divendres, 4 de maig del 2012

El Palau de la Música



Títol: El Palau de la Música
Autor: Lluís Domènech i Montaner
Conologia: 1905-1908 (remodelat per Oscar Tusquets de 1982-1989)
Localització: Barcelona

Context històric:
Principi segle XX catalunya socialment, políticament, econòmicament... diferent a la resta de l’estat... També CULTURALMENT. Sistema polític de la Restauració deixa de funcionar a Catalunya, ascens del catalanisme polític... Lliga regionalista... Doménech i Montaner va arribara ser Diputat ales Corts...

Anàlisi formal:
  • Material: ferro, vidre, ceràmica i maons
  • Sistema constructiu: nous materials i tècniques tradicionals catalanes.
  • Elements de suport: estructura metàl·lica (hi ha un esquelet metàl·lic que no es veu).
  • Elements suportats: un recobriment de vidre i altres materials tradicionals, hi trobem motllures per decorar amb terrissa,ceràmica,  maó... Els murs són alliberats de la funció de suport. Ús també de tècniques constructives populars,  com els revoltons, o combinacions entre materialsnous i tradicionals (per ex. columnes de ferro revestides amb ceràmica)
  • Espai exterior: fa cantonada, és un espai petit format per dues façanes de maó vermell (obra vista), a la planta baixa hi ha arcades que formen una estructura de columnes robustes amb arcs carpentells. A més hi ha una tribuna formada per arcs apuntats. A dalt hi ha una gran zona de mosaïcs (de Lluís Bru) i té una cúpula a la terrassa. És un edifici totalment decorat, amb molta simbologia catalana, cal destacar el conjunt escultòric de la cantonada obrade Miquel Blay que simboliza una al·legoria de la cançó popular catalana.
  • Espai interior: la planta es divideix en tres parts: accessos, auditori i escenari, que queden unificats per la decoració, sobretot l’auditori i l’escenari entre els quals pràcticament no hi ha separació i s’unifiquen mitjançant la decoració. Normalment entre aquests dos espais hi ha un arc que separa l’escenari del pati de butaques però en aquest edifici és un espai continu que només està una mica separat per la decoració, no presenta l’arc superior sinó que està separat per dos grups escultòrics, obres de Pau Gargallo que representen a la dreta Beethoven (al·legoria de la música culta) i a l’esquerra Anselm Clavé (al·legoria de la música popular). així l’escenari queda integrat plenament a l’espai de la sala. Els accessos porten a l’auditori mitjançant dues escales monumentals. L’auditori esta format pel pati de butaques i dos pisos de llotges. A la paret del fons de l’escenari hi ha les divuit muses de la música, que són formades per bustos escultòrics que sobresurten de la paret    (cap, pit i braços) i la part inferior està feta per mosaics. Al sostre hi ha un gran vitrall en forma de cúpula invertida, a les parets laterals hi trobem una combinació entre vitralls i escultures  (també de Gargallo)que fan referència a òperes o composicions musicals famoses.
  • Decoració: total, tots els espais estan units mitjançant la decoració on conflueixen totes les arts.

Anàlisi estilístic:
  • Estil: Modernisme
  • Característiques: combinació de nous materials amb materials tradicionals, la decoració presenta elements de la natura (plantes, animals...), decoració total,  l’obra presenta molta decoració però és funcional, integració de totes les arts, vinculat a la burgesia (art burgès i urbà).
  • Antecedents: no trobem cap obra sinó que com a antecedents trobem com a model les formes i els materials de construcció tradicional catalana (terracota, ceràmica...) i l’aparició de noves tècniques i nous materials
  • Influències: altres autors modernistes (Puig i Cadafalhc, Gaudí... tot i que tenen el seu estil propi). Altres autors han utilitzat el mateix recurs d’integrar el pati de butaques amb l’escenari com el teatre de Chicago de l’arquitecte Sullivan.
  • Altres obres de l’autor: Hospital de Sant Pau de Barcelona i la Casa Lleó Morera.

Cal destacar que en el Palau de la Música, a més de Doménech i Montaner, hi van col·laborar els principals artístes del moment (Bru, Blay, Gargallo...)

Funció i significat
  • Funció: seu de l’Orfeo Català i sala de concerts, funció cultural i simbòlica de la propaganda catalansme cultural i polític. Emblema patriòtic lligat al moviemnt cultural de la Renaixença .
  • Tipologia: civil
    Interpretació: va ser un edifici encarregat per l’Orfeo Català, que s’havia fundat a finals de XIX, que encarreguen un local per reunir-se, assajar i oferir concerts, el quals paguen gràcies a les contribucions dels associats i les donacions d’alguns burgesos. En l’edifici hi van col·lavorar diferents artistes, com per exemple els escultors Pau Gargallo i Miquel Blay.
  • Té un gran valor simólic lligat al catalanisme. la decoració fa al·lusió constant a símbols catalanistes (4 barres, muntanyes de Montserrat....)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada