Interior holandés I

Títol: Interior holandés I           
Aurtor: Joan Miró
Cronologia: 1928
Localització: Museu d’Art Modern, Nova York

CONTEXTUALITZACIÓ: 
Pertany a les primeres avantguardes artístiques i al període d’entreguerres. Crack del 29, revolució russa i també a l’ època d’ascens dels totalitarismes, que provoca la fugida de molts artistes europeus dels règims totalitaris.Per això  molts artistes surrealistes va anar a parar a  Amèrica, que es va convertir en la potència número 1 de l’art. Aquí ens trobem en els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera, anys previs a la II República i al clima de divisió entre Dretes i Esquerres que portarana ala guerra civil.
Pel que fa als aspectes culturals ens trobem amb  les teories de Freud: una persona té el model conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control de la persona. Els surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Pels surrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i les associacions verbals automàtiques, idea que podia servir per a la creació artística.
Miró, més endavant, acaba marxant d’Espanya a causa de la dictadura franquista que s’imposà al país. Més endavant, també va haver de fugir de França però aquest cop degut als nazis.

ANÀLISI FORMAL 

Tècnica: oli Suport: tela Descripció: reinterpretació lliure d’un quadre (holandès) de l’ autor Sorgh titulat el tocador del llaüt. Mostra l’interior d’una casa amb un home que està tocant un llaüt amb altres elements plasmats a través del llenguatge particular de Miró.
 Línia i color: equilibri entre la línia i el color. No obstant hi ha més  predomini de la línia (li dona molta importància al dibuix). Colors: plans i brillants purs, equilibri entre colors càlids i freds. Predomini dels colors neutres i primaris.
pinzellada plana i ample, no visible
Composició: tancada, asimetrica ( la majoria de formes es concentren a la part esquerra) i centrípeta (tot gira al voltant del personatge principal), l’escala és jerarquitzada: Engrandeix considerablement la figura del músic (personatge principal)  i també el llaüt, de manera que les cames del protagonista, en comptes d’aguantar-lo, sembla que surtin del instrument musical. Pel que fa a la forma oval que envolta el cap, es diria que el cap s’allarga a través de la blancor de la taula, on amb prou feines s’endevina una noia asseguda mirant una partitura. Un gat juga amb un cabdell de llana sota la taula. A l’esquerra i a primer terme un gos va rosegant un os. A la part oposada veiem una petjada a terra, un ratpenat volant i, penjat a la paret, un quadre que representa un paisatge.
predomini de les línies corbes i formes irregulars
profunditat: No hi ha perspectiva tradicional, l’artista juga amb la teoria dels colors per aconseguir la profunditat segons la qual els colors càlids apropen (terra) i els freds allunyen (paret del fons)
Moviment:  el moviment s’aconsegueix gràcies a les diagonals i a les formes corbes que transmeten una sencació de moviment en espiral . Totes les formes segueixen un ritme molt dinàmic
Pinzellada: plana i no visible.

Llum: No hi ha clarobscur
Representació de la figura humana: és un quadre no figuratiu i la figura humana és esquemàtica., abstractaExpressivitat: s’aconsegueix pel traç i la vivacitat dels dibuixos ja que ens dona una sensació d’alegria i desordre per la vitalitat que transmeten el color.


ANÀLISI ESTILÍSTIC:

Estil: surrealisme. Del corrent automatista
Característiques:  fa prevaler l’incosncient per damunt de la raó, teories psicoanalítiques de Freud, esteticisme involuntari basat en l’automatisme, trenquen amb les convencions socials, pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis etc.
Més llenguatge propi de Miró: colors primaris i neutres / elements naturals / taques de color / línies negres / asteriscos / món microscopi...
Antecedents: abstracció, simbolisme, pintura metafísica, dadaisme. (pintures dels nens, malalts mentals, cultures primitives...)
Influències posteriors: neoromanticisme. Va influir sobre la resta de pintors surrealistes del moment
Obres del mateix autor:  “la Masia”, “Constel·lacions”.

FUNCIÓ I INTERPRETACIÓ:

Funció: estètica. La funció simbòlica és la recerca d’un nou llenguatge surrealista, mironià.

Interpretació: Aquesta és la primera obra d’una sèrie de pintures que va fer el pintor després de la seva estada a Holanda sobre els interiors d’ alguns quadres holandesos que l’ artista reinterpreta, amb el seu llenguatge particular de signes i formes. En aquesta obra Miró pren com a referència el quadre de H.Sorg : “El tocador de llaüt” i són representats els seus principals elements: el músic tocant el llaüt, la dona, la taula, el gos, el gat, la finestra, el paisatge i el quadre de la paret però representats amb el llenguatge propi de Miró. Les seves figures, per estranyes que semblin, sempre fan referència a objectes o figures concretes. El pintor català redueix els objectes i figures a la seva essència.

Busca aproximar-se a la manera de pintar i expressar-se que tenen els nens o cultures primitives. i admirava la seva llibertat i exuberància a l’hora d’expressar-se.

Número 1

TÍTOL: Número 1

AUTOR: Jackson Pollok

CRONOLOGIA: 1948 (II avantguardes)

LOCALITZACIÓ: Museum of Contemporary Art (Los Angeles)

CONTEXT: El quadre pertany a les 2es avantguardes artístiques, és pintat en el context del final de la II Guerra Mundial, arran de la qual Europa queda devastada i la capital de l'art passa a ser Nova York. Pollok tenia formació artística, però més endavant va començar a pintar utilitzant el “dripping” . La fundació Guggenheim el va contractar de manera fixa perquè pintés quadres d'aquest estil, es va convertir en el seu mecenes. Finalment, va morir en un accident de cotxe.

ANÀLISI FORMAL

TÈCNICA: oli, esmalt i pintura d'alumini. Utilitza la tècnica del “dripping” (goteig).

SUPORT: tela

DIMENSIONS: és un quadre de gran format
DESCRIPCIÓ: conjunt de línies, taques... superposades de manera arbitrària fins que tot el quadre queda ple (all-over).
PREDOMINI: predomini del color i absència del dibuix.
COLORS: hi ha color negre, blanc, gris i salmó.
COMPOSICIÓ: el quadre és una trama de línies sense ordre. És una composició oberta ja que la pintura desborda tot el quadre. Hi destaca la violència del gest i l'energia del traç de l'artista. No hi ha punt de fuga ni cap dels elements dels quadres tradicionals.
PINZELLADA: no hi ha pinzellada. Es mostra un traç enèrgic que es realitza mitjançant el gest i l'esquitxada (tècnica del “dripping”) fins que tot el quadre queda ple de pintura (all- over).

PROFUNDITAT: ve donada per la superposició de capes de pintura.

ESPRESSIVITAT: Utilitza un llenguatge pictòric nou on no hi ha res per desxifrar. Expressa l'estat d'ànim del pintor per mitjà del traç, que és nerviós i violent.

LLUM: no hi és representada.

MOVIMENT: és una obra dinàmica que reprodueix els ritmes utilitzats per l’artista en la seva creació (especia de dansa al voltant -i per sobre- de la tela)

ESTIL

ESTIL: Expressionisme abstracte. La pintura és dinàmica i gestual, allunyada totalment del llenguatge figuratiu, una certa restricció cromàtica (generalment ús del blanc i el negre, sobretot al final), expressa els sentiments mitjançant el traç. llibertat expressiva
ANTECEDENTS: muralistes mexicans per la mida de les teles, Picasso i l'Automatisme surrealista.
INFLUÈNCIES POSTERIORS: les II avantguardes. Hi ha qui el considera precursor dels “Happenings”. ALTRES OBRES DE L'AUTOR: número 8, Gallaxy, número 14.

INTERPRETACIÓ

TEMA: entramat de línies i colors. El títol, Número 1, permet a l'espectador veure el que vulgui en el quadre i no veure's influenciat ni condicionat pel títol. S'expressa l'estat d'ànim de l'autor en el moment de pintar el quadre per mitjà del traç. Canvia totalment la forma en què l’artista s’enfronta a la tela, ja que aquesta no se situa davant del pintor de forma vertical, sinó al terra en horitzontal.

FUNCIÓ: estètica i decorativa, feta per ser exposada en llocs grans, i la de transmetre l'estat d'ànim de l'artista.

EL MARXISME CURARA ELS MALALTS
Autor: Frida Kalho
Cronologia: 1954
Localització: Museu Frida Kalho (Mèxic)

Context històric

Estem a les II avantguardes, després del II Guerra Mundial i la Guerra Freda, el món estava dividit en dos blocs; el bloc  comunista i el capitalista.
La vida de l’artista marca profundament la seva obra. Va tenir la polio de petita (et deixa coixa) i arrel d’un accident d’autobús que li va afectar a la columna, li van haver de fer 32 operacions. Degut això, va haver de portar cotilla per sempre. Els últims anys va tenir molt de dolor, havia de prendre morfina, també va tenir un avortament... Es va casar amb un muralista mexicà i la va influir en la seva obra. Frida normalment feia autoretrats envoltats de símbols. Pinta de manera autodidacta. Ella és comunista.

Anàlisi formal

-Tècnica: Oli
-Suport:Tela
-Descripció: És un autoretrat de l’ artista envoltat de simbologia.
-Predomini: Hi ha força equilibri però predomina el color per sobre del dibuix, sobretot en les obres del final de la seva vida ( augment del dolor).
-Color: El color és aplicat de manera plana (inf.muralista). Els colors són forts i intensos i, hi ha un predomini dels càlids (vermellosos i ataronjats) i també dels neutres (negre i blanc). A la zona del cel predominen els colors freds. A la part esquerra hi han colors més suaus (coses bones que a la part dreta).
-Pinzellada: És ràpida, lliure, allargada i visible. Al final de la seva obra la pinzellada és poc detallista.
-Composició: És força simètrica i oberta (els elements escapen del quadre). L’eix de simetria està marcat per la cotilla i divideix el quadre en dues meitats. Ella està al centre. El costat dret és més negatiu i l’esquerra més positiu. Per altra banda, El paisatge està dividit entre el cel i la terra.la part de baix és mes gran que la de dalt (cel) Ella forma un triangle i les crosses un altre d’invertit.
-Profunditat: No hi ha perspectiva, però entre les crosses, els colors i les mans es crea certa profunditat.
- Llum: No hi ha massa tractament de la llum. Es produeix un joc entre la zona més fosca i la zona més clara però no hi ha clarobscurs.
- Moviment: No és molt exagerat. Les diagonals aporten dinamismes. També aporten dinamisme les crosses que cauen i les mans que l’acullen.
-Expressivitat: expressa el seu món interior (la seva malaltia i la seva ideologia).
-Tractament de la figura humana: És realista. No s’idealitzava. És figuratiu.

Anàlisi estilístic:

Està associada al surrealisme perquè expressa el seu món interior. Ella diu que no perquè no pinta els seus somnis, sinó la seva realitat. Hi ha semblances amb la pintura surrealista, però té un estil molt persona:
iconografia indigena
inclusió de simbologia política
feminimitat.
Ella mateixa pinta les seves idees, els seus problemes. Utilitza elements del Mèxic precolombí (cultura indígena). Frida és molt feminista.

-Antecedents: Diego Rivera (marit), altres muralistes mexicans. També hi ha influència de l’art popular mexicà (indígena).
-Influències: muralistes mexicans posteriors.
-Altres obres: la columna trencada, les dos Fridas.



Funció i significat

Tema: es representa a ella  que s’allibera del dolor gràcies a la ideologia marxista. Porta una cotilla que li aguanta l’esquena (obra final de la vida, ha de prendre morfina per dolor i finalment li han d’amputar una cama).
A la part esquerra hi ha la part positiva. Hi ha pintada la bola del món amb els països comunistes en vermell i de la bola en surt un colom, símbol de la pau. Hi han rius blaus, els colors són més suaus i agradables.
A la part dreta, part amenaçada pel capitalisme i la destrucció, hi ha una bomba atòmica on hi ha rius de sang sortint. Predomini del vermell. També hi apareix una àguila,amb el cap de l’oncle Sam (símbol de l’Amèrica capitalista) i en Marx que l’escanya. També hi apareix el llibre vermell a la seva mà que representa el comunisme. Les mans del comunisme l’aguanten a ella i per això deixa anar les crosses. Quan comença a tenir la malaltia com que no pot fer res per ajudar al comunisme pinta a favor d’ell. Aquesta era la seva manera d’ajudar i ser útil al partit.

Funció: terapèutica ja que ella es refugia a la pintura i propagandística a favor del comunisme. Els últims anys de la seva obra són els que pinta a favor del comunisme que era la seva manera de col·laborar.

La sopa Campbell

Títol: La sopa Campbell

Autor: Andy Warhol

Cronologia: 1965

Localització: National Gallery of Art (Washington)

Context: El quadre forma part de les II avantguardes. Un cop acabada la II Guerra Mundial i en plena Guerra Freda. Europa es troba devastada i la capital de l'art passa a ser Nova York. Andy Warhol era publicista i amb el temps es va anar decantant per la pintura. El que feia era agafar objectes quotidians i populars, com un pot de sopa Campbell, una ampolla de Coca -Cola, o fins i tot personatges del cinema i polítics i els plasmava en un quadre mitjançant la serigrafia. D'aquesta manera va acostar l'art al poble i al mateix temps les coses populars al món elitista dels museus. Aquest tipus d'art fundat per Warhol s'anomena Pop Art. Ell l'únic que feia era el disseny i algú altre feia el quadre, del qual es podien fer les còpies que es volguessin (l’artista no feia tot el Procés creatiu). A part d'això, Warhol va ser mànager del grup de música “The Velvet Underground” i va estar molt relacionat amb l'entorn musical dels anys 60. Finalment va morir d'un atac de cor.

ANÀLISI FORMAL

Tècnica: serigrafia i pintura acrílica
Suport: tela
Descripció: reproducció d'un producte comercial, una llauna de sopa de tomàquet Campbell’s,  amb els colors canviats.
Predomini: hi ha equilibri del color i el dibuix. Tot està delimitat en negre. El dibuix és precís, molt fidel a la realitat
Colors: els colors són llampants (blau, verd, fúcsia, vermell...) i estan aplicats de manera plana.
Composició: la composició és tancada i hi ha predomini de la línia vertical i la forma geomètrica simple del cilindre
Profunditat: hi ha poca profunditat, però al fer una visió aèria del pot de sopa podem veure la tapa dibuixada i això dóna una certa profunditat.
Llum: no hi és representada. L'única ombra que veiem és la de les lletres de la marca, però això ja era així en el pot real.
Moviment: no en té.
Pinzellada: és plana. No parlem ben bé de pinzellada ja que el quadre es fa mitjançant la serigrafia, sinó que hi ha una capa de pintura sencera.
Expressivitat: el quadre ens transmet impacte per mitja dels colors intensos. A part, també la normalitat de les coses, la proximitat amb els objectes quotidians.

ESTIL

Estil: Pop Art (Popular art). Fort caràcter figuratiu, s'inspira en el món del consum i en la cultura popular (anuncis, revistes, personatges famosos, objectes quotidians, diaris, còmics...), és fàcil de comprendre i està pensat per ser accessible per a tots els públics, es repeteixen sèries d'imatges i es comença a fer ús de noves tècniques (serirafia) i materials (pintura acrílica).

Antecedents: la publicitat, el còmic i els autors Robert Rauschenberg, Roy Lichtenstein.

Influències posteriors: fins l'actualitat ha estat molt reproduït i ha influenciat en l'art i el disseny del s.XX i XXI, també els artistes Kitch. I com a exemple actual influenciat per Andy warhol podem citar l’artista brasiler Romero Britto

Altres obres del mateix autor: diferents sèries de la Sopa Campbell, de la Marilyn Monroe, de Coca -Cola, etc.

INTERPRETACIÓ

Tema: El quadre és una reproducció gràfica d'una llauna de sopa molt popular als Estats Units, sopa Campbell. Warhol amb la seva obra vol fer arribar l'art a tothom, acostar l’art al poble i les coses populars a l’art i els museus i al mateix temps fa una crítica a la societat de consum i al món elitista de l'art del seu moment. Va ser el creador i màxim representant del Pop art, en el qual, per primera vegada en pintura, l'artista fa el disseny i és una altra persona qui fa el quadre. Al poder fer infinites còpies del mateix disseny trenca amb l'exclusivitat. El seu art estava lligat al món gay.

Funció: estètica i decorativa. A més, crea un nou art a l'abast de tothom i no només per als rics. Fa crítica de la societat de consum i de l’elitisme de l’art fins al moment

EL GUERNICA
Autor: Picasso
Cronologia: 1937
Localització: Museu d’Art Reina Sofia, Madrid
Estil: Cubisme, surrealisme, expressionisme

Context històric
Aquesta obra forma part de les primeres avantguardes. Aquestes apareixen durant la primera meitat del s. XX. Anys de tensions i període d’entre guerres.
A Espanya hi havia la Guerra civil: enfrontament entre franquistes i republicans, i concretament el bombardeig de la ciutat basca de Guernica per part de la legió Còndor, el qual és el primer bombardeig sobre població civil.
Picasso, autor de Màlaga, des de petit va venir a viure a Barcelona i de seguida va començar a ser precoç amb la pintura. Va passar per diverses etapes, des d’una etapa més realista a entrar en contacte a amb els impressionistes i postimpressionistes de París. Va passar per diverses èpoques, l’època blava, època rosa... Més tard va començar a experimentar amb el cubisme i durant la major part de la seva obra, tot i tenir diverses etapes, és cubista.

