NIT DE LLUNA

Títol: Nit de lluna
Autor: Cristòfol, Leandre
Localització: MNAC (Barcelona)
Dimensions: 71 x 40 cm
Cronologia: 1935


Context històric:
A Catalunya: estem a la segona república, any previ a la Guerra Civil. Època de molota tensió. Espanya estava dividida en republicans i franquistes.
Internacionalment: període d'entre guerres, revolució russa, crac del 29 i pujada del feixisme. pot ser estaria més bé una mica més redactat
L'autor va començar la seva formació com a fuster i ebenista i això el va fer iniciar a l'escultura  amb fusta. Entra en contacte amb el surrealisme i la guerra civil farà que la seva activitat s'aturi durant uns quants anys.

Anàlisi formal

• Descripció: no és figuratiu. És una Escultura formada per 3 peces de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una plataforma circular pintada de blau.

• Forma: exempta
• Material: fusta
• Tècnica: talla i assemblatge (unir diferents materials i objectes per aconseguir un efecte tridimensional)
• Tipologia: no figuratiu
• Composició: molt senzilla. Creada a partir dels 2 únics elements.  Destaca la línea diagonal del fus i les circulars de l'ou i de la plataforma.  Hi ha un efecte tridimensional i la podem mirar des de tots els punts de vista però segons l'autor, està pensada per ser vista frontalment ja que l'original està dins d’una vitrina. La composició de l'original es tancada ja que està pensada per estar a dins de la vitrina. Hi ha un contrast entra la rigidesa de la línea recta de la diagonal del fus l i la corba de l'ou,  i de la plataforma formes circulars, etc.
• Moviment: el poc que hi ha el donen les formes circulars i cilíndriques de l'ou i la plataforma i la diagonal del fus.
• Expressivitat: expressa el món interior de l'artista, els seus records d'infantesa.
• Llum: La fusta és natural i la llum es reparteix de manera uniforme, i crea alguna ombra a la plataforma. En l'original, la fusta clara, ressalta , més il·luminada que el fons negre de la vitrina.
• Policromia: la base està pintada de color blaus, la resta és fusta natural.
  
  

Anàlisi estilístic

• Estil: surrealisme. moviment inicialment literari que surt a partir d'uns manifests  Manifest surrealista d’André Bretonque donen sortida lliure al subconscient, records, somnis). Dins del surrealisme pertany al corrent automatista, que es caracteritza per la transformació d'objectes quotidians en  objectes poètics. A vegades, poden ser objectes abstractes que surten del subconscient o de l'atzar.
• Antecedents: la seva formació com a fuster ja que utilitza la fusta com a element principal. També el dadaisme ( com ara de  Duchamp, ) i també el surrealisme automatista de Miró concretament les seves escultures objecte.
• Influències: poemes objecte de Joan Brossa.
• Altres obres de l'autor: Aureola astral (molt relacionada amb aquesta obra ja que evoca els records del seu pare. El títol complert és: L’aurèola astral i impassible està a punt de sortir)

Funció i significat

• Funció: estètica i decorativa. Van fer una exposició a Lleida anomenada Logicofobista. Es va presentar a aquesta exposició. També té la funció simbòlica d'evocar records d'infantesa i familiars de l'autor i les formes de vida rurals que s’estaven perdent i la seva família.

• Interpretació: Obra no figurativa i simbòlica. Representa un fus de filar i un ou de sargir i reprodueix el món de l’inconscient de l’artista. El títol ve donat perquè la seva mare cosia a les nits de Lluna i per tan està dedicat a la seva mare. I  també als seus records d'infantesa al Mas d'Os de Balaguer, en un ambient rural. Aquesta obra s'ha d'associar amb l'altra, l'aurèola que representava el seu pare a partir de l’esberlador de les canyes que ell utilitzava. Ell escull aquests objectes perquè li fan pensar en els seus pares i li recorden la seva infantesa .Per ell era un record però la gent li va donar un significat surrealista, encara que a ell això ja li va estar bé.

PAVELLÓ ALEMANY

Autor: Ludwing Mies Van der Rohe

Cronologia: 1929

Localització: Barcelona

Context històric:
El 1929 a Barcelona es feia l’exposició universal a Barcelona i el Pavelló Alemany seria el que representaria Alemanya. En aquella època a Barcelona hi havia la dictadura de Primo de Rivera, són els últims anys i hi ha una forta oposició al dictador. Anys previs a la II República. A nivell mundial hi havia el Crac del 29. Crisi econòmica que comença als EEUU però que també afectarà a Europa
Pel que fa a Alemanya estaven en període d’entre guerres (entre la 1a i la 2a Guerra Mundial) i volien representar, amb el Pavelló Alemany, una nova Alemanya transparent, perfecte i austera (Alemanya Republicana).

Anàlisi formal
Material: Marbre travertí, ònix, vidre, acer inoxidable i granit.

Sistema constructiu: materials industrials.

Elements de suport: 8 pilars d’acer inoxidable disposats en retícula. També hi ha murs i envans però que no tenen funció de suport.

Elements suportats: coberta plana i horitzontal que sobresurt de l’estructura, formant un sota cobert.

Espai exterior: predomini de la línia horitzontal . S’aixeca damunt d’un petit pòdium. L’escala d’accés no et porta  a la porta principal sinó a davant de l’estany, i s’ha de girar a la dreta per tal d’entrar a l’edifici. A davant hi ha un estany més gran i a la part de darrere n’hi ha un altre de més petit. Al darrere també hi ha una escultura femenina de bronze anomenada Demà. Destaca l’horitzontalitat.

Espai interior: no hi ha res tancat, és una planta lliure i no hi ha habitacions. Els diferents envans fan la funció de  sales d’exposició i el mobiliari el formen butaques i cadires dissenyades expressament per l’exposició universal. Les butaques són les famoses butaques Barcelona dissenyada pel mateix Mies Van Der Rohe.

La decoració s’aconsegueix mitjançant els colors dels marbres ( sobretot ), pel vidre i l’acer inoxidable. La decoració és molt austera, minimalista...

Estil
És racionalista de la Bauhaus (escola de disseny que es va crear a Alemanya després de la I guerra mundial la qual va ser tancada per Hitler)

Autors importants de la Bauhaus: Le Corbusier i Gropius.
Dins de la Bauhaus l’estil important és el racionalisme. Les característiques més importants són: simplicitat de les formes, volums simples, rebutja la decoració, austeritat i funcionalitat.

Antecedents: Minimalisme japonès

Influències: arquitectes del s. XX

Altres obres de l’autor: La butaca Barcelona, i de la mateixa escola la Villa Saboya de Le Corbusier

Funció i interpretació:

Funció: Edifici civil. Va ser construïda només pensat per ser la seu d’Alemanya a l’exposició universal de Barcelona de l’any 1929, no tenia cap més funció i per això un cop acabada l’exposició es va enderrocar. Després una sèrie d’arquitectes van demanar de tornar-lo a construir. Es reconstrueix l’any 1986
Gran contrast amb els edificis catalans fets fins el moment.

Símbol: l’Alemanya austera de després de la I Guerra Mundial i en el context de l’exposició universal havia d’acollir la recepció oficial feta al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes (la cadira Barcelona va fer de tron)

COMPOSICIÓ IV

TÍTOL: Composició IV

AUTOR: Wassily Kandinsky

CRONOLOGIA: 1911

LOCALITZACIÓ: Düsseldorf

CONTEXT: Des de la 1a Guerra Mundial a la Revolució Russa. Forma part de les 1es avantguardes. Són els anys previs a la guerra i hi ha tensions entre països, colonialisme i innovacions tecnològiques. Kandinsky va ser un pintor rus. Va marxar a estudiar a Alemanya, però va tornar al seu país a causa de la guerra  però la revolució russa  i el fet que ell no estava d’acord amb els principis comunistes van fer que tornés a Alemanya reclamat per la BAuhaus. Després la pressió del nazisme va fer que finalment es traslladés a París, la capital de l'art en aquells moments.

ANÀLISI FORMAL

TÈCNICA: oli

SUPORT: tela

DESCRIPCIÓ: Al costat esquerre hi veiem dos genets lluitant sobre un arc de Sant Martí. A la part dreta un poble amb muntanyes, arbres i un castell al centre. Hi ha una batalla de línies negres i colors vius i alternança de línies corbes i rectes.

 LÍNIA I COLOR: equilibri entre la línia i el color

COLORS: equilibri entre colors càlids i freds. Els colors estan aplicats de manera arbitrària, la qual cosa caracteritza l'art abstracte. Els colors són plans i brillants.

COMPOSICIÓ: tancada. Dues línies negres fan d'eix de simetria i divideixen el quadre en una part més tranquil·la i una de més moguda (la part esquerra). Hi ha predomini de les línies inclinades , geomètriques i triangulars.

