
Cronologia: 520 aC
Localització original: Necròpolis de Cervetari
Localització actual: Museu Naxionale di Villa Giula (Roma)

1. CONTEXT HISTÒRIC

Aquesta escultura pertany als últims anys de l’etapa de la monarquia de Roma, que va des del 753-509 aC. Va ser una etapa en què Roma va ser governada per 7 reis; els 4 primers llatins i els tres últims etruscs(la Península Itàlica estava ocupada per diverses tribus: llatins, etruscs, samnites, sabins, umbres).
Els etruscs eren un poble originari d’Àsia Menor, la cultura dels quals era una interessant barreja d’art grec i art oriental, que donava molta importància a la vida després de la mort i que influenciarà en gran manera l’art romà posterior. Fins el segle III aC l’art s’ha de considerar dins de l’art etrusc. Entre els segle III i I aC es pot començar a parlar d’un art romà (barreja d’influències etrusques, itàliques i gregues).

Per tant, aquesta escultura es considera etrusca marcada per les creences religioses i per la vida després de la mort.

2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

1. Anàlisi formal

Materials: terracota policromada (fang modelat i cuit)

Tècnica: Modelat

Forma: Escultura exempta

Tipologia: Grup

Descripció: Dues figures, un home i una dona, reclinats sobre un llit anomenat kliné en activitat relaxada. L’home situat darrera de la dona porta el tors nu i també va descalç. La dona està en primer terme i va vestida amb una túnica llarga, sabates punxegudes i un barret. Els personatges no es miren però hi ha una relació afectuosa, no a través de les mirades, sinó a través de les mans.

Composició: Una meitat de l’escultura (la part del cos, la cara, les mans, les trenes i els peus) està molt més treballada que l’altre meitat (la de les cames). Tot i que els peus tornen a estar treballats. Les cares són bastant geomètriques (la barba de l’home, les trenes de la dona, els ulls ametllats, la boca estereotipada etc, en són elements que ho demostren.) Tot i ser cares geomètriques, intenten assemblar-se al model.

Predomina la línia horitzontal (el llit) però tot i així també hi ha una verticalitat a la part dels cosos i les cares.

Moviment: No hi ha moviment. Tot i que tampoc són estàtics del tot, estan en repòs però les mans... donen una sensació de no ser estàtics.

Expressivitat: No n’hi ha, ja que les cares son geomètriques i tenen una influència arcaica, però expressen un cert afecte mitjançant la col·locació de les mans.

Monocromada o policromada: Conservarestes de policromia de colors vius, igual que l’escultura del Kouros i Kourai.

Llum: es reparteix uniformement, no crea clarobscurs.

2. Anàlisi estilístic

Estil: etrusc

Característiques de l’estil: L’estil etrusc té una barreja d’influències orientals i de l’art grec del període arcaic.

Antecedents: Grec arcaic, té semblances amb el Kouros i Kourai:

- Ulls ametllats

- Cares geomètriques

- Tractament del cabell

- Cara estereotipada

També té antecedents de l’art etrusc:

- Intenta assemblar-se al model

- Són més realistes que idealitzats

- La manera de treballar els pòmuls

Influències: Art romà posterior.

3. FUNCIÓ I SIGNIFICAT

Funció: Aquesta escultura té dues funcions: Una és guardar les cendres dels morts (urna) i l’altre fer un homenatge a les persones mortes amb la representació de les seves cares.

Iconografia i iconologia: El poble etrusc molt marcat per les creences religioses creia que després de la mort hi havia una altre vida i per això decoraven els sarcòfags com si fossin cases, amb pintures al fresc i amb elements de la vida quotidiana per acompanyar-los a l’altre vida.

Aquestes dues figures representen els esposos celebrant un banquet en actitud quotidiana i relaxada. És important remarcar que la dona està en primer pla, ja que la civilització etrusca no marginava a la dona i la considerava igual que l’home, cosa que no passava en la societat grega i romana.

divendres, 25 de novembre del 2011

Maison Carrée


Autor: Desconegut

Cronologia: 16 aC

Localització: Nimes (França)

Context històric:

Pertany a principis del període Imperial.

A partir de la 2ª ½ s. I aC.

Es tracta de la època de “pax romana”. Hi ha pocs conflictes i els diners que tenien els podien destinar a fer obres publiques, ja que era una manera de demostrar la seva superioritat davant dels altres territoris conquerits i així poder expandir la seva cultura i la seva llengua arreu del seu territori que no es restringia a la Península Itàlica sinó a tot l’Imperi Romà.

Per altre banda no nomes van fer obres públiques a Roma sinó que també les van fer arreu de l’Imperi Romà, com a eina romanitzadora i unificadora.

Aquesta obra es situa a Nimes (França) i es va edificar en època del 1r emperador, Octavi August. va ser encarregada per Agripa, gendre i mà dreta de l’emparador.

Anàlisi formal:

Material: Pedra calcària blanca

Sistema constructiu: Arquitravat

Elements de suport: Columnes corínties, que envolten el temple, adossades al mur de la cel·la. les columnes adossades comparteixen la funció de suport amb el mur. Al pòrtic les columnes soles sostenen l’entaulament.

Elements suportats: l’entaulament format per l’arquitrau, el fris i la cornisa.

El frontó triangular i la coberta a dues aigües

Espai exterior: Aspecte molt semblant als temples clàssics grecs tot i que té característiques pròpies com per exemple el Pòdium elevat

Planta rectangular

Columnes laterals i del darrere adossades (20 columnes) pseudoperípter

pòrtic Hexàstil (6 columnes al pòrtic) i 2 laterals per cada costat (exemptes)

Columnes corínties estilitzades : Fulles d’acant i ornaments florals als capitells, fust acanalat El sostre interior del pòrtic és horitzontal i té cassetons quadrats

L’entaulament està format per: Arquitrau (amb 3 platabandes), fris amb decoració floral i cornisa. Frontó, amb timpà sense decoració. Tot al damunt d’un podi amb Escalinata només al davant.

Donen molta més importància a la façana principal que a la resta

Espai interior: Només té una cel·la, sense cap divisió, tot i que podia haver estat dividida en parts per honorar diverses divinitats.

només s’hi accedeix pel davant

Estil: Roma imperial, es una barreja de característiques gregues: arquitravat, columnes.... i de característiques romanes (podi i no es simètric) els romans no li donen importància ni al ni al darrere ni els costats.

Interpretació:

Aquest temple fou dedicat als númens de Roma i a Gai i Luci Cèsar, nets d’August i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa, i s’erigí en honor de l’emperador i la seva família. No hi ha però ni escultures ni relleus que en facin referència, en canvi ornamentació floral carregosa. Aquest temple el feu construir per Agripa, mà dreta d’August, el qual s’encarregà d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia .

Estava situat a l’àntic fòrum de Nimes.

Funció August va voler romanitzar tot el seu imperi, i una forma de fer-ho era construint tot tipus d’edificis. També era una forma d’impressionar als pobles conquerits, un hàbil instrument de propaganda per demostrar la força i la grandesa dels seus nous amos i alhora unificar els territoris conquerits. Després de la mort d’August, l’imperi es va omplir de temples dedicats al seu culte, ja que fou divinitzat. Els romans, arreu dels seus territoris també van fer construir altres obres arquitectòniques com teatres, infraestructures, etc... per exemple el Pont du Gare, de Nimes.

Antecedents: Estil grec clàssic

Influències posteriors: Renaixement i neoclassicisme

dimarts, 22 de novembre del 2011

EL PANTEÓ


Títol: Panteó
Autor: desconegut
Cronologia: 27aC. Reconstruït del 118 al 125 dC
Localització: Roma

Context històric:El Panteó va ser construït durant període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l’imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.
La construcció inicial del Panteó va ser el 27 aC, encarregat per Agripa, la mà dreta d’August. Anys després hi va haver un incendi que va cremar l’edifici, que anys després va ser restaurat per Domicià, tot i que no va ser reconstruït fins l’any 118 dC per Adrià. L’arquitecte de la reconstrucció segurament va ser Apol·lodor de Damasc.

Anàlisi formal:

-Material: formigó, marbre, maó

-Sistema constructiu: arquitravat i voltat

-Elements de suport: Una façana amb un pòrtic octàstil amb columnes corínties. A l’interior vuit pilars de contenció que aguanten la pressió del tambor de tres pisos i els murs del tambor que combina el formigó amb tres sèries superposades d’arcs de maons.

