Columna trajana

Títol: Columna trajana

Autor: Apol·lodor de Damasc

Cronologia: 107 – 113 dC.

Localització (original i actual): centre del Fòrum de Trajà, Roma.

Context històric:

Època de Trajà, va ser general i emperador. Va fer dues guerres contra els dacis, conquerint el seu territori i fent Dàcia una província romana. Va ser emperador del 98 al 117 dC. Aquestes conquestes estan explicades a la columna. Va deixar les tasques polítiques al Seat i es va dedicar a les tasques militars, que li agradaven més. Apol·lodor va acompanyar a Trajà a les dues guerres i per això hi ha tant de detallisme a la columna.

Anàlisi formal:

• Material: marbre.
• Forma: relleu (baix relleu).
• Tècnica: talla.
• Descripció: una columna cilíndrica sobre un pedestal quadrat amb un capitell dòric i a sobre una estructura amb una escultura que primer era una àguila però després va ser substituïda per una de trajà per ordres del senat i per últim es va substituir per una de Sant Pere amb l’arribada del cristianisme a l’Imperi Romà.
• Composició: formada per 12 tambors de marbre decorats per una cinta helicoïdal de 200 metres de longitud. Els relleus són de diferents profunditats, per veure el relleu de la part superior des del terra. Cal destacar que tots els relleus estaven policromats. A l’interior de la columna hi ha una escala de cargol. No respecta les proporcions perquè sempre es representa a Trajà més gran que als altres personatges.

Hi ha molt de detallisme, les persones representades són molt realistes, es poden observar, a més, detalls d’edificis , roba, arbres... Intenten buscar una mica de perspectiva. Les escenes són dinàmiques. Trajà surt unes 70 vegades al llarg del més de miler d’escenes que hi ha.

Anàlisi estilístic:

• Estil: romà imperial.
• Característiques: colossalitat (vist en les dimensions de la columna), realisme en front de l’idealisme (vist en els relleus), eclecticisme, monumentalitat, escultura subordinada a l’arquitectura, ús de materials nobles com el marble i retrats realistes.
• Antecedents: no en té.
• Influències: altres emperadors es van fer construir columnes molt semblants com la columna de l’emperador Marc Aureli. També influencia les columnes barroques i neoclàssiques, com la de Napoleó.

Funció i significat

• Funció: presenta tres funcions diferents, la primera era commemorar la victòria de Trajà enfront del poble daci, la segona era guardar les cendres de l’emperador i per últim tenia la funció de marcar l’alçada del turó que van haver de desplaçar per fer el fòrum de Roma.
• Tema: representació en espiral i en sentit helicoïdal de les dues guerres dàcies.

Relleus de l'Ara Pacis

Títol: Relleus de l’Ara Pacis

Autor: desconegut, obra encarregada pel senat.

Cronologia: 13 – 9 aC.

Localització (original i actual):  originària del Camp de Mart (Roma), actual mentestà al Palazzo Fiano (Roma).

Context històric:

Els relleus de l’Ara Pacis van ser fets durant període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l’imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.

Anàlisi formal:

• Material: marbre.
• Forma: els tres tipus de relleu: baix relleu, mig relleu i alt relleu.
• Tècnica: talla.
• Descripció: recinte rectangular sense coberta amb dues portes, una a l’est i l’altra a l’oest, s’hi accedeix per una escala i a l’interior hi ha una altra escala que porta a un altar en forma de U. Les parets estan decorades amb relleus sobre el marbre blanc amb motllures, té capitell corinti.
• Composició: als murs de l’exterior hi ha dues parts de relleus, la part inferior és una decoració vegetal amb fulles d’acant, al de dalt hi ha comitives (escenes mitològiques relacionades amb l’emperador August). Als laterals hi ha pilastres amb fulles d’acant, separades per una franja esvàstica. A l’interior veiem com la part inferior presenta una empallissada i a la part superior hi ha caps de toro units per garlandes de flors i fruites.
• Llum: està repartida irregularment formant clarobscurs a causa dels plecs de la roba de les comitives, aconseguint donar profunditat.

Anàlisi estilístic:

• Estil: romà imperial però presenta algunes característiques orientals.
• Característiques: retrat de personatges concrets, la voluntat de perdurar, per glorificar els emperadors, ús de materials nobles com el marbre, monumentalitat, eclecticisme...
• Antecedents: fris de les Panatenees de l’Altar de Zeus a Pèrgam.
• Influències: Renaixement i Neoclassicisme.

Funció i significat

• Funció: religiosa, altar on es feien sacrificis en honor als déus que també servia per donar les gràcies als emperadors, i document històric que ens mostra part de la història romana.
• Tema:  ???

August de Prima Porta

Títol: August de Prima Porta

Autor: desconegut

Cronologia: 19 aC (còpia en marbre 14dC)

Localització (original i actual): Roma, vil·la de Gallina Banca

Context històric:

La còpia en marbre de l’August de prima Porta va ser feta durant període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l’imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.

Aquesta escultura es va trobar a les excavacions fetes a Prima Porta, tot i que se sap que hi va haver una escultura original feta en bronze.

Anàlisi formal:

• Material: l’original era de bronze i la còpia va ser feta en marbre.
• Forma: exempta.
• Tècnica: l’original era fosa i la còpia era una talla.
• Tipologia: dempeus.
• Descripció: home descalç vestit amb una túnica que li passa per davant de la cintura i la recull amb el braç esquerra i amb cuirassa, i presenta el braç dret alçat. Sota la cama hi ha un dofí i un cupido que a l’originària no hi és.
• Composició: oberta. Predomina la verticalitat, a més podem veure una diagonal del peu esquerra al braç dret. Va ser feta per ser vista frontalment. Hi ha contraposto. Podem observar la tècnica dels draps molls i a més hi veiem el cànon de bellesa de Policlet. La cara no està idealitzada com feien els grecs, l’escultura té la cara jove però és la del model (l’emperador August). Intenta ser realista i també és molt detallista. Estava policromada.
• Expressivitat: reflecteix l’actitut de l’emperador, sobretot confiança amb ell mateix. Veiem com el seu rostre mostra seguratat i a més podem apreciar que no està idealitzat, sobretot es veu el realisme en els cabells.
• Llum: trobem clarobscurs a la capa, tot i que la resta de l’escltura té la llum repartida uniformement.

Anàlisi estilístic:

• Estil: romà imperial
• Característiques:  eclecticisme (barreja d’influències) que mostra una gran influència etrusca al mostrar l’intent d’assemblar-se al model, frontalitat, ús de materials nobles, monumentalitat, ús del cànon de bellesa.
• Antecedents: l’estatuària funerària etrusca i l’escultura grega, concretament amb el Dorífor de Policlet.
• Influències: l’August es va convertir en un model a seguir per la representació dels altres emperadors

Funció i significat

• Funció: política, propagandística i estètica. Se suposa que va ser encarregada per la dona d’August.
• Tema: August vestit de militar. Està descalç perquè la còpia va ser feta quan ell ja estava mort i per tant ja estava divinitzat, cosa que també es veu amb el dofí i Cupido, que ens recorda a Venus.

La cuirassa que porta té uns relleus que poden ser interpretats ja que hi surt Tiberi rebent trofeus que representen la rendició de les zones pacificades, a la part dreta la Gàl·lia i a l’esquerra Hispania, territoris representats per dones. Tiberi va acompanyat per la Lloba Capitolina. A la part superior podem observar Apol·lo portant un carro i a la part inferior hi ha Diana, déus protectors d’August.

Els romans el que volien era deixar constància dels seu actes reglorificant-lo.