Anàlisi formal
Tècnica: Oli
Suport: Tela, grans dimensions (3,51x7,82)
Descripció: Sobre un paisatge arquitectònic hi ha nou figures: sis humanes i tres animals. De les sis humanes quatres son dones. A l’extrem dret hi ha una dona que aixeca els braços enlaire, seguidament una altre que treu el cap per la finestra i una altra que camina com si fugis. Després hi ha un cavall, i als seus peus hi ha un soldat caigut. A l’extrem esquerra hi ha un ocell, un toro i una mare que porta un nadó, el seu fill, en braços.
Predominis del color o el dibuix: Predomini del dibuix per sobre del color perquè pràcticament no hi ha color.
Traç: Molt precís, la línea és visible, hi ha dibuixos geomètrics.
Color: gamma cromàtica molt reduïda entre el gris, negre i blanc. Utilitza aquets colors perquè a Picasso, que sempre havia estat molt vinculat a la república,  la notícia del bombardeig de Guernica li va arribar a través dels diaris (fotos en blanc i negre) i li va impactar molt.
Composició: Tot i que sembli molt desordenat i caòtic, té una estructura molt clara. Tenim un eix de simetria que seria la paret blanca del fons que divideix l’obra en dues meitats regulars. L’eix també es converteix en la punta d’una piràmide i a dins s’hi emmarquen la majoria de personatges, menys dos eixos verticals a cada extrem que és on s’emmarquen la resta de personatges. És una composició tancada. Predomini de les línees diagonals, rectes i combinades amb algunes de corbes que fan les diverses formes dels personatges. Aquest us de diagonals i corbes fa que sigui una quadre en moviment i dona dinamisme.
Moviment: les línees corbes i diagonals donen dinamisme, moviment i tensió.
Profunditat: No té perspectiva però s’aconsegueix una mica de profunditat a través dels espais representats (paret, finestra...) i la col·locació dels personatges.
Llum: És representada de manera irreal, com en un còmic, com per exemple ho veiem en la bombeta amb punxes. La llum provoca una mica d’ombra però bàsicament no hi ha clarobscurs. Hi apareixen tres focus de llum: la bombeta del sostre, el quinqué i una finestreta.
Tractament figura humana: Tractament de manera cubista. Els personatges es representen des de tots els plans. No busca la bellesa sinó que està tractat de manera cubista.
Expressivitat: És molt gran. Hi ha autors que el consideren expressionista perquè els crits que fan, les boques, les llengües.. Són elements que li donen molta expressivitat. Aconsegueix plasmar molt bé l’horror i la destrucció de la guerra.

Anàlisi estilístic
Estil: Cubisme
Característiques: Representació dels objectes des de diferents plans i fragmentació en figures geomètriques. També té característiques expressionistes: les boques cridant, els braços... I també el consideren una mica surrealista.
Antecedents: Cezane, expressionisme i surrealisme. També hi ha qui diu que com a antecedent es va basar en un artista barroc que va fer un quadre que es deia La matança dels innocents. (Guido Reni)
Influències: Els artistes de les segones avantguardes.  

Funció i interpretació:
Interpretació: Representa el bombardeig de la ciutat basca de Guernica per part de l’aviació alemanya, la Legió Còndor. Va ser el primer bombardeig sobre població civil. Fins aquell moment, les guerres tenien objectiu militar i les morts civils eren només per danys col·laterals, però aquí és el primer cop que la població civil es converteix en l’objectiu. És un assaig del que passarà a la segona guerra mundial, que es bombardejarà la població civil fins i tot amb la bomba atòmica.
Aquesta obra va ser un encàrrec que li va fer el govern de la república tot i estar en guerra. Hi havia una exposició universal a París, i el govern de la república li va encarregar una obra per decorar el pavelló espanyol i no li va dir quin havia de ser el tema. Però com que Picasso havia quedat molt impactat i era antifranquista va presentar aquest tema per tal de denunciar-ho i donar a conèixer tot el món el que estava passant.
Picasso va dir que el quadre representava simplement una escena del bombardeig i de les seves brutalitats. Però els crítics d’art diuen que hi ha diverses interpretacions. La dona que aixeca els braços és una al·legoria del dolor físic. La dona que fuig és una al·legoria a la gent que fuig, als perseguits. La de l’altra extrem que duu el nadó en braços representa el dolor psicològic de perdre els éssers estimats. L’altra dona que treu el cap per la finestra i porta la llum representa que és la que dóna la notícia al món. El soldat que esta a terra representa una víctima de la guerra. També hi ha qui diu que el soldat representa Espanya,  que està esquarterada com el soldat, dividida. El cavall i el toro també tenen diverses interpretacions: el cavall representa la població civil i el toro la força bruta. Però hi ha qui diu que el toro representa la resistència de la població que no serà vençuda. Tot i totes aquestes interpretacions, Picasso va dir que no volia aclarir què representava cada personatge perquè bàsicament era la brutalitat del bombardeig sobre  la població civil.

Funció: Estètica, per ser exposat en el pavelló espanyol durant l’exposició universal de París el 1937. Funció simbòlica de denuncia del bombardeig concretament i també de qualsevol Guerra. El quadre va estar exposat a l’exposició universal, però com que Franco va guanyar la guerra, Picasso no va voler que s’exposés a Espanya mentre durés la dictadura  i va estar al MoMa fins al 1981, quan Espanya ja era plenament democràtica. Actualment s’exposa al Reina Sofia de Madrid.

NIT DE LLUNA

Títol: Nit de lluna
Autor: Cristòfol, Leandre
Localització: MNAC (Barcelona)
Dimensions: 71 x 40 cm
Cronologia: 1935


Context històric:
A Catalunya: estem a la segona república, any previ a la Guerra Civil. Època de molota tensió. Espanya estava dividida en republicans i franquistes.
Internacionalment: període d'entre guerres, revolució russa, crac del 29 i pujada del feixisme. pot ser estaria més bé una mica més redactat
L'autor va començar la seva formació com a fuster i ebenista i això el va fer iniciar a l'escultura  amb fusta. Entra en contacte amb el surrealisme i la guerra civil farà que la seva activitat s'aturi durant uns quants anys.

Anàlisi formal

• Descripció: no és figuratiu. És una Escultura formada per 3 peces de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una plataforma circular pintada de blau.

• Forma: exempta
• Material: fusta
• Tècnica: talla i assemblatge (unir diferents materials i objectes per aconseguir un efecte tridimensional)
• Tipologia: no figuratiu
• Composició: molt senzilla. Creada a partir dels 2 únics elements.  Destaca la línea diagonal del fus i les circulars de l'ou i de la plataforma.  Hi ha un efecte tridimensional i la podem mirar des de tots els punts de vista però segons l'autor, està pensada per ser vista frontalment ja que l'original està dins d’una vitrina. La composició de l'original es tancada ja que està pensada per estar a dins de la vitrina. Hi ha un contrast entra la rigidesa de la línea recta de la diagonal del fus l i la corba de l'ou,  i de la plataforma formes circulars, etc.
• Moviment: el poc que hi ha el donen les formes circulars i cilíndriques de l'ou i la plataforma i la diagonal del fus.
• Expressivitat: expressa el món interior de l'artista, els seus records d'infantesa.
• Llum: La fusta és natural i la llum es reparteix de manera uniforme, i crea alguna ombra a la plataforma. En l'original, la fusta clara, ressalta , més il·luminada que el fons negre de la vitrina.
• Policromia: la base està pintada de color blaus, la resta és fusta natural.
  
  

Anàlisi estilístic

• Estil: surrealisme. moviment inicialment literari que surt a partir d'uns manifests  Manifest surrealista d’André Bretonque donen sortida lliure al subconscient, records, somnis). Dins del surrealisme pertany al corrent automatista, que es caracteritza per la transformació d'objectes quotidians en  objectes poètics. A vegades, poden ser objectes abstractes que surten del subconscient o de l'atzar.
• Antecedents: la seva formació com a fuster ja que utilitza la fusta com a element principal. També el dadaisme ( com ara de  Duchamp, ) i també el surrealisme automatista de Miró concretament les seves escultures objecte.
• Influències: poemes objecte de Joan Brossa.
• Altres obres de l'autor: Aureola astral (molt relacionada amb aquesta obra ja que evoca els records del seu pare. El títol complert és: L’aurèola astral i impassible està a punt de sortir)

Funció i significat

• Funció: estètica i decorativa. Van fer una exposició a Lleida anomenada Logicofobista. Es va presentar a aquesta exposició. També té la funció simbòlica d'evocar records d'infantesa i familiars de l'autor i les formes de vida rurals que s’estaven perdent i la seva família.

• Interpretació: Obra no figurativa i simbòlica. Representa un fus de filar i un ou de sargir i reprodueix el món de l’inconscient de l’artista. El títol ve donat perquè la seva mare cosia a les nits de Lluna i per tan està dedicat a la seva mare. I  també als seus records d'infantesa al Mas d'Os de Balaguer, en un ambient rural. Aquesta obra s'ha d'associar amb l'altra, l'aurèola que representava el seu pare a partir de l’esberlador de les canyes que ell utilitzava. Ell escull aquests objectes perquè li fan pensar en els seus pares i li recorden la seva infantesa .Per ell era un record però la gent li va donar un significat surrealista, encara que a ell això ja li va estar bé.

PAVELLÓ ALEMANY

Autor: Ludwing Mies Van der Rohe

Cronologia: 1929

Localització: Barcelona

Context històric:
El 1929 a Barcelona es feia l’exposició universal a Barcelona i el Pavelló Alemany seria el que representaria Alemanya. En aquella època a Barcelona hi havia la dictadura de Primo de Rivera, són els últims anys i hi ha una forta oposició al dictador. Anys previs a la II República. A nivell mundial hi havia el Crac del 29. Crisi econòmica que comença als EEUU però que també afectarà a Europa
Pel que fa a Alemanya estaven en període d’entre guerres (entre la 1a i la 2a Guerra Mundial) i volien representar, amb el Pavelló Alemany, una nova Alemanya transparent, perfecte i austera (Alemanya Republicana).

Anàlisi formal
Material: Marbre travertí, ònix, vidre, acer inoxidable i granit.

Sistema constructiu: materials industrials.

Elements de suport: 8 pilars d’acer inoxidable disposats en retícula. També hi ha murs i envans però que no tenen funció de suport.

Elements suportats: coberta plana i horitzontal que sobresurt de l’estructura, formant un sota cobert.

Espai exterior: predomini de la línia horitzontal . S’aixeca damunt d’un petit pòdium. L’escala d’accés no et porta  a la porta principal sinó a davant de l’estany, i s’ha de girar a la dreta per tal d’entrar a l’edifici. A davant hi ha un estany més gran i a la part de darrere n’hi ha un altre de més petit. Al darrere també hi ha una escultura femenina de bronze anomenada Demà. Destaca l’horitzontalitat.

Espai interior: no hi ha res tancat, és una planta lliure i no hi ha habitacions. Els diferents envans fan la funció de  sales d’exposició i el mobiliari el formen butaques i cadires dissenyades expressament per l’exposició universal. Les butaques són les famoses butaques Barcelona dissenyada pel mateix Mies Van Der Rohe.

La decoració s’aconsegueix mitjançant els colors dels marbres ( sobretot ), pel vidre i l’acer inoxidable. La decoració és molt austera, minimalista...

Estil
És racionalista de la Bauhaus (escola de disseny que es va crear a Alemanya després de la I guerra mundial la qual va ser tancada per Hitler)

Autors importants de la Bauhaus: Le Corbusier i Gropius.
Dins de la Bauhaus l’estil important és el racionalisme. Les característiques més importants són: simplicitat de les formes, volums simples, rebutja la decoració, austeritat i funcionalitat.

Antecedents: Minimalisme japonès

Influències: arquitectes del s. XX

Altres obres de l’autor: La butaca Barcelona, i de la mateixa escola la Villa Saboya de Le Corbusier

Funció i interpretació:

Funció: Edifici civil. Va ser construïda només pensat per ser la seu d’Alemanya a l’exposició universal de Barcelona de l’any 1929, no tenia cap més funció i per això un cop acabada l’exposició es va enderrocar. Després una sèrie d’arquitectes van demanar de tornar-lo a construir. Es reconstrueix l’any 1986
Gran contrast amb els edificis catalans fets fins el moment.

Símbol: l’Alemanya austera de després de la I Guerra Mundial i en el context de l’exposició universal havia d’acollir la recepció oficial feta al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes (la cadira Barcelona va fer de tron)