Títol: Elogi de l’aigua

Autor: Eduardo Chillida

Cronologia: 1987

Localització (original i actual): parc de la Creueta del Coll (Barcelona)

Context històric:

Durant la dècada dels 80 hi havia una profunda crisi econòmica i social. Es va produir un acostament entre la unió Soviètica i els Estats Units, que va posar fi a la Guerra Freda i que va tenir un moment culminant en la caiguda del mur de Berlín al 1989. Aquest fet històric va comportar una nova redistribució geopolítica d'Europa i un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. L'any 1991 es va firmar el tractat de Maastricht i es va crear la Unió Europea.

Però al 1987, any de l'obra, la crisi ja s’acabava i ja s’havia enunciat que Barcelona seria la seu dels jocs olímpics del 1992, cosa que va fer que s’encarreguessin moltes noves infraestructures i escultures per decorar la ciutat, i modernitzar-la.­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­ 

Anàlisi formal:

Material: formigó armat i acer.

Forma: exempta

Tècnica: encofrat

Descripció: forma de formigó de 54 tones subjectat amb quatre cables d’acer, queda a 84 centímetres de l’aigua d’un estany artificial.

Composició: una forma de cub de línies rectes d’on en surten quatre braços recargolats, línies rectes part superior més línies corbes dels braços / contrast armònic. totes les línies però molt senzilles, pures. També hi ha Contrast entre la forma massissa que pesa molt i el fet que està suspès per uns cables que donen sensació de  lleugeresa. És una composició tancada i asimètrica que té diversos punts de vista. El paper de l’aigua també té importància al reflectir  l’escultura a l’aigua, cosa que la completa.

Moviment: ritme lent, moviment contingut  però sí que és dinàmica perquè està suspesa a l’aire i els braços també semblen atrapar l’aire

Expressivitat: complicitat de l’autor amb la natura que envolta l’escultura.

Monocroma: té diferents tonalitats segons la llum que li toca.

Llum: el formigó té gradació tonal  cosa que fa que hi hagi alguns clarobscurs també creats per les seves formes cobres.

Anàlisi estilístic:

Estil: abstracte

Característiques: prescindeix  de les formes figuratives, alhora Chillida té un estil molt personal: Obres de grans proporcions, formes molt simples i molt pures connectades amb la natura .

Antecedents: Henry Moore, monuments prehistòrics (menhirs...).

Influències: És un referent per tots els escultors contempranis

Altres obres de l’autor: L’elogi de l’horitzó.

Funció i significat

Funció: embellir Barcelona pels jocs olímpics del 1992.

Tema: explica el mite de Narcís. L’escultura representen quatre dits que no poden arribar a agafar el seu reflex de l’aigua.Mite de Narcís tractat de manera abstracte.  Narcís va rebutjar a la princesa Eco i per això va ser condemnat a enamorar-se d’ell mateix, llavors aquest es mirava reflectit en l’aigua però no podia aconseguir agafar el seu reflex i es diu va morir convertit en pols, i a on va morir en va sortir una flor que des d’aleshores va passar a dir-se Narcís.

Qui encarrega l’obra: Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona.