dijous, 17 de maig de 2012

EL MARXISME CURARA ELS MALALTS
Autor: Frida Kalho
Cronologia: 1954
Localització: Museu Frida Kalho (Mèxic)

Context històric

Estem a les II avantguardes, després del II Guerra Mundial i la Guerra Freda, el món estava dividit en dos blocs; el bloc  comunista i el capitalista.
La vida de l’artista marca profundament la seva obra. Va tenir la polio de petita (et deixa coixa) i arrel d’un accident d’autobús que li va afectar a la columna, li van haver de fer 32 operacions. Degut això, va haver de portar cotilla per sempre. Els últims anys va tenir molt de dolor, havia de prendre morfina, també va tenir un avortament... Es va casar amb un muralista mexicà i la va influir en la seva obra. Frida normalment feia autoretrats envoltats de símbols. Pinta de manera autodidacta. Ella és comunista.

Anàlisi formal

-Tècnica: Oli
-Suport:Tela
-Descripció: És un autoretrat de l’ artista envoltat de simbologia.
-Predomini: Hi ha força equilibri però predomina el color per sobre del dibuix, sobretot en les obres del final de la seva vida ( augment del dolor).
-Color: El color és aplicat de manera plana (inf.muralista). Els colors són forts i intensos i, hi ha un predomini dels càlids (vermellosos i ataronjats) i també dels neutres (negre i blanc). A la zona del cel predominen els colors freds. A la part esquerra hi han colors més suaus (coses bones que a la part dreta).
-Pinzellada: És ràpida, lliure, allargada i visible. Al final de la seva obra la pinzellada és poc detallista.
-Composició: És força simètrica i oberta (els elements escapen del quadre). L’eix de simetria està marcat per la cotilla i divideix el quadre en dues meitats. Ella està al centre. El costat dret és més negatiu i l’esquerra més positiu. Per altra banda, El paisatge està dividit entre el cel i la terra.la part de baix és mes gran que la de dalt (cel) Ella forma un triangle i les crosses un altre d’invertit.
-Profunditat: No hi ha perspectiva, però entre les crosses, els colors i les mans es crea certa profunditat.
- Llum: No hi ha massa tractament de la llum. Es produeix un joc entre la zona més fosca i la zona més clara però no hi ha clarobscurs.
- Moviment: No és molt exagerat. Les diagonals aporten dinamismes. També aporten dinamisme les crosses que cauen i les mans que l’acullen.
-Expressivitat: expressa el seu món interior (la seva malaltia i la seva ideologia).
-Tractament de la figura humana: És realista. No s’idealitzava. És figuratiu.

Anàlisi estilístic:

Està associada al surrealisme perquè expressa el seu món interior. Ella diu que no perquè no pinta els seus somnis, sinó la seva realitat. Hi ha semblances amb la pintura surrealista, però té un estil molt persona:
iconografia indigena
inclusió de simbologia política
feminimitat.
Ella mateixa pinta les seves idees, els seus problemes. Utilitza elements del Mèxic precolombí (cultura indígena). Frida és molt feminista.

-Antecedents: Diego Rivera (marit), altres muralistes mexicans. També hi ha influència de l’art popular mexicà (indígena).
-Influències: muralistes mexicans posteriors.
-Altres obres: la columna trencada, les dos Fridas.



Funció i significat

Tema: es representa a ella  que s’allibera del dolor gràcies a la ideologia marxista. Porta una cotilla que li aguanta l’esquena (obra final de la vida, ha de prendre morfina per dolor i finalment li han d’amputar una cama).
A la part esquerra hi ha la part positiva. Hi ha pintada la bola del món amb els països comunistes en vermell i de la bola en surt un colom, símbol de la pau. Hi han rius blaus, els colors són més suaus i agradables.
A la part dreta, part amenaçada pel capitalisme i la destrucció, hi ha una bomba atòmica on hi ha rius de sang sortint. Predomini del vermell. També hi apareix una àguila,amb el cap de l’oncle Sam (símbol de l’Amèrica capitalista) i en Marx que l’escanya. També hi apareix el llibre vermell a la seva mà que representa el comunisme. Les mans del comunisme l’aguanten a ella i per això deixa anar les crosses. Quan comença a tenir la malaltia com que no pot fer res per ajudar al comunisme pinta a favor d’ell. Aquesta era la seva manera d’ajudar i ser útil al partit.

Funció: terapèutica ja que ella es refugia a la pintura i propagandística a favor del comunisme. Els últims anys de la seva obra són els que pinta a favor del comunisme que era la seva manera de col·laborar.

1 comentari: