dijous, 3 de maig de 2012

Formes úniques de continuïtat en l’espai (L’home que camina)


Autor: Umberto Boccioni
Cronologia: 1913
Localització: Museu d’Art Modern (MoMA, Nova York)
Estil: Futurisme
Tema: Al·legoria, home en posició de marxa (dinamisme, moviment)
Context històric
Aquesta obra pertany a principis del segle XX a les primeres avantguardes Guerra Mundial, un anys abans que comencés la I guerra mundial. És una època de canvis tant de caire polític com econòmic i social. Aquest gran conflicte va obligar a fer un replantejament de la societat europea. L’autor era italià i partidari d’intervenir a la guerra. Umberto Boccioni va morir a la I guerra mundial. Després de la guerra, els EEUU van viure els anomenat “feliços anys vint” que va ser una etapa d’optimisme polític i econòmic que va acabar amb el crac de la Borsa de Nova York l’any 1929. Aquesta crisi que provocar problemes socioeconòmics d’abast mundial va comportar la Gran Depressió nord-americana i com a conseqüència el sorgiment del nazisme a Europa.
Anàlisi formal
Tipologia: Dempeus
Forma: Escultura exempta
Material: Bronze
Tècnica: Fosa
Descripció: Cos de persona que camina endavant de manera decidida. Cos sencer sense braços (en lloc seu unes formes arrodonides) i cames fixades en dos blocs.
Composició: Podem dibuixar-hi una línea diagonal marcada per el cos i la cama de darrera. La resta de línees són entrants i sortints i línees corbes suaus que fan formes còncaves i convexes que es van alternant i són les línees que predominen. Hi ha superposició de volums. Composició centrípeta oberta. En proporció a les cames té un cap petit. No té braços sinó uns manyocs arrodonits. Els peus no es veuen perquè acaben fixats en dos blocs. Té diversos punts de vista i depèn des de on el miris té formes diferents. La textura és polida i brillant. Figura desproporcionada. És com si portés roba que es tira enrere quan fa vent.
Llums: Com que hi ha tants entrants i sortints la llum provoca clarobscurs.
Moviment: És la representació total de moviment i la llum també dona sensació de moviment.
Tractament de la figura humana: Tendeix a l’abstracció, no té cara ni braços. Tracta de la figura humana però no busca la bellesa sinó el moviment, el canvi.
Expressivitat: El rostres no ens expressa res tot i que el cos ens dona sensació de moviment.
Dimensions: 111,2 x 88 x 40cm
Anàlisi estilístic
Estil: Futurisme. Deriva de la pintura i dels manifestos futuristes. Representen el moviment, el canvi. No donen importància en representar les figures sinó el canvi i es tendeix a l’abstracció. A vegades es fan figures clàssiques que es transformes en visió contemporània amb molt de dinamisme. També s’hi troba simultaneïtat de plans, és a dir, diferents punts de vista.
Antecedents:Victoria de Samotràcia
Influències posteriors: Escultures abstractes de la segona meitat del segle XX. També expressionisme abstracte.

Funció i interpretació
Interpretació: Home que camina de manera decidida que simbolitzaria l’home que avança cap al futur, el canvi. No camina amb por sinó amb optimisme, cal avançar i seguir progressant. És un símbol del progrés. Aquesta escultura forma part d’una sèrie de quatres escultures que també caminen. L’autor vol aconseguir el que es planteja; el dinamisme i el moviment.
Funció: útil estètica, no l’encarrega ningú.
L’autor vols representar el moviment, el canvi, el progés... i ho fa així. No vols expressar pena o tristesa per això la cara queda com a concepte abstracte.
Tema: home que camina a grans passes.

3 comentaris:

  1. algú sap una influència posterior??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo en els examens sempre poso: ha influenciat a la resta d autors del seu estil.

      Elimina