-Elements suportats: A la façana principal trobem un entaulament amb arquitrau, fris i cornisa. Rematat per un frontó i una coberta inclinada a dues aigües. Sobre la cel·la hi ha una cúpula hemisfèrica amb un òcul.

-Espai exterior: Hi havia el projecte de construir una gran plaça porticada al voltant del Panteó, cosa que no deixaria veure el cilindre del tambor , que visualment no és bonic ja que no presenta cap tipus de decoració. Aquest consta de tres pisos que amaguen la base de la cúpula. El temple es trobava sobre un podi, però al aixecar el nivell del terra va quedar gairebé a la mateixa altura. El frontó de la façana principal no està decorat però té una inscripció en llatí dedicada a l’emperador Agripa, qui va encarregar construir el Panteó. Diu així: “Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercer cop, el va fer”.
El pòrtic format per 16 columnes de capitells corintis i base de marbre blanc (pòrtic octàstil + 8 columnes més a l’interior del pòrtic).

-Espai interior: Presenta una única cel·la de planta circular amb una sola entrada, el pòrtic octàstil. Hi ha vuit pilars que aguanten la cúpula, entre cadascun d’aquests hi ha una petita capella dedicada a un déu. Aquestes tenen columnes a davant amb la única funció de decorar i amagar els pilars i tot el sistema de càrregues que sosté l’edifici (murs gruixuts) Aquestes columnes decoratives són com un homenatge a l’arquitectura arquitravada grega. A més tot l’interior està recobert amb marbres i materials nobles. Al segon pis hi ha petites finestres. A continuació Trobem la cúpula, formada per 5 fileres de cassetons amb 28 cassetons cadascuna que es van fent més petits a mida que pugen i s’acosten a l’òcul, una finestra circular d’uns 9m de diàmetre a dalt de tot de la cúpula, amb la funció d’il·luminar i ventilar. Simbolitza el Sol i durant tot el dia la llum va fent la volta i il·luminant tots els cassetons. Aquest òcul es cobria amb làmines de alabastre per protegir l’interior de la pluja.

Anàlisi estilístic:

-Estil: Romà Imperial. Presenta característiques de l’arquitectura grega, com són les columnes, el pòrtic i tota la decoració interior. També es veu la influència dels Tholoi grecs (temples circulars dedicats a herois). D’influència oriental trobem la cúpula i els arcs.
Per tant trobem que hi ha eclecticisme, és a dir, una barreja de diferents influències de les cultures que més els van interessar. Això reflexa el sentit pràctic dels romans, agafen les tradicions constructives que els hi semblen millors dels diferents territoris conquerits. L'Eclecticisme es la principal característica de l’arquitectura romana degut a la gran extensió del seu imperi.

-Antecedents: Els Tholoi grecs. Temples petits, rodons, dedicats a herois i l’arquitectura grega en general


-Influències: Artistes del Barroc i del Renaixement utilitzaran cassetons i cúpules.


Funció i significat

-Funció: El Panteó és un edifici amb funció religiosa, perquè era per rendir culte a tots els déus de l’Olímp tal com indica el seu nom (Pan= tot / theos= deu), inclosos els emperadors anteriors, ja divinitzats. Tot i axò els 7 àbsis estan consagrats a les set divinitats celestes, el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Dónen especial importància a Venus i Mart, la deessa de bellesa i el déu de la guerra, que simbolitzen el poder de Roma. També tenen funció propagandística,ja que el va encarregar l’emperador Agripa per tal de demostrar el poder i la bellesa de l’Imperi romà.

-Tipologia: Temple

-Interpretació: La cúpula simbolitza la volta celeste. L’òcul de la cúpula simbolitza el Sol, que és el centre de l’Univers, com ho era Roma en aquell moment. Els 28 cassetons simbolitzen els dies del cicle lunar i hi ha cinc cercles perquè el sistema planetari antic en tenia cinc.
Aquest temple era dedicat a tots els déus i també als emperadors que havien estat divinitzats.

diumenge, 6 de novembre del 2011

TEATRE D'EPIDAURE

Autor: Policlet el jove

Localització: Epidaure (Peloponés)

1-Context històric: 350 aC. Finals del període clàssic inici de l’hel·lenístic. Durant les guerres mèdiques l'acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. després s’iniciaran les guerrers del Peloponés enfrontament de les diferents polis gregues en contra de la supremàcia d’Atenes.Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Felip (338 aC) pare d'Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.


2-Anàlisis formal i estilístic:


2.1. Anàlisi formal:

Material: pedra

Sistema constructiu: arquitravat

Elements de suport i suportats: grades i murs laterals per aguantar el terreny (murs de contenció) Aprofitament dels turons propers per construir-hi les graderies.

Espai exterior i interior: Càvea (grades), orquestra, escena i prosceni. Al centre del teatre hi havia l'orquestra molt gran de forma circular que era on es cantava i ballava i al mig hi havia un altar dedicat a Dionís que era el déu del vi i la gresca. L’orquestra estava envoltada (en ⅔ parts) per la càvea i l’altre ⅓ part l’ocupava l’escena. No es té cap constància de com era l'edifici de l'escena perquè no s'ha conservat però podria ser que fos un pòrtic d'ordre jònic. Entre l’orquestra i l’escena hi havia el prosceni. El prosceni era un espai elevat on actuaven els actors que tenia un teló rudimentari per tal de variar els decorats. El mecanisme funcionava al revés dels talons moderns, és a dir, el teló pujava i no baixava.

La càvea Tenia una capacitat per 11 i 15 mil persones. Hi havia 13 escales repartides per tota la graderia que distribuïen a la gent per anar a les grades inferiors i 21 més que servien per distribuir a la gent a les grades superiors.

Els seients per la gent important eren de pedra amb respatller i posa braços.

Tenia una visibilitat i un so molt bo des de qualsevol punt.

S’hi entrava per 2 accessos laterals que portaven a un passadís situat entre l’orquestra i l’escena que portaven a la càvea a través de 13 escales.


2.2. Anàlisi estilístic:

Estil: període clàssic i hel·lenístic

Autor: Policlet el Jove

Per època correspon al final del període clàssic principis de l’hel·lenístic, però té les característiques pròpies dels teatres, que tots es construïen seguint el mateix patró: Càvea (grades), orquestra, escena i prosceni.


3-Funció i significat

Funció: lúdica i religiosa.

La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d'Asclepi, déu de la medicina que guaria als malalts. A l'època hel·lenística el seu culte va créixer i aquest santuari era visitat per molts malalts de tota l'Hèl·lade. Per això s'hi va construir el teatre més gran de Grècia.

Tipologia: teatre

Interpretació: les obres de teatre gregues que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor a Dionís, el deu del vi i de la gresca. Al principi els teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes a Dionís.

A les primeres obres dramàtiques l'acció l'explicava el cor, mentre que els actors tenien un paper secundari; per això, l'espai de l'orquestra era tan important i el prosceni ocupava un lloc menys preeminent. A mesura que els actors van anar agafant més importància els van posar al prosceni. I més tard van anar agafant noves formes teatrals i el cor va desaparèixer.

Influències: l'amfiteatre.

dissabte, 5 de novembre del 2011

KOUROS I KORE


Autors: Desconeguts.
Cronologia: el Kouros d’ Anàvissos,530 aC. La kore amb el peple, 510-500aC.
Localització: Anàvissos (Àtica) (Museu Nacional d’Atenes) i Acròpolis d’Atenes (Museu de d’Acròpolis).
Dimensions: 1,94 m i 1,21m.
Tècnica: Talla.
Tipologia: dempeus.
Material: marbre de Paros.
Formes: exempta.
Cromatisme: Policroma
CONTEXT:
Aquestes escultures pertanyen al Període arcaic (s.VII aC a 475 aC)
En aquest context es dona una expansió de la cultura grega pel mediterrani.
La situació de Grècia n’és la causa: escassetat de terres, poc aptes per l’agricultura...
L’ Orografia també és complicada ja que el terreny és molt muntanyós i hi ha moltes illes... per tant és més fàcil anar d’un lloc a l’altre per mar que no per terra.
Els grecs són bons navegants i surten del seu país per comercialitzar i funden colònies. Aquestes imiten les seves ciutats d’origen (estructura,edificis,llengua...)
La societat reflecteix aquests canvis.
No obstant això en aquest període sorgeix una nova idea de l’art completament diferent d‘abans ; els rics encarreguen les estàtues amb una funció estètica i decorativa. L’art deixa de tenir una finalitat màgica i/o religiosa.

