La ratlla verda

LA RATLLA VERDA

Obra: La ratlla verda

Autor: Henri Matisse

Cronologia: 1905

Localització: Statens Museum for Kunst, Copenhaguen

Context històric:

Aquesta obra forma part de les primeres avantguardes. Aquestes apareixen durant la primera ½ del  segle XX. Anys de tensions previs a la 1a Guerra Mundial i període d’entreguerres. Aquesta obra (1905) s’emmarca més en els problemes previs a la primera Guerra Mundial; tensions, colonialisme...Els autors d'aquestes èpoques estan molt marcats pels esdeveniments polítics de la primera guerra mundial i els que porten a la guerra.

El terme avantguarda prové del francès “avant-garde” que té un origen militar i polític. Els moviments de les avantguardes busquen noves formes de captar l'art, com fins aleshores no l'havia intentat representar ningú. Surten dels paràmetres establerts fins aleshores i els donen innovació i noves perspectives.

Anàlisi formal

Suport: tela

Tècnica: oli

Descripció: retrat d'una dona, concretament la dona del pintor

Color o línia: predomini del color per sobre la línia, grans masses de color, el color està aplicat de manera plana (no hi ha tonalitats pràcticament)

Pinzellades: pinzellades gruixudes i denses

Colors: predomini dels colors càlids, vius i lluminosos . Es busca els contrastos de colors (el verd i el vermell) per exemple per tal de realçar el nas de la dona. Aquests contrastos de color també aporten lluminositat.

Perspectiva: els contrastos de llum generen volum.Els colors càlids apropen mentre que els freds allunyen, el jersei vermell apropa, el fons verd allunya i així es genera una certa profunditat (aconsegueix profunditat sense utilitzar  la perspectiva lineal)

utilitza els colors amb total llibertat, de manera arbitraria independentment del color real de l’objecte retratat

Llum: la llum és irreal. Aquesta il·lumina el quadre pintant una part clara i l'altre fosca (colors càlids-llum, colors freds-ombra)

Composició: tancada i senzilla i simètrica. La ratlla verda fa d'eix de simetria (del monyo a la barbeta) que divideix el quadre en dues meitats. A partir d'aquests eix recte les línies corbes dibuixen la cara, els cabells, etc. predomini però de la línia vertical

Expressivitat: expressa tranquil·litat tot i la violència dels colors

el moviment es suau i contingut, de reflexió, concentració...

Bellesa: no busca la bellesa sinó impactar a través del color

Anàlisi estilístic

Estil: fauvisme

Característiques: l'aparició de la càmera fotogràfica va fer que ja no s’intentés aconseguir el realisme (això ja ho feia la càmara) i en canvi es  donés molta importància als colors (que la fotografia encara no tenia) en l'àmbit de la pintura.

Aquests pintors  van ser anomenats ferotges  fauves per un crític i d'aquí prové el nom de l'estil: fauvisme

Característiques: hi destaquen molt els colors, colors són arbitraris, utilització dels contrastos cromàtics per crear volum, les ombres es fan també amb contrastos de colors, color aplicat de manera plana, predomini del color per sobre el dibuix, pinzellades soltes, senzillesa, claredatetc.

Antecedents: Gaoguin, Van Gogh, Cezane.. els postimpressionistes

Influències posteriors: la resta d'artistes fauvistes i altres autors de les primeres avantguardes

Altres obres del mateix autor: Harmonia en vermell

Funció i interpretació

Tema: és un retrat de la seva dona. Amélie Matise, però no és un retrat realista sinó que la retrata de la manera com ell la veia 

No la vol retratar de forma realista, el que vol realment és trobar l'expressió amb els colors, perquè  creu que per expressar la realitat ja hi són les càmeres fotogràfiques.

el protagonista més que la model és el color

el mateix any que pinta aquest quadre és quan els fauvistes reben aquest nom degut a la violència dels colors que feien servir, després de seu exposat al “saló dels independents”

Funció: principalment és una funció estètica, encara que busca trobar un nou llenguatge pictòric amb el color com a protagonista i sense cenyir-se a cap mena de norma academicista.. És el  primer i màxim representant del Fauvisme.