dijous, 3 de maig del 2012

Casa Kaufmann


CASA KAUFMANN

Arquitecte: Wright, Frank Lloyd
Cronologia: 1935-1937
Localització: Bear Run, a Pennsylvania (EE.UU)
Context: Es troba en el període d’entreguerres. En els EE.UU el crack del 29 és frenat pel New Deal. Mentrestant a Europa es trobem amb la crisi econòmica derivada del crack del 29 i amb l’ascens del feixisme que portarà a la 2a Guerra Mundial.
Fan servir les noves tècniques i els nous materials: formigó armat, pedra natural, vidre i l’alumini.

ANÀLISI FORMAL

Materials utilitzats: formigó armat, pedra natural, vidre i alumini.
Sistema constructiu: amb materials industrials.
Suports: roques del terreny, columnes de formigó, murs verticals.
Elements suportats: plantes planes i cobertes; la casa es va adaptant en els desnivells (de l’entorn). El que destaca més és la xemeneia feta amb pedra natural.
Espai exterior: tenim 3 plantes esglaonades entre elles: 
  • La 1a planta, assentada sobre la roca natural i té una gran terrassa queda suspesa damunt la cascada. 
  • La 2a planta, està superposada a la primera (perpendicularment), (terrasses encreuades suspeses), la 2a planta forma un angle de 90º amb la primera. Fa de sostre i protecció de part d'aquesta.
  • La 3 a planta, té també una terrassa.

Predomini de la línia recta i horitzontal, contrasta amb la verticalitat de la natura (arbres, xemeneia, cascada). La naturalitat vertical i allò que és artificial és horitzontal. Asimetria. 

Desordre fet expressament com la mateixa natura. Hi ha poca paret que connecta l’exterior amb l’interior, hi ha molt de vidre,té moltes obertures.  fet que aporta que hi hagi molta llum i ventilació a tot l’interior. Està totalment integrada a la natura. dissenyada per confondrés amb l’entorn.El que destaca més és la xemeneia (verticalitat).
Espai interior: concepció centrífuga de l’arquitectura. Els espais es generen de dins cap en fora. S’assegura la comunicació entre espais interns i externs, afavorit per l’ús del vidre, evita l’opacitat, sensació de tancament. No hi han parets mestres, per això la distribució és lliure i molt amplia. Hi ha molta llum i intercomunicació dins-fora. El terra de la 1a planta és de roca natural, Wright juga amb espais oberts i amplis, disposició lliure de les plantes. Wright va fixar la xemeneia directament al damunt d’una gran pedra natural. Qualsevol element ha d’estar integrat al disseny global.

ANÀLISI ESTILÍSTIC
Estil: organicisme
Característiques: són edificis orgànics, integrats a la natura ,que es confonen amb l’entorn. Utilitzen materials moderns combinats amb els elements de l’entorn i naturals. Prioritza: la llum natural, la ventilació, la connexió amb l’exterior, són pràctics i funcionals amb una mesura humana. Pretenen obtenir confort a les persones que hi vivien (comoditat). La bellesa s’aconsegueix amb els elements naturals. Poca ornamentació a les façanes, tret de la portada pels materials. Importància de la llum i la ventilació.
Antecedents: alguns aspectes de les cases tradicionals americanes. Minimalisme japonès, racionalisme de Sullivan (utilitza elements naturals per decorar). Wright és el màxim representant de l’estil organicista.
Influències: Òpera de Sydney d’Utzon, els arquitectes de les segones avantguardes i Aalvar Aalto.
Obres del mateix autor: Museu Gugghengein deNova York
FUNCIÓ I INTERPRETACIÓ
Funció: civil i residència unifamiliar.
Qui encarrega l’obra? Rep l’encàrrec l’any 1935 d’Edgar Kaufmann, que buscava un habitatge original i creatiu en un entorn natural, sense renunciar a les comoditats.
com a funmció simbòlica: L’autor vol aconseguir innovar el llenguatge arquitectònic, urbanístic.
Interpretació: Wright s’inspirà en les cases americanes de camp en forma de creu per fer les seves construccions anomenades cases tipus “Prairie”, tot i que en la casa Kaufmann no hi ha cap estructura reguladora. Se la considera símbol de l’arquitectura orgànica per la seva adaptació al lloc i als materials del terreny, i per la seva expansió centrífuga. És una arquitectura oberta, integrada en l’entorn; implicada amb l’aigua, els arbres, les roques... també tenia un sentit pràctic, havia de ser segona vivenda d’una família.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada