EL SARCÒFAG DELS ESPOSOS

Títol: El sarcòfag dels esposos
Autor: Desconegut
Cronologia: 520 aC
Localització original: Necròpolis de Cervetari
Localització actual: Museu Naxionale di Villa Giula (Roma)

1. CONTEXT HISTÒRIC

Aquesta escultura pertany als últims anys de l’etapa de la monarquia de Roma, que va des del 753-509 aC. Va ser una etapa en què Roma va ser governada per 7 reis; els 4 primers llatins i els tres últims etruscs(la Península Itàlica estava ocupada per diverses tribus: llatins, etruscs, samnites, sabins, umbres).
Els etruscs eren un poble originari d’Àsia Menor, la cultura dels quals era una interessant barreja d’art grec i art oriental, que donava molta importància a la vida després de la mort i que influenciarà en gran manera l’art romà posterior. Fins el segle III aC l’art s’ha de considerar dins de l’art etrusc. Entre els segle III i I aC es pot començar a parlar d’un art romà (barreja d’influències etrusques, itàliques i gregues).

Per tant, aquesta escultura es considera etrusca marcada per les creences religioses i per la vida després de la mort.

2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

1. Anàlisi formal

Materials: terracota policromada (fang modelat i cuit)

Tècnica: Modelat

Forma: Escultura exempta

Tipologia: Grup

Descripció: Dues figures, un home i una dona, reclinats sobre un llit anomenat kliné en activitat relaxada. L’home situat darrera de la dona porta el tors nu i també va descalç. La dona està en primer terme i va vestida amb una túnica llarga, sabates punxegudes i un barret. Els personatges no es miren però hi ha una relació afectuosa, no a través de les mirades, sinó a través de les mans.

Composició: Una meitat de l’escultura (la part del cos, la cara, les mans, les trenes i els peus) està molt més treballada que l’altre meitat (la de les cames). Tot i que els peus tornen a estar treballats. Les cares són bastant geomètriques (la barba de l’home, les trenes de la dona, els ulls ametllats, la boca estereotipada etc, en són elements que ho demostren.) Tot i ser cares geomètriques, intenten assemblar-se al model.

Predomina la línia horitzontal (el llit) però tot i així també hi ha una verticalitat a la part dels cosos i les cares.

Moviment: No hi ha moviment. Tot i que tampoc són estàtics del tot, estan en repòs però les mans... donen una sensació de no ser estàtics.

Expressivitat: No n’hi ha, ja que les cares son geomètriques i tenen una influència arcaica, però expressen un cert afecte mitjançant la col·locació de les mans.

Monocromada o policromada: Conservarestes de policromia de colors vius, igual que l’escultura del Kouros i Kourai.

Llum: es reparteix uniformement, no crea clarobscurs.

2. Anàlisi estilístic

Estil: etrusc

Característiques de l’estil: L’estil etrusc té una barreja d’influències orientals i de l’art grec del període arcaic.

Antecedents: Grec arcaic, té semblances amb el Kouros i Kourai:

- Ulls ametllats

- Cares geomètriques

- Tractament del cabell

- Cara estereotipada

També té antecedents de l’art etrusc:

- Intenta assemblar-se al model

- Són més realistes que idealitzats

- La manera de treballar els pòmuls

Influències: Art romà posterior.

3. FUNCIÓ I SIGNIFICAT

Funció: Aquesta escultura té dues funcions: Una és guardar les cendres dels morts (urna) i l’altre fer un homenatge a les persones mortes amb la representació de les seves cares.

Iconografia i iconologia: El poble etrusc molt marcat per les creences religioses creia que després de la mort hi havia una altre vida i per això decoraven els sarcòfags com si fossin cases, amb pintures al fresc i amb elements de la vida quotidiana per acompanyar-los a l’altre vida.

Aquestes dues figures representen els esposos celebrant un banquet en actitud quotidiana i relaxada. És important remarcar que la dona està en primer pla, ja que la civilització etrusca no marginava a la dona i la considerava igual que l’home, cosa que no passava en la societat grega i romana.