Maison Carrée

Autor: Desconegut

Cronologia: 16 aC

Localització: Nimes (França)

Context històric:

Pertany a principis del període Imperial.

A partir de la 2ª ½ s. I aC.

Es tracta de la època de “pax romana”. Hi ha pocs conflictes i els diners que tenien els podien destinar a fer obres publiques, ja que era una manera de demostrar la seva superioritat davant dels altres territoris conquerits i així poder expandir la seva cultura i la seva llengua arreu del seu territori que no es restringia a la Península Itàlica sinó a tot l’Imperi Romà.

Per altre banda no nomes van fer obres públiques a Roma sinó que també les van fer arreu de l’Imperi Romà, com a eina romanitzadora i unificadora.

Aquesta obra es situa a Nimes (França) i es va edificar en època del 1r emperador, Octavi August. va ser encarregada per Agripa, gendre i mà dreta de l’emparador.

Anàlisi formal:

Material: Pedra calcària blanca

Sistema constructiu: Arquitravat

Elements de suport: Columnes corínties, que envolten el temple, adossades al mur de la cel·la. les columnes adossades comparteixen la funció de suport amb el mur. Al pòrtic les columnes soles sostenen l’entaulament.

Elements suportats: l’entaulament format per l’arquitrau, el fris i la cornisa.

El frontó triangular i la coberta a dues aigües

Espai exterior: Aspecte molt semblant als temples clàssics grecs tot i que té característiques pròpies com per exemple el Pòdium elevat

Planta rectangular

Columnes laterals i del darrere adossades (20 columnes) pseudoperípter

pòrtic Hexàstil (6 columnes al pòrtic) i 2 laterals per cada costat (exemptes)

Columnes corínties estilitzades : Fulles d’acant i ornaments florals als capitells, fust acanalat El sostre interior del pòrtic és horitzontal i té cassetons quadrats

L’entaulament està format per: Arquitrau (amb 3 platabandes), fris amb decoració floral i cornisa. Frontó, amb timpà sense decoració. Tot al damunt d’un podi amb Escalinata només al davant.

Donen molta més importància a la façana principal que a la resta

Espai interior: Només té una cel·la, sense cap divisió, tot i que podia haver estat dividida en parts per honorar diverses divinitats.

només s’hi accedeix pel davant

Estil: Roma imperial, es una barreja de característiques gregues: arquitravat, columnes.... i de característiques romanes (podi i no es simètric) els romans no li donen importància ni al ni al darrere ni els costats.

Interpretació:

Aquest temple fou dedicat als númens de Roma i a Gai i Luci Cèsar, nets d’August i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa, i s’erigí en honor de l’emperador i la seva família. No hi ha però ni escultures ni relleus que en facin referència, en canvi ornamentació floral carregosa. Aquest temple el feu construir per Agripa, mà dreta d’August, el qual s’encarregà d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia .

Estava situat a l’àntic fòrum de Nimes.

Funció August va voler romanitzar tot el seu imperi, i una forma de fer-ho era construint tot tipus d’edificis. També era una forma d’impressionar als pobles conquerits, un hàbil instrument de propaganda per demostrar la força i la grandesa dels seus nous amos i alhora unificar els territoris conquerits. Després de la mort d’August, l’imperi es va omplir de temples dedicats al seu culte, ja que fou divinitzat. Els romans, arreu dels seus territoris també van fer construir altres obres arquitectòniques com teatres, infraestructures, etc... per exemple el Pont du Gare, de Nimes.

Antecedents: Estil grec clàssic

Influències posteriors: Renaixement i neoclassicisme