Casa Kaufmann

CASA KAUFMANN

Arquitecte: Wright, Frank Lloyd

Cronologia: 1935-1937

Localització: Bear Run, a Pennsylvania (EE.UU)

Context: Es troba en el període d’entreguerres. En els EE.UU el crack del 29 és frenat pel New Deal. Mentrestant a Europa es trobem amb la crisi econòmica derivada del crack del 29 i amb l’ascens del feixisme que portarà a la 2a Guerra Mundial.

Fan servir les noves tècniques i els nous materials: formigó armat, pedra natural, vidre i l’alumini.

ANÀLISI FORMAL

Materials utilitzats: formigó armat, pedra natural, vidre i alumini.

Sistema constructiu: amb materials industrials.

Suports: roques del terreny, columnes de formigó, murs verticals.

Elements suportats: plantes planes i cobertes; la casa es va adaptant en els desnivells (de l’entorn). El que destaca més és la xemeneia feta amb pedra natural.

Espai exterior: tenim 3 plantes esglaonades entre elles: 

• La 1a planta, assentada sobre la roca natural i té una gran terrassa queda suspesa damunt la cascada. 
• La 2a planta, està superposada a la primera (perpendicularment), (terrasses encreuades suspeses), la 2a planta forma un angle de 90º amb la primera. Fa de sostre i protecció de part d'aquesta.
• La 3 a planta, té també una terrassa.

Predomini de la línia recta i horitzontal, contrasta amb la verticalitat de la natura (arbres, xemeneia, cascada). La naturalitat vertical i allò que és artificial és horitzontal. Asimetria. 

Desordre fet expressament com la mateixa natura. Hi ha poca paret que connecta l’exterior amb l’interior, hi ha molt de vidre,té moltes obertures.  fet que aporta que hi hagi molta llum i ventilació a tot l’interior. Està totalment integrada a la natura. dissenyada per confondrés amb l’entorn.El que destaca més és la xemeneia (verticalitat).

Espai interior: concepció centrífuga de l’arquitectura. Els espais es generen de dins cap en fora. S’assegura la comunicació entre espais interns i externs, afavorit per l’ús del vidre, evita l’opacitat, sensació de tancament. No hi han parets mestres, per això la distribució és lliure i molt amplia. Hi ha molta llum i intercomunicació dins-fora. El terra de la 1a planta és de roca natural, Wright juga amb espais oberts i amplis, disposició lliure de les plantes. Wright va fixar la xemeneia directament al damunt d’una gran pedra natural. Qualsevol element ha d’estar integrat al disseny global.

ANÀLISI ESTILÍSTIC

Estil: organicisme

Característiques: són edificis orgànics, integrats a la natura ,que es confonen amb l’entorn. Utilitzen materials moderns combinats amb els elements de l’entorn i naturals. Prioritza: la llum natural, la ventilació, la connexió amb l’exterior, són pràctics i funcionals amb una mesura humana. Pretenen obtenir confort a les persones que hi vivien (comoditat). La bellesa s’aconsegueix amb els elements naturals. Poca ornamentació a les façanes, tret de la portada pels materials. Importància de la llum i la ventilació.

Antecedents: alguns aspectes de les cases tradicionals americanes. Minimalisme japonès, racionalisme de Sullivan (utilitza elements naturals per decorar). Wright és el màxim representant de l’estil organicista.

Influències: Òpera de Sydney d’Utzon, els arquitectes de les segones avantguardes i Aalvar Aalto.

Obres del mateix autor: Museu Gugghengein deNova York

FUNCIÓ I INTERPRETACIÓ

Funció: civil i residència unifamiliar.

Qui encarrega l’obra? Rep l’encàrrec l’any 1935 d’Edgar Kaufmann, que buscava un habitatge original i creatiu en un entorn natural, sense renunciar a les comoditats.

com a funmció simbòlica: L’autor vol aconseguir innovar el llenguatge arquitectònic, urbanístic.

Interpretació: Wright s’inspirà en les cases americanes de camp en forma de creu per fer les seves construccions anomenades cases tipus “Prairie”, tot i que en la casa Kaufmann no hi ha cap estructura reguladora. Se la considera símbol de l’arquitectura orgànica per la seva adaptació al lloc i als materials del terreny, i per la seva expansió centrífuga. És una arquitectura oberta, integrada en l’entorn; implicada amb l’aigua, els arbres, les roques... també tenia un sentit pràctic, havia de ser segona vivenda d’una família.

Eros i Psique

Títol: Eros i Psique
Autor: Canova, Antonio
Cronologia: 1787-1793
Localització actual: Museu del Louvre, a París

CONTEXT HISTÒRIC:

Des de la meitat del segle comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il•lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il•lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en revolució. Aquesta sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme. Canova serà l’artista de l’imperi Napoleònic ja que Napoleó voldrà crear un imperi com el Romà i també voldrà que l’art sigui com el romà. En l’aparició del Neoclassicisme hi influiran els descobriments arqueològics de Pompeia i Herculà.

