Interior holandés I

Títol: Interior holandés I           
Aurtor: Joan Miró
Cronologia: 1928
Localització: Museu d’Art Modern, Nova York

CONTEXTUALITZACIÓ: 
Pertany a les primeres avantguardes artístiques i al període d’entreguerres. Crack del 29, revolució russa i també a l’ època d’ascens dels totalitarismes, que provoca la fugida de molts artistes europeus dels règims totalitaris.Per això  molts artistes surrealistes va anar a parar a  Amèrica, que es va convertir en la potència número 1 de l’art. Aquí ens trobem en els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera, anys previs a la II República i al clima de divisió entre Dretes i Esquerres que portarana ala guerra civil.
Pel que fa als aspectes culturals ens trobem amb  les teories de Freud: una persona té el model conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control de la persona. Els surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Pels surrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i les associacions verbals automàtiques, idea que podia servir per a la creació artística.
Miró, més endavant, acaba marxant d’Espanya a causa de la dictadura franquista que s’imposà al país. Més endavant, també va haver de fugir de França però aquest cop degut als nazis.

ANÀLISI FORMAL 

Tècnica: oli Suport: tela Descripció: reinterpretació lliure d’un quadre (holandès) de l’ autor Sorgh titulat el tocador del llaüt. Mostra l’interior d’una casa amb un home que està tocant un llaüt amb altres elements plasmats a través del llenguatge particular de Miró.
 Línia i color: equilibri entre la línia i el color. No obstant hi ha més  predomini de la línia (li dona molta importància al dibuix). Colors: plans i brillants purs, equilibri entre colors càlids i freds. Predomini dels colors neutres i primaris.
pinzellada plana i ample, no visible
Composició: tancada, asimetrica ( la majoria de formes es concentren a la part esquerra) i centrípeta (tot gira al voltant del personatge principal), l’escala és jerarquitzada: Engrandeix considerablement la figura del músic (personatge principal)  i també el llaüt, de manera que les cames del protagonista, en comptes d’aguantar-lo, sembla que surtin del instrument musical. Pel que fa a la forma oval que envolta el cap, es diria que el cap s’allarga a través de la blancor de la taula, on amb prou feines s’endevina una noia asseguda mirant una partitura. Un gat juga amb un cabdell de llana sota la taula. A l’esquerra i a primer terme un gos va rosegant un os. A la part oposada veiem una petjada a terra, un ratpenat volant i, penjat a la paret, un quadre que representa un paisatge.
predomini de les línies corbes i formes irregulars
profunditat: No hi ha perspectiva tradicional, l’artista juga amb la teoria dels colors per aconseguir la profunditat segons la qual els colors càlids apropen (terra) i els freds allunyen (paret del fons)
Moviment:  el moviment s’aconsegueix gràcies a les diagonals i a les formes corbes que transmeten una sencació de moviment en espiral . Totes les formes segueixen un ritme molt dinàmic
Pinzellada: plana i no visible.

Llum: No hi ha clarobscur
Representació de la figura humana: és un quadre no figuratiu i la figura humana és esquemàtica., abstractaExpressivitat: s’aconsegueix pel traç i la vivacitat dels dibuixos ja que ens dona una sensació d’alegria i desordre per la vitalitat que transmeten el color.


ANÀLISI ESTILÍSTIC:

Estil: surrealisme. Del corrent automatista
Característiques:  fa prevaler l’incosncient per damunt de la raó, teories psicoanalítiques de Freud, esteticisme involuntari basat en l’automatisme, trenquen amb les convencions socials, pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis etc.
Més llenguatge propi de Miró: colors primaris i neutres / elements naturals / taques de color / línies negres / asteriscos / món microscopi...
Antecedents: abstracció, simbolisme, pintura metafísica, dadaisme. (pintures dels nens, malalts mentals, cultures primitives...)
Influències posteriors: neoromanticisme. Va influir sobre la resta de pintors surrealistes del moment
Obres del mateix autor:  “la Masia”, “Constel·lacions”.

FUNCIÓ I INTERPRETACIÓ:

Funció: estètica. La funció simbòlica és la recerca d’un nou llenguatge surrealista, mironià.

Interpretació: Aquesta és la primera obra d’una sèrie de pintures que va fer el pintor després de la seva estada a Holanda sobre els interiors d’ alguns quadres holandesos que l’ artista reinterpreta, amb el seu llenguatge particular de signes i formes. En aquesta obra Miró pren com a referència el quadre de H.Sorg : “El tocador de llaüt” i són representats els seus principals elements: el músic tocant el llaüt, la dona, la taula, el gos, el gat, la finestra, el paisatge i el quadre de la paret però representats amb el llenguatge propi de Miró. Les seves figures, per estranyes que semblin, sempre fan referència a objectes o figures concretes. El pintor català redueix els objectes i figures a la seva essència.

Busca aproximar-se a la manera de pintar i expressar-se que tenen els nens o cultures primitives. i admirava la seva llibertat i exuberància a l’hora d’expressar-se.