dimarts, 15 de maig del 2012

EL GUERNICA
Autor: Picasso
Cronologia: 1937
Localització: Museu d’Art Reina Sofia, Madrid
Estil: Cubisme, surrealisme, expressionisme

Context històric
Aquesta obra forma part de les primeres avantguardes. Aquestes apareixen durant la primera meitat del s. XX. Anys de tensions i període d’entre guerres.
A Espanya hi havia la Guerra civil: enfrontament entre franquistes i republicans, i concretament el bombardeig de la ciutat basca de Guernica per part de la legió Còndor, el qual és el primer bombardeig sobre població civil.
Picasso, autor de Màlaga, des de petit va venir a viure a Barcelona i de seguida va començar a ser precoç amb la pintura. Va passar per diverses etapes, des d’una etapa més realista a entrar en contacte a amb els impressionistes i postimpressionistes de París. Va passar per diverses èpoques, l’època blava, època rosa... Més tard va començar a experimentar amb el cubisme i durant la major part de la seva obra, tot i tenir diverses etapes, és cubista.

Anàlisi formal
Tècnica: Oli
Suport: Tela, grans dimensions (3,51x7,82)
Descripció: Sobre un paisatge arquitectònic hi ha nou figures: sis humanes i tres animals. De les sis humanes quatres son dones. A l’extrem dret hi ha una dona que aixeca els braços enlaire, seguidament una altre que treu el cap per la finestra i una altra que camina com si fugis. Després hi ha un cavall, i als seus peus hi ha un soldat caigut. A l’extrem esquerra hi ha un ocell, un toro i una mare que porta un nadó, el seu fill, en braços.
Predominis del color o el dibuix: Predomini del dibuix per sobre del color perquè pràcticament no hi ha color.
Traç: Molt precís, la línea és visible, hi ha dibuixos geomètrics.
Color: gamma cromàtica molt reduïda entre el gris, negre i blanc. Utilitza aquets colors perquè a Picasso, que sempre havia estat molt vinculat a la república,  la notícia del bombardeig de Guernica li va arribar a través dels diaris (fotos en blanc i negre) i li va impactar molt.
Composició: Tot i que sembli molt desordenat i caòtic, té una estructura molt clara. Tenim un eix de simetria que seria la paret blanca del fons que divideix l’obra en dues meitats regulars. L’eix també es converteix en la punta d’una piràmide i a dins s’hi emmarquen la majoria de personatges, menys dos eixos verticals a cada extrem que és on s’emmarquen la resta de personatges. És una composició tancada. Predomini de les línees diagonals, rectes i combinades amb algunes de corbes que fan les diverses formes dels personatges. Aquest us de diagonals i corbes fa que sigui una quadre en moviment i dona dinamisme.
Moviment: les línees corbes i diagonals donen dinamisme, moviment i tensió.
Profunditat: No té perspectiva però s’aconsegueix una mica de profunditat a través dels espais representats (paret, finestra...) i la col·locació dels personatges.
Llum: És representada de manera irreal, com en un còmic, com per exemple ho veiem en la bombeta amb punxes. La llum provoca una mica d’ombra però bàsicament no hi ha clarobscurs. Hi apareixen tres focus de llum: la bombeta del sostre, el quinqué i una finestreta.
Tractament figura humana: Tractament de manera cubista. Els personatges es representen des de tots els plans. No busca la bellesa sinó que està tractat de manera cubista.
Expressivitat: És molt gran. Hi ha autors que el consideren expressionista perquè els crits que fan, les boques, les llengües.. Són elements que li donen molta expressivitat. Aconsegueix plasmar molt bé l’horror i la destrucció de la guerra.

Anàlisi estilístic
Estil: Cubisme
Característiques: Representació dels objectes des de diferents plans i fragmentació en figures geomètriques. També té característiques expressionistes: les boques cridant, els braços... I també el consideren una mica surrealista.
Antecedents: Cezane, expressionisme i surrealisme. També hi ha qui diu que com a antecedent es va basar en un artista barroc que va fer un quadre que es deia La matança dels innocents. (Guido Reni)
Influències: Els artistes de les segones avantguardes.  

Funció i interpretació:
Interpretació: Representa el bombardeig de la ciutat basca de Guernica per part de l’aviació alemanya, la Legió Còndor. Va ser el primer bombardeig sobre població civil. Fins aquell moment, les guerres tenien objectiu militar i les morts civils eren només per danys col·laterals, però aquí és el primer cop que la població civil es converteix en l’objectiu. És un assaig del que passarà a la segona guerra mundial, que es bombardejarà la població civil fins i tot amb la bomba atòmica.
Aquesta obra va ser un encàrrec que li va fer el govern de la república tot i estar en guerra. Hi havia una exposició universal a París, i el govern de la república li va encarregar una obra per decorar el pavelló espanyol i no li va dir quin havia de ser el tema. Però com que Picasso havia quedat molt impactat i era antifranquista va presentar aquest tema per tal de denunciar-ho i donar a conèixer tot el món el que estava passant.
Picasso va dir que el quadre representava simplement una escena del bombardeig i de les seves brutalitats. Però els crítics d’art diuen que hi ha diverses interpretacions. La dona que aixeca els braços és una al·legoria del dolor físic. La dona que fuig és una al·legoria a la gent que fuig, als perseguits. La de l’altra extrem que duu el nadó en braços representa el dolor psicològic de perdre els éssers estimats. L’altra dona que treu el cap per la finestra i porta la llum representa que és la que dóna la notícia al món. El soldat que esta a terra representa una víctima de la guerra. També hi ha qui diu que el soldat representa Espanya,  que està esquarterada com el soldat, dividida. El cavall i el toro també tenen diverses interpretacions: el cavall representa la població civil i el toro la força bruta. Però hi ha qui diu que el toro representa la resistència de la població que no serà vençuda. Tot i totes aquestes interpretacions, Picasso va dir que no volia aclarir què representava cada personatge perquè bàsicament era la brutalitat del bombardeig sobre  la població civil.

Funció: Estètica, per ser exposat en el pavelló espanyol durant l’exposició universal de París el 1937. Funció simbòlica de denuncia del bombardeig concretament i també de qualsevol Guerra. El quadre va estar exposat a l’exposició universal, però com que Franco va guanyar la guerra, Picasso no va voler que s’exposés a Espanya mentre durés la dictadura  i va estar al MoMa fins al 1981, quan Espanya ja era plenament democràtica. Actualment s’exposa al Reina Sofia de Madrid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada