dissabte, 19 de maig de 2012

LA PERSISTÈNCIA EN LA MEMÒRIA


Títol: La persistència en la memòria
Autor: Salvador Dalí
Cronologia: 1931
Localització: MoMA (Nova York)
Dimensions: 24 cm x 33cm
1- Context històric:
Aquesta obra s'engloba a les primeres avantguardes.  Hi ha una crisi mundial, el crac del 29, que comença a Estats units però  més tard esdevé una crisis molt important internacionalment. Ascens dels totalitarismes a Europa. Període d'entreguerres.
A Catalunya estem a la segona república, la societat esta polaritzada entre dretes i esquerres ja que són els anys previs a la guerra civil. Hi ha molta tensió.
Dalí entra en contacte amb els surrealistes a Paris, on coneix a Picasso. A Madrid va conèixer a Lorca i a Buñuel. Els seus anys de màxima fama van ser quan vivia a Nova York. Tenia una mala relació amb el seu pare i de petit era un noi insegur.
2- Anàlisi formal i estilístic
2.1- Anàlisi formal
-Suport: tela

-Tècnica: oli

-Pinzellada: precisa, fina i meticulosa, no visible

-Predomini del dibuix per sobre del color, és molt detallista precisió gairebé fotogràfica

-Colors: no són plans, hi ha tonalitats. Els colors es troben dins de la gamma dels ocres i blaus, i hi ha  contrastentre els tons freds del fons i els càlods del 1r pla  

-Descripció: Al fons Un paisatge real (les roques de Cap de Creus). En primer terme hi ha una pedra rectangular on hi ha un rellotge dur del revés cobert de formigues i un rellotge tou. Després hi ha una soca seca d'arbre en una branca del qual hi penja un rellotge tou i al darrere hi ha una plataforma de fusta blava que connecta amb el mar. Al centre hi ha una forma antropomorfa (només te un nas, una llengua i un ull) sobre la qual hi ha un altre rellotge tou.

-Composició: Composició tancada, ja que tot ens porta cap a dins i és asimètrica. Una línia, la de l'horitzó divideix el quadre en dues meitats horitzontals desiguals. Aquesta separació també ve marcada per la llum i els colors. A La de dalt hi ha més llum i hi predomina el color blau i a la part de baix és més fosca i té predomini d'ocres. Hi ha una línia diagonal; la diagonal de la pedra, que ens porta la vista  cap a la branca i aquesta senyala cap a les roques. Hi ha un contrast entre línies rectes de l'horitzó, la plataforma, la pedra (que representen les coses estables) amb les corbes dels rellotges, etc (que representen les coses inestables).
Hi ha més concentració d'objectes en el costat esquerre que en el dret.

-La llum: és tenebrista en primer terme. Hi ha dos focus, un que està a la part superior dreta  i projecta ombres allargades cap a l'esquerra. I el que il·lumina les roques és un altre focus de llum diferent,blanca i intensa, és més irreal.

-Profunditat: Hi ha perspectiva lineal, amb un punt de fuga central. Paisatge en segon terme. Els colors càlids apropen i els freds allunyen. El fet que la línia de l'horitzó sigui alta fa que doni més importància a la part del davant que no pas al paisatge. la línia alta de l’horitzó engrandeix les figures de primer pla.

-Expressió: Té poca expressivitat. ens mostra l’univers irreal i oníric de l’artista, els seus somnis, les seves obsessions

- El poc moviment que té ve donat per les línies corbes dels rellotges tous que indiquen un moviment lent, com si s'anessin desfent poc a poc. el quadre resulta bastant estàtic però hi ha contrast entre el paisatge i els objectes durs, més estàtics i els rellotges tous que es fonen lentament

2.2- Anàlisi estilístic
-Estil: surrealisme (neix a partir d'un moviment literari originat per André Breton )
Dins del surrealisme hi ha dos corrents, l'automatisme i l'oníric. Dalí pertany al segon, on es dibuixen elements inquietants que provenen del món dels somnis però acostumen a ser figuratius i representats dins d’espais lògics i realistes. Ell mateix deia que solidificava els somnis per mitjà de la pintura.
Característiques: Dibuix meticulós, color brillant i lluminós, minuciositat fotogràfica, etc.
Antecedents: André Breton, Freud, altres surrealistes anteriors com Miró o André Masson. També té la influència de la pintura holandesa per el detallisme (com ara el Bosc), i el seu món propi que farà crear una obra molt personal. Gala(la seva enamorada) també influencia molt la seva obra.
Influències: Altres autors de les segones avantguardes.
Altres obres de Dalí; Autoretrat, el gran masturbador.
3- Interpretació: Funció i significat
Tema: El tema és el pas del temps i la persistència de la memòria: el que perdura és el que és dur i el pas del temps  va esborrant la resta
Interpretació: Contingut dels seus somnis passat a la tela. El fet que els rellotges siguin diferents vol significar que el temps és relatiu. Les coses dures són estables i són  les que persisteixen (paisatge...)  i els elements tous (rellotges, figura amorfa...) són la vida i el temps, coses que passen i marxen, per tant podem veure que hi ha un paral·lelisme. Ell té angoixa per el pas del temps. El relloge dur podria ser el present. Els insectes se'ls relaciona amb la descomposició i amb l'obsessió infantil per la por als insectes.  També estava obsessionat amb la por de poder perdre a Gala.
També es diu que es va inspirar amb el formatge Cammembert que havia menjat per dinar i que que va somiar que es fonia i que passava igual que amb el pas del temps. Hi ha qui diu que la forma antropomorfa és un autoretrat.  Més tard va fer una altre obra que era gairebé igual i es deia la desintegració de la persistència de la  memòria.

Funció: estètica i reflexionar sobre el pas del temps, també la funció de treure afora els seus somnis, les seves obsessions. A més també té la funció de crear, experimentar dins del corrent estètic del surrealisme en el que s’estava iniciant. Pertany a l’inici de la relació amb Gala que és qui l’introdueix en aquest moviment

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada