Títol:
La
persistència en la memòria
Autor: Salvador Dalí
Cronologia: 1931
Localització: MoMA (Nova York)
Dimensions: 24 cm x 33cm
1- Context històric:
Aquesta obra s'engloba a les primeres avantguardes. Hi ha una crisi mundial, el crac del 29, que comença a Estats units però més tard esdevé una crisis molt important internacionalment. Ascens dels totalitarismes a Europa. Període d'entreguerres.
A Catalunya estem a la segona república, la societat esta polaritzada entre dretes i esquerres ja que són els anys previs a la guerra civil. Hi ha molta tensió.
Dalí entra en contacte amb els surrealistes a Paris, on coneix a Picasso. A Madrid va conèixer a Lorca i a Buñuel. Els seus anys de màxima fama van ser quan vivia a Nova York. Tenia una mala relació amb el seu pare i de petit era un noi insegur.
2- Anàlisi formal i estilístic
2.1- Anàlisi formal
-Suport: tela
Autor: Salvador Dalí
Cronologia: 1931
Localització: MoMA (Nova York)
Dimensions: 24 cm x 33cm
1- Context històric:
Aquesta obra s'engloba a les primeres avantguardes. Hi ha una crisi mundial, el crac del 29, que comença a Estats units però més tard esdevé una crisis molt important internacionalment. Ascens dels totalitarismes a Europa. Període d'entreguerres.
A Catalunya estem a la segona república, la societat esta polaritzada entre dretes i esquerres ja que són els anys previs a la guerra civil. Hi ha molta tensió.
Dalí entra en contacte amb els surrealistes a Paris, on coneix a Picasso. A Madrid va conèixer a Lorca i a Buñuel. Els seus anys de màxima fama van ser quan vivia a Nova York. Tenia una mala relació amb el seu pare i de petit era un noi insegur.
2- Anàlisi formal i estilístic
2.1- Anàlisi formal
-Suport: tela
-Tècnica:
oli
-Pinzellada:
precisa, fina i meticulosa, no visible
-Predomini
del dibuix per sobre del color, és molt detallista
precisió
gairebé fotogràfica
-Colors:
no són plans, hi ha tonalitats. Els colors es troben dins de la
gamma dels ocres i blaus, i hi ha contrastentre els tons freds
del fons i els càlods del 1r pla
-Descripció:
Al
fons Un paisatge real (les roques de Cap de Creus). En primer terme
hi ha una pedra rectangular on hi ha un rellotge dur del revés
cobert de formigues i un rellotge tou. Després hi ha una soca seca
d'arbre en una branca del qual hi penja un rellotge tou i al darrere
hi ha una plataforma de fusta blava que connecta amb el mar. Al
centre hi ha una forma antropomorfa (només te un nas, una llengua i
un ull) sobre la qual hi ha un altre rellotge tou.
-Composició:
Composició tancada, ja que tot ens porta cap a dins i és
asimètrica. Una línia, la de l'horitzó divideix el quadre en dues
meitats horitzontals desiguals. Aquesta separació també ve marcada
per la llum i els colors. A La de dalt hi ha més llum i hi predomina
el color blau i a la part de baix és més fosca i té predomini
d'ocres. Hi ha una línia diagonal; la diagonal de la pedra, que ens
porta la vista cap a la branca i aquesta senyala cap a les
roques. Hi ha un contrast entre línies rectes de l'horitzó, la
plataforma, la pedra (que representen les coses estables) amb les
corbes dels rellotges, etc (que representen les coses inestables).
Hi ha més concentració d'objectes en el costat esquerre que en el dret.
Hi ha més concentració d'objectes en el costat esquerre que en el dret.
-La
llum: és tenebrista en primer terme. Hi ha dos focus, un que està a
la part superior dreta i projecta ombres allargades cap a
l'esquerra. I el que il·lumina les roques és un altre focus de llum
diferent,blanca i intensa, és més irreal.
-Profunditat:
Hi ha perspectiva lineal, amb un punt de fuga central. Paisatge en
segon terme. Els colors càlids apropen i els freds allunyen. El fet
que la línia de l'horitzó sigui alta fa que doni més importància
a la part del davant que no pas al paisatge. la línia alta de
l’horitzó engrandeix les figures de primer pla.
-Expressió:
Té poca expressivitat. ens
mostra l’univers irreal i oníric de l’artista, els seus somnis,
les seves obsessions
-
El poc
moviment
que
té ve donat per les línies corbes dels rellotges tous que indiquen
un moviment lent, com si s'anessin desfent poc a poc. el quadre
resulta bastant estàtic però hi ha contrast entre el paisatge i els
objectes durs, més estàtics i els rellotges tous que es fonen
lentament
2.2- Anàlisi estilístic
-Estil: surrealisme (neix a partir d'un moviment literari originat per André Breton )
Dins del surrealisme hi ha dos corrents, l'automatisme i l'oníric. Dalí pertany al segon, on es dibuixen elements inquietants que provenen del món dels somnis però acostumen a ser figuratius i representats dins d’espais lògics i realistes. Ell mateix deia que solidificava els somnis per mitjà de la pintura.
Característiques: Dibuix meticulós, color brillant i lluminós, minuciositat fotogràfica, etc.
Antecedents: André Breton, Freud, altres surrealistes anteriors com Miró o André Masson. També té la influència de la pintura holandesa per el detallisme (com ara el Bosc), i el seu món propi que farà crear una obra molt personal. Gala(la seva enamorada) també influencia molt la seva obra.
Influències: Altres autors de les segones avantguardes.
Altres obres de Dalí; Autoretrat, el gran masturbador.
3- Interpretació: Funció i significat
Tema: El tema és el pas del temps i la persistència de la memòria: el que perdura és el que és dur i el pas del temps va esborrant la resta
Interpretació: Contingut dels seus somnis passat a la tela. El fet que els rellotges siguin diferents vol significar que el temps és relatiu. Les coses dures són estables i són les que persisteixen (paisatge...) i els elements tous (rellotges, figura amorfa...) són la vida i el temps, coses que passen i marxen, per tant podem veure que hi ha un paral·lelisme. Ell té angoixa per el pas del temps. El relloge dur podria ser el present. Els insectes se'ls relaciona amb la descomposició i amb l'obsessió infantil per la por als insectes. També estava obsessionat amb la por de poder perdre a Gala.
També es diu que es va inspirar amb el formatge Cammembert que havia menjat per dinar i que que va somiar que es fonia i que passava igual que amb el pas del temps. Hi ha qui diu que la forma antropomorfa és un autoretrat. Més tard va fer una altre obra que era gairebé igual i es deia la desintegració de la persistència de la memòria.
2.2- Anàlisi estilístic
-Estil: surrealisme (neix a partir d'un moviment literari originat per André Breton )
Dins del surrealisme hi ha dos corrents, l'automatisme i l'oníric. Dalí pertany al segon, on es dibuixen elements inquietants que provenen del món dels somnis però acostumen a ser figuratius i representats dins d’espais lògics i realistes. Ell mateix deia que solidificava els somnis per mitjà de la pintura.
Característiques: Dibuix meticulós, color brillant i lluminós, minuciositat fotogràfica, etc.
Antecedents: André Breton, Freud, altres surrealistes anteriors com Miró o André Masson. També té la influència de la pintura holandesa per el detallisme (com ara el Bosc), i el seu món propi que farà crear una obra molt personal. Gala(la seva enamorada) també influencia molt la seva obra.
Influències: Altres autors de les segones avantguardes.
Altres obres de Dalí; Autoretrat, el gran masturbador.
3- Interpretació: Funció i significat
Tema: El tema és el pas del temps i la persistència de la memòria: el que perdura és el que és dur i el pas del temps va esborrant la resta
Interpretació: Contingut dels seus somnis passat a la tela. El fet que els rellotges siguin diferents vol significar que el temps és relatiu. Les coses dures són estables i són les que persisteixen (paisatge...) i els elements tous (rellotges, figura amorfa...) són la vida i el temps, coses que passen i marxen, per tant podem veure que hi ha un paral·lelisme. Ell té angoixa per el pas del temps. El relloge dur podria ser el present. Els insectes se'ls relaciona amb la descomposició i amb l'obsessió infantil per la por als insectes. També estava obsessionat amb la por de poder perdre a Gala.
També es diu que es va inspirar amb el formatge Cammembert que havia menjat per dinar i que que va somiar que es fonia i que passava igual que amb el pas del temps. Hi ha qui diu que la forma antropomorfa és un autoretrat. Més tard va fer una altre obra que era gairebé igual i es deia la desintegració de la persistència de la memòria.
Funció:
estètica i reflexionar sobre el pas del temps, també la funció de
treure afora els seus somnis, les seves obsessions. A més també té
la funció de crear, experimentar dins del corrent estètic del
surrealisme en el que s’estava iniciant. Pertany a l’inici de la
relació amb Gala que és qui l’introdueix en aquest moviment
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada