dimecres, 6 de juny de 2012


Els Guerrers de Riace
AUTOR: Desconegut
LOCALITZACIÓ ORIGINAL: costes de Riace ( Reggio de calabria)
LOCALITZACIÓ ACTUAL: Museu Nacional de Reggio de Calabria
CRONOLOGIA: s. V a. C. (460-430 a.C.)
Context històric
L'’obra es situa entre el 475-323 a.C., etapa compresa entre la fi de les Guerres Mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran, en la qual té lloc el moment de màxima esplendor grega. La victòria contra els perses ales Guerres Mèdiques (499-479 a.C.), va servir per iniciar un període de completa autonomia cultural i artística, l’epicentre de la qual estava fixat en la prospera Atenes de Pèricles. Però l’arrogància atenesa envers la resta de polis entre si, va ser l’inici de les anomenades Guerres del Peloponès (431-404 a.C), que van propiciar la decadència econòmica de les ciutats gregues. Això propicià que al s.IV a.C.  els macedonis, encapçalat per Alexandre el Gran, unifiquessin totes les polis gregues i conquerissin els dominis de l’Imperi Persa. També és una etapa en que destaca la filosofia de Pitàgores, la ciència de Hipòcrates i la tragèdia en l’art.

Anàlisi formal
Tècnica: fosa

Material: bronze

Formes: escultura exempta

Tipologia: dempeus

Cromatisme: policroma

Composició: Aquestes escultures són de bronze fetes amb la tècnica de la cera perduda, són dues figures masculines fetes en bronze on hi apareixen molt ben reproduïdes les venes, els tendons i els músculs. El guerrer A no té casc i el B sí. Les figures es troben dempeus, en posició vertical, de tal manera que transmet idea d’equilibri, però no de mobilitat, l’autor, a més, utilitza el contraposto (pes del cos sobre una cama) i també hi ha un moviment del cap en direcció oposada a la cama flexionada (en el cas del guerrer B molt lleugerament). La manera de com li cauen els cabells crea en els guerrers un aspecte de naturalitat on també es pot observar el trepant (el volum dels rinxols, els seu relleu) i tenen uns ulls molt aconseguits fets de vori, també tenen les pestanyes de coure i les dents de plata. Les escultures es troben en repòs i en contraposto, en els quals es copsa un instant, anaven policromades, l’acabat és polit i tenen  un punt de vista bàsicament frontal i pel que fa a la llum rellisca per la seva superfície creant efectes de clarobscur, i la textura és llisa. D’altra banda es creu que tant el guerrer A i B tenien una llança i escut, això explica la posició de les mans.

Estil
Pel que fa a l’estil, pertany a l’estil sever, que és l’estil que es troba entre el final del arcaic i principis del clàssic, i els elements que permeten identificar-lo com a tal, són: els ulls no són ametllats i més realistes, cares més quadrangulars, desapareix el somriure arcaic, cares neutres, l’autor es capaç de separar els braços del cos, girar el cap...

Pel que fa a les influències, presenten influències de l’època arcaica: la rigidesa, la frontalitat i l’ús de la geometria en certes parts del cos. Pel que fa a les influències posteriors, va donar a pas al naturalisme, realisme, els detalls anatòmics que es podran veure en les escultures clàssiques. D’altra banda, altres escultures influïdes són: el Dorífor i l’Auriga de Delfos, entre d’altres. Pel que fa en la importància en la Història de l’Art, aquestes figures tenen un gran valor perquè són una de les poques figures conservades en bronze de l’Antiga Grècia.

Significat i interpretació
El tema al qual pertany, és que són guerrers, la iconografia podem veure dues figures, els quals són dos guerrers, el guerrer A és considerat Àiax Oileu, soldat castigat per Atena, i el guerrer B, se suposa que és Àiax Telamó, gran guerrer que va combatre amb Aquil·les a la guerra de Troia. Tots dos guerrers tenen una funció decorativa.




Cap comentari:

Publica un comentari