ANÀLISI FORMAL:
Descripció:
Home nu i dona vestida.
Composició:
Tenen en comú: frontalitat, simetria, la boca arcaica, l’expressió poc natural, ulls ametllats (però no tancats), braços enganxats al cos, cabells geomètrics, rigidesa i poc moviment del cos, estaven pintades, tenien els punys tancats, poc moviment i poca expressivitat. Característiques totes elles del període arcaic.
Diferències:
L’Home: esta nu ,se l’hi marquen els pectorals, els genolls estan molt treballats i els peus comencen a millorar però tot i així encara queden poc naturals. Fa un pas endavant (per distingir-los dels déus)
La dona: va vestida amb una túnica cenyida a la cintura però queda poc natural ja que no se li marquen ni els plecs de la roba ni la forma del cos.
Aquesta tindria el braç doblegat ja que estaria oferint una ofrena.

Formen un eix vertical de simetria que divideix el cos en dues meitats i tenen frontalitat, per tant són fetes per ser vistes de cara principalment.
Els pectorals del kouros tenen forma de UU.
La llum es reparteix uniformement.
ESTIL:
L’estil és Grec arcaic (poca naturalitat, poc moviment, ulls ametllats, braços enganxats al cos , cabells geomètrics…)
Antecedents: Escultura Egipcia (coneixen l’art a partir del comerç amb aquesta cultura).
Influències: Període Clàssic.
Es dona una petita evolució dins del període arcaic cap a la naturalitat.

INTERPRETACIÓ:
Els homes representen atletes que havien participat als jocs Olímpics , a un deu o a un noi mort.
En aquest cas fa referència a un jove mort que es deia Krorisos; així s’ha trobat a la inscripció feta com a ofrena als déus. En general però no fan referència a cap persona concreta sinó a atletes.
Les korai (kore vol dir donzella) representaven sacerdotesses, aquestes es van trobar en un diposit de l’Acròpolis on van ser enterrades durant o després de les invasios perses.

Funció:
La funció és religiosa i de decoració.

EL PARTENÓ

PARTENÓ (significa verge i es refereix a Atena)

Arquitectes: Ictinos i Cal· lícrates. (Fídeas va fer la supervisió escultòrica)

Cronologia:447-432 aC

Localització: Acròpolis d'Atenes (Grècia)


1-CONTEXT HISTÒRIC:

Aquesta obra està situada al període clàssis, situat en el 476 aC fins el 323 aC, entre les guerres mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran.

Els perses (o medes) havien sotmès les ciutats gregues de l'Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L'any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina.

A partir d'aquí els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi pren el domini sobre la resta de les ciutats gregues i ceren la lliga de Delos. Predomini que dura fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s'enfronta a les altres ciutats gregues.

Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338aC) pare d’Alexandre el Gran.

Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Un cop acabades les guerres Mèdiques reconstrueixen l'Acròpolis d’Atenes que havia quedat derruïa començant per el Partenó. Ho fan per demostrar el seu poder per que continuen liderant liderat la lliga de Delos. Tota la reconstrucció va ser feta per encàrrec de Perícles (governador de la polis).



2-ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

2.1-Anàlisi formal:

Material: Marbre

Sistema constructiu: Arquitravat

Elements de suport o alçat: columnes dòriques, (és a dir formades per la metòpa i el triglíf, el capitell dòric amb l’àbac i l’equi, i el collarí) i murs, hi ha una base de 3 graons (estereòbat, que culmina amb un últim graó, l'estilòbat).

Elements suportats o cobriment: Entaulament compost d'arquitrau, fris i cornisa que recorre tot el perímetre horitzontal, també hi ha una coberta inclinada a dues aigües i 2 frontons triangulars.

Espai exterior: El partenó va ser construït seguint els preceptes de l'ordre dòric. És un temple octàstil (8 columnes façana principial) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a cada façana) i perípter(tot l'edifici envoltat de 17 columnes), és mònòpter. La columna té un fust amb estries, sense base i amb un capitell sense decoració. El fris està decorat amb tríglifs i mètopes, el frontó tenia decoració escultòrica i se sap que abans era policromat.