ÀNALISI FORMAL:

Materials: Marbre
Tècnica: Talla
Forma: Escultura exempta
Tipologia: Grup

Descripció: dos joves nus, el noi amb ales i una noia entrellaçats a punt de fer-se un petó.

Composició:
Les dues figures entrellaçades formen una X. Els braços d’aquesta X són les ales d’Eros, una cama d’aquest i el cos i les cames de Psique. En el centre d’aquesta X hi ha les cares afrontades dels dos amants que estan a punt d’unir-se en un bes. Les boques són just al mig de la X.
La posició dels braços i mans contribueixen a dotar l’escultura d’un erotisme i una passió molt evidents. Els braços d’Eros encerclen Psique i una de les seves mans li agafa el pit. Els braços de Psique envolten el cap d’Eros i l’acosten vers la seva cara. És el centre de la composició.
Es tracta d’una composició tancada.

Moviment: Aquesta forma en X dóna sensació de moviment a la figura, en un instant els seus cossos encara estaran més junts.

Expressivitat: els rostres es miren un a l’altre, expressa passió i tendresa. S’ho expressen entre ells. Al centre de la X es on es centren les mirades, on es fan el petó.

Monocromada o policromada: Monocromada

Llum: La llum s’hi reparteix uniformement provocant un difuminat suau. Marbre molt polit, la llum hi llisca i s’hi difumina. Un cop feta l’obra la polia amb pedra volcànica i després hi passava calç i àcid que feien lluir el marbre com si fos pell real.

ANÀLISI ESTILÍSTIC:

Estil: Neoclassicisme

Característiques de l’estil:

•Retorn als models clàssics grecollatins i renaixentistes
•Segueix l’ideal de bellesa
•Puresa de la línea
•La claredat compositiva
•L’ús de materials nobles
•Cos humà idealitzat
•Temàtica bàsicament mitològica o histórica

Antecedents: Grècia, Roma i Renaixement (Bernini) i l’autor Winckelmann.

Influències: Damià Campeny (La Lucrècia Moribunda)

FUNCIÓ I SIGNIFICAT:

Funció:
Decorativa. L’obra va ser encarregada per un lord per tal de decorar el saló de la seva vil•la. Poc temps després va ser robada per Murat, un dels generals de Napoleó. Quan aquest la va veure, en va quedar enamorat i va decidir tutorar l’escultor. Canova va ser un artista protegit per Napoleó i va treballar per les noves classes dirigents sorgides després de la Revolució.

Significat:
Amor i Psique, déus de l’amor i la raó respectivament, representen el gran problema filosòfic de l’època. Signifiquen la lluita entre la passió i la raó, entre els sentits i la intel•ligència, entre allò que és de naturalesa humana o divina i, tanmateix, entre els interessos neoclàssics i l’esperit romàntic consegüent.

MITE:

Un rei tenia tres filles, la més jove de les quals, Psique, era tan bella que fou adorada com si fos la mateixa Afrodita.
La deessa, gelosa, li envià a Eros per què la fes enamorar-se d'algun home,però, caient ell mateix enamorat de la jove va aconseguir que el seu pare, que desesperava ja de poder casar-la perquè els homes s'espantaven davant la seva bellesa, l'abandonés al cim d'un turó.
D'aquell cim el vent Cèfir, per manament d'Eros, la portà a un palau on la servien nombroses criades. Ja de nit va arribar el seu marit, que la va fer feliç amb el seu amor, imposant-li, però, la condició de que mai provés de veure el seu rostre, ja que si ho feia, el perdria.
Al tornar a palau, Psique va amagar una llàntia sota el llit i, a la nit, mentre ell dormia, va il•luminar el rostre del seu marit que va resultar ser un hermosíssim jove. Però Psique va deixar caure una gota d'oli sobre Eros, que es va despertar i va desaparèixer en l'acte, per no haver obeït ella els seus consells.
La noia vagava, desesperada, per tota la terra, perseguida, a més, per Afrodita que la va sotmetre a dures feines: omplir un atuell amb l'aigua d'una font que estava defensada per dos dracs, ajuntar piles de llavors diferents per després classificar-les, fer-li comptar els grans de sorra que hi havia en una petita duna... per últim, la va fer baixar als inferns a demanar-li a Persèfone un flascó, però no va poder resistir la temptació i el va obrir, quedant sotmesa a un somni etern.
Eros, encara enamorat d'ella, després de buscar-la llargament, la va trobar i la va despertar amb un petó i, volant a l'Olimp li va demanar permís a Zeus per casar-se amb una mortal. El permís li va estar concedit. Zeus va obligar a Afrodita a reconciliar-se amb Psique que va aconseguir la immortalitat.