Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ariadna i Irene. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ariadna i Irene. Mostrar tots els missatges

dissabte, 19 de maig del 2012

LA PERSISTÈNCIA EN LA MEMÒRIA


Títol: La persistència en la memòria
Autor: Salvador Dalí
Cronologia: 1931
Localització: MoMA (Nova York)
Dimensions: 24 cm x 33cm
1- Context històric:
Aquesta obra s'engloba a les primeres avantguardes.  Hi ha una crisi mundial, el crac del 29, que comença a Estats units però  més tard esdevé una crisis molt important internacionalment. Ascens dels totalitarismes a Europa. Període d'entreguerres.
A Catalunya estem a la segona república, la societat esta polaritzada entre dretes i esquerres ja que són els anys previs a la guerra civil. Hi ha molta tensió.
Dalí entra en contacte amb els surrealistes a Paris, on coneix a Picasso. A Madrid va conèixer a Lorca i a Buñuel. Els seus anys de màxima fama van ser quan vivia a Nova York. Tenia una mala relació amb el seu pare i de petit era un noi insegur.
2- Anàlisi formal i estilístic
2.1- Anàlisi formal
-Suport: tela

-Tècnica: oli

-Pinzellada: precisa, fina i meticulosa, no visible

-Predomini del dibuix per sobre del color, és molt detallista precisió gairebé fotogràfica

-Colors: no són plans, hi ha tonalitats. Els colors es troben dins de la gamma dels ocres i blaus, i hi ha  contrastentre els tons freds del fons i els càlods del 1r pla  

-Descripció: Al fons Un paisatge real (les roques de Cap de Creus). En primer terme hi ha una pedra rectangular on hi ha un rellotge dur del revés cobert de formigues i un rellotge tou. Després hi ha una soca seca d'arbre en una branca del qual hi penja un rellotge tou i al darrere hi ha una plataforma de fusta blava que connecta amb el mar. Al centre hi ha una forma antropomorfa (només te un nas, una llengua i un ull) sobre la qual hi ha un altre rellotge tou.

-Composició: Composició tancada, ja que tot ens porta cap a dins i és asimètrica. Una línia, la de l'horitzó divideix el quadre en dues meitats horitzontals desiguals. Aquesta separació també ve marcada per la llum i els colors. A La de dalt hi ha més llum i hi predomina el color blau i a la part de baix és més fosca i té predomini d'ocres. Hi ha una línia diagonal; la diagonal de la pedra, que ens porta la vista  cap a la branca i aquesta senyala cap a les roques. Hi ha un contrast entre línies rectes de l'horitzó, la plataforma, la pedra (que representen les coses estables) amb les corbes dels rellotges, etc (que representen les coses inestables).
Hi ha més concentració d'objectes en el costat esquerre que en el dret.

-La llum: és tenebrista en primer terme. Hi ha dos focus, un que està a la part superior dreta  i projecta ombres allargades cap a l'esquerra. I el que il·lumina les roques és un altre focus de llum diferent,blanca i intensa, és més irreal.

-Profunditat: Hi ha perspectiva lineal, amb un punt de fuga central. Paisatge en segon terme. Els colors càlids apropen i els freds allunyen. El fet que la línia de l'horitzó sigui alta fa que doni més importància a la part del davant que no pas al paisatge. la línia alta de l’horitzó engrandeix les figures de primer pla.

-Expressió: Té poca expressivitat. ens mostra l’univers irreal i oníric de l’artista, els seus somnis, les seves obsessions

- El poc moviment que té ve donat per les línies corbes dels rellotges tous que indiquen un moviment lent, com si s'anessin desfent poc a poc. el quadre resulta bastant estàtic però hi ha contrast entre el paisatge i els objectes durs, més estàtics i els rellotges tous que es fonen lentament

2.2- Anàlisi estilístic
-Estil: surrealisme (neix a partir d'un moviment literari originat per André Breton )
Dins del surrealisme hi ha dos corrents, l'automatisme i l'oníric. Dalí pertany al segon, on es dibuixen elements inquietants que provenen del món dels somnis però acostumen a ser figuratius i representats dins d’espais lògics i realistes. Ell mateix deia que solidificava els somnis per mitjà de la pintura.
Característiques: Dibuix meticulós, color brillant i lluminós, minuciositat fotogràfica, etc.
Antecedents: André Breton, Freud, altres surrealistes anteriors com Miró o André Masson. També té la influència de la pintura holandesa per el detallisme (com ara el Bosc), i el seu món propi que farà crear una obra molt personal. Gala(la seva enamorada) també influencia molt la seva obra.
Influències: Altres autors de les segones avantguardes.
Altres obres de Dalí; Autoretrat, el gran masturbador.
3- Interpretació: Funció i significat
Tema: El tema és el pas del temps i la persistència de la memòria: el que perdura és el que és dur i el pas del temps  va esborrant la resta
Interpretació: Contingut dels seus somnis passat a la tela. El fet que els rellotges siguin diferents vol significar que el temps és relatiu. Les coses dures són estables i són  les que persisteixen (paisatge...)  i els elements tous (rellotges, figura amorfa...) són la vida i el temps, coses que passen i marxen, per tant podem veure que hi ha un paral·lelisme. Ell té angoixa per el pas del temps. El relloge dur podria ser el present. Els insectes se'ls relaciona amb la descomposició i amb l'obsessió infantil per la por als insectes.  També estava obsessionat amb la por de poder perdre a Gala.
També es diu que es va inspirar amb el formatge Cammembert que havia menjat per dinar i que que va somiar que es fonia i que passava igual que amb el pas del temps. Hi ha qui diu que la forma antropomorfa és un autoretrat.  Més tard va fer una altre obra que era gairebé igual i es deia la desintegració de la persistència de la  memòria.

Funció: estètica i reflexionar sobre el pas del temps, també la funció de treure afora els seus somnis, les seves obsessions. A més també té la funció de crear, experimentar dins del corrent estètic del surrealisme en el que s’estava iniciant. Pertany a l’inici de la relació amb Gala que és qui l’introdueix en aquest moviment

divendres, 16 de març del 2012

EL DINAR CAMPESTRE (Le déjeuner sur l'herbe )

EL DINAR CAMPESTRE (Le déjeuner sur l'herbe )
Autor: Manet
Cron: 1863
Localització: Museu d'Orsay (París)

CONTEXT HISTÒRIC
Segona meitat del segle XIX. II revolució industrial, època de canvis, innovacions tecnològiques que provoquen que la societat també es transformi. Canvien les maneres de pensar, de viure, i es dóna menys importància a la religió o es qüestionen els principis morals i religiosos.
A França encara hi ha Napoleó III, que va intentar fer un altre imperi, però no se'n va sortir i va sorgir la III república. el mateix any de la III República també comença la guerra entre França i Prússia.

ANÀLISI FORMAL
Descripció: En el centre hi ha una dona nua, i dos homes vestits i al darrere una altre dona amb roba interior refrescant-se al riu. Hi ha un paisatge natural envoltat d'arbres i al davant la roba de les dones i la resta del dinar.

Tècnica: oli
Suport: Tela
predomini del color per sobre del dibuix
Predomini de colors freds (gamma de verds) i neutres (el blanc del cos de la dona i els negres dels vestits dels homes) per sobre dels càlids. Els colors son plans i brillants i la pinzellada és solta i visible.

Composició: s'organitza en tres plans. En el primer pla cap a l'esquerra s'hi troben els vestits i el menjar. En el segon pla hi ha la dona que mira a l'espectador amb els homes vestits. En el 3r plà hi ha la dona del riu. Aquests tres plans es poden integrar en un triangle on el punt de fuga és el tros petit del cel pintat a la part alta de la tela. Aquests personatges no tenen relació entre ells, no es miren. Tots aquests personatges estan integrats en un paisatge on domina el color verd. El pintor crea el paisatge amb diferents tonalitats de verd.

Perspectiva: Té una perspectiva lineal una mica alterada. figures planes sense volum que no donen sensació de profunditat.
Llum: La llum està repartida uniformement, no hi ha clarobscurs. Les obres son taques més fosques del mateix color.

ANÀLISI ESTILISTIC
estil: a mig camí entre el realisme i l'impressionisme. Característiques:
-pinta a l'aire lliure, pinta a base de taques, no hi ha clarobscurs, pinzellada solta, colors plans, etc.
Ell no es considera impressionista però el impressionistes el consideren el seu mestre i el precursor de l'impressionisme del moment.
Antecedents: el judici de Paris de Rafael, i també es basa en el concert campestre de Ticià. Manet també va viatjar a Espanya i li va agradar molt Velázquez i el considera el mestre dels pintors de la historia. Agafa també inflñuència dels gravats japonesos.

Influències: Impressionistes i picasso que va fer una sèrie de pintures basant-se en aquesta obra.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT
Tema: dos artistes i les seves models fent una pausa per dinar. Hi ha una teoria que diu que
un és el germà de Manet (el del bastó) i l'altre, és un escultor. La dona despullada és la model preferida de Manet, que es diu Victorine Meurent.
A París es feia un saló d'art oficial un cop a l'any, on els artistes exposaven les seves obres i els clients les podien veure i les compraven. Aquesta obra va ser rebutjada però es va exposar al saló dels rebutjats.
Com que s’hi representava una dona nua i no era un tema mitològic, va escandalitzar bastant i també va ser criticat per la tècnica, ja que no seguia les normes academicistes.
Per altre banda va haver-hi grans artistes que el van agafar com a model, innovador de l'art. Es va començar a parlar d'avantguardes (estils que tenen una durada curta però estan a primera línia de l'art en aquest moment).
Funció: Aconseguir exposar-lo al saló oficial i vendre'l. També volia renovar el llenguatge pictòric, llenguatge pictòric nou fora de l’academicisme.