Espai interior: La planta és rectangular, i està dividida entre la pronaos, pòrtic oriental hexàstil, pel qual s'accedeix a la naos (sala principal on es guardava l’estatua de la deesa). Hi ha també un altre pòrtic occidental que comunica amb l'opistòdom, la sala més petita (on es guardava el tresor del tample).

Tot calculat matemàticament. recerca de l’harmonia a través de les matemàtiques.

Decoració: La blancor del marbre pantèlic contrastava amb la policromia original, avui perduda, de vermells, daurats i blaus de capitells, entaulament i frontó.

2.2-Anàlisi estilístic

Estil: Perany al Grec Clàssic. Hi podem trobar trets principals com ara la tipologia de temple, estil dòric, mesura humana, refinaments òptics per aconseguir harmonia visual, arquitravat i el material més usat és el marbre.

Antecedents: cultura cretènca i minòica.

Influències posteriors: renaixement, neoclacisime i en temples romans.

L'autor també va fer el temple de Nike Àptera a la mateixa Acropolis.


3- FUNCIÓ I SIGNIFICAT

Funció religiosa, estètica, per demostrar el poder de la ciutat. És l’edifici més important de l’Acropilis i l’element vertrebador.

És un temple dedicat a Atena, protectora de la ciutat. la seva decoració explica episodis de la deesa Atena. Hi havia representades escenes del naixement d'Atena i de la disputa entre Atena i Posidó. Destaca per ex. el fris de les panatenees, festa en honor a Atena que es celebra cada 4 anys.

i a les mètopes escenes de lluites mitològiques

Molta de la decoració escultòrica es troba actualment repartida actualment entre el Museu del Louvre i el Museu Britànic.

El Partenó, al llarg dels segles també ha estat una església cristiana, una mesquita, un magatzem de pólvora i finalment una bomba dels venecians el va deixar com està actualment.

DISCÒBOL

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Títol: Discòbol

Autor: Miró (490-430aC).

Miró, l’artista del moviment per excel·lència, va ser l’escultor grec de l’obra Discòbol.

Va destacar pel naturalisme, les proporcions, el dinamisme i per l’equilibri de les figures. L’escultor treballava amb bronze a Atenes. És autor de l’escultura de la vaca que es trobava al mig de l’Acròpolis. Treballava tan animals com persones.

Estil: grec clàssic.

Tècnica: fosa (còpia: talla)

Material: bronze (còpia: marbre)

Formes: Escultura exempta

Tipologia: Dempeus

Dimensions: A mida real

Tema: representació d’un atleta en el mateix moment en el que va a llançar el disc. Questa escultura dóna importància als jocs Olímpics i també a l’aspecte físic.

CONTEXT HISTÒRIC

El període clàssic va del 476 aC fins al 323aC. Entre les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran.

Els perses van sotmetre les ciutats gregues de l’Àsia Menor i es van llençar a la conquesta de les polis de Grècia. L’any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina.

A partir d’aquí els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi, pren el domini sobre la resta de les ciutats gregues i creen la Lliga de Delos. Predomini que dura fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s’enfronta a altres ciutats gregues.

Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338aC) pare d’Alexandre el Gran.

Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Aquesta obra pertany al període concretament de més esplendor d’Atenes, quan la ciutat dirigia la lliga de Delos. Època d’esplendor, Atenes gasta diner en comprar obres d’art que li donen prestigi, demostren la seva grandesa...

ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

Descripció: Un atleta nu apunt de llençar un disc.

Composició: El cos de l’atleta forma una línea corba (S) i un arc cosa que ens dóna sensació de moviment i aconseguir aquest moviment ens dóna rhytmos. Per tal d’aconseguir-lo el que fa l’autor és mostrar l’atleta amb el disc a punt de llençar-lo. L’autor no l’interessava com es llançava el disc sinó mostrar l’atleta en moviment.

Es perd la frontalitat i la verticalitat.

Miró realitza un bon treball anatòmic: molt detallat, segueix el cànon de bellesa de Policlet (7 vegades el cap), marca tots els músculs en tensió.

Els cabells són com rínxols geomètrics que no es diferencien els uns dels altres, té certa calma inexpressiva al rostre que contrasta amb el cos tensionat ( el cap i l’expressió conserven trets del període anterior, l’arcaic). Amb el cos vol aconseguir copsar el moviment precisament per distingir-se de l’època arcaica.

Afegir també que en l’original de bronze no calia el suport en que es recolzava la figura que si que és necessari en el de bronze a causa del pes del material.

Estil: Inici del període clàssic ja que hi trobem les principals característiques de les obres clàssiques: actitud més natural, braços desenganxats del cos i en posicions diferents, contrapposto, el cap perd la frontalitat i mira cap a altres bandes, la figura expressa moviment però contingut i el cànon anatòmic de bellesa està present en tot moment.

INFLUÈNCIES I ANTECEDENTS

Els antecedents són les escultures arcaiques.

Miró s’influenciarà als autors de Roma, del Renaixement i el neoclassicisme.

INTERPRETACIÓ I FUNCIÓ

Aquesta escultura representa un atleta ideal de l’època (concretament a Jacint, que va morir en els Jocs Olímpics dedicats a Apol·lo) en la seva plenitud física.

Tema molt comú pel que fa a l’escultura d’aquesta època i també del període anterior (com els Kuroi).

Té una funció estètica i decorativa. Fet per ser contemplat en algun lloc important de la ciutat. Demostra la importància dels Jocs Olímpics pel grecs i també la importància de l’aspecte físics, (cos atlètics).

També té la funció de demostrar el moviment.

divendres, 4 de novembre del 2011

ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM

Arquitecte: Desconegut

Cronologia: 188a.C

Localització: original a Pèrgam (Turquia) i actualment esta en el museu de Pèrgam ( Berlín)

Context:
Període hel•lenístic.
Alexandre el gran va fer un gran imperi però en la seva mort van crear petits regnes. Continuant tots amb la cultura grega. Per això durant el període hel•lenístic hi ha diferents escoles que trenquen l’uniat clàssica. En molts casos els diferents regnes es corresponen amb escoles artístiques. entre les quals hi ha la de Pèrgam
Durant el regnat d’Èumenes II, rei de Pèrgam (actual Bergama a Turquia), es va construir l’altar per ordre del propi rei, per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia.
Va ser descobert per l’enginyer alemany carl Human i el seu equip en unes excavacions arquitectòniques. El 1930 va ser desmuntat peça a peça i traslladat a Berlín.

Material: Marbre

Sistema constructiu: Arquitravat

Elements de suport: El gran podi massis format pels murs de càrrega i la gran escala. A sobre les columnes jòniques.

Elements suportats: L’entaulament pla amb forma d’u.

Espai exterior:
Predomina la línia recta amb sensació d’horitzontalitat. Destaca el fris de les parets del podi, de 120m de llargada ja que envoltava tot el podi. El fris és un alt relleu amb una alçada de 2.5 metres, tot el podi fa uns 7 metres d’alçada, les figures sobre surten més de la meitat. En el fris les figures són molt expressives i es mostren retorçades, amb molts plecs a la roba i amb un ritme violent i convulsiu. Expressions facials torturades, estan en tensió, les vestidures estan desplegades en totes direccions.

Espai interior: Edifici de planta rectangular de la qual només es conserva la façana a través de la qual s’accedia a un pati interior tancat on hi havia l’altar per fer sacrificis. A Turquia només queden els fonaments i a Berlín només hi ha la façana

Estil: Grec hel•lenistic, concretament de l’escola de Pèrgam. Art grec amb influències orientals com el colossalisme. El Podi colossal, ja no és un edifici a mesura humana. Hi ha barreja de l’esperit clàssic més influències orientals, eclecticisme
En el fris s’hi veu el treball d’us 40 escultors diferents però amb un estil unificat , és a dir que seguien un únic projecte. El luxe oriental està reflexat amb vestits de les escultures.

Interpretació: El fris representa la gigantomàquia entre déus i gegants. Es fa un paral•lelisme entre els reis de Pèrgam com el déus i els invasors com els gegants ( representants del caos i el desordre)
També hi ha una part amb elements comuns amb el Partenó, un concurs per escollir guanyador ( entre Atena i Posidó) perquè la ciutat de Pèrgam es considera hereva dels atenesos. Dins de la columnata hi ha un fris més petit que representava la vida de Tèlef, fundador de la ciutat.
La funció és religiosa, concretament per fer sacrificis, i per commemorar les batalles contra els invasors i donar gràcies a Zeus.

Antecedent: L’art clàssic i oriental.

Influència posterior: Barroc, sobretot pel fris.