MOVIMENT: es concentra més a la part esquerra (més dinàmic) (part dreta més serè) i ve donat per la competició entre les corbes i les rectes i els colors càlids i freds. Joc rítmic de contrastos

PINZELLADA: a l'esquerra és més nerviosa i a la dreta més tranquil·la.

PROFUNDITAT: no hi ha profunditat, tot i que es poden diferenciar diferents plans.

LLUM: no hi ha clarobscurs. La zona més càlida del quadre és on representa que hi ha la llum.

REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA: és un quadre no figuratiu i la figura humana és esquemàtica.

EXPRESSIVITAT: aconseguida gràcies als contrastos i als ’enfrontaments entre els colors (contrastas) i les línies (rectes i corbes)...

ESTIL

 ESTIL: abstracte. Kandinsky és l'iniciador de l'art abstracte.  La pintura no reflecteix la realitat, expressa les emocions de la mateixa manera que la música, ús arbitrari dels colors.

ANTECEDENTS: la música (gran influència de la música, llibertat compositiva....) i el fauvisme.

INFLUÈNCIES POSTERIORS: les avantguardes i Pollok.

ALTRES OBRES DEL MATEIX AUTOR: la 1a aquarel·la abstracta i composició V.

INTERPRETACIÓ

TEMA: El quadre representa una sèrie de línies, colors i formes desconnectades de la realitat.. Però hi Veiem un arc de Sant Martí, dos cavalls lluitant, dues llances, un castell, el sol, etc. Sembla ser que està inspirat en els contes infantils, tot i això, l'autor deixa total llibertat perquè cadascú interpreti el quadre lliurement. Per aquest motiu no els hi posa títol, sinó que els titula només composició, Impressió o Improvisació i el seu número corresponent, per tal de no influir en l’espectador. No vol imposar el tema sinó que el tema surti de dins l’espectador. La música i la pintura estan unides ( associació lliure d’una melodia a una idea o emoció diferent depenent de qui ho escolti (música) o bé ho contempli (pintura).

FUNCIÓ: estètica i per vendre. També té la funció simbòlica d’obrir nous camins per a trobar nous llenguatges pictòrics adaptats a la nova societat. Ja no cal representar la realitat. Kandinski és el pare de l’art abstracte.

La ratlla verda

LA RATLLA VERDA

Obra: La ratlla verda

Autor: Henri Matisse

Cronologia: 1905

Localització: Statens Museum for Kunst, Copenhaguen

Context històric:

Aquesta obra forma part de les primeres avantguardes. Aquestes apareixen durant la primera ½ del  segle XX. Anys de tensions previs a la 1a Guerra Mundial i període d’entreguerres. Aquesta obra (1905) s’emmarca més en els problemes previs a la primera Guerra Mundial; tensions, colonialisme...Els autors d'aquestes èpoques estan molt marcats pels esdeveniments polítics de la primera guerra mundial i els que porten a la guerra.

El terme avantguarda prové del francès “avant-garde” que té un origen militar i polític. Els moviments de les avantguardes busquen noves formes de captar l'art, com fins aleshores no l'havia intentat representar ningú. Surten dels paràmetres establerts fins aleshores i els donen innovació i noves perspectives.

Anàlisi formal

Suport: tela

Tècnica: oli

Descripció: retrat d'una dona, concretament la dona del pintor

Color o línia: predomini del color per sobre la línia, grans masses de color, el color està aplicat de manera plana (no hi ha tonalitats pràcticament)

Pinzellades: pinzellades gruixudes i denses

Colors: predomini dels colors càlids, vius i lluminosos . Es busca els contrastos de colors (el verd i el vermell) per exemple per tal de realçar el nas de la dona. Aquests contrastos de color també aporten lluminositat.

Perspectiva: els contrastos de llum generen volum.Els colors càlids apropen mentre que els freds allunyen, el jersei vermell apropa, el fons verd allunya i així es genera una certa profunditat (aconsegueix profunditat sense utilitzar  la perspectiva lineal)

utilitza els colors amb total llibertat, de manera arbitraria independentment del color real de l’objecte retratat

Llum: la llum és irreal. Aquesta il·lumina el quadre pintant una part clara i l'altre fosca (colors càlids-llum, colors freds-ombra)

Composició: tancada i senzilla i simètrica. La ratlla verda fa d'eix de simetria (del monyo a la barbeta) que divideix el quadre en dues meitats. A partir d'aquests eix recte les línies corbes dibuixen la cara, els cabells, etc. predomini però de la línia vertical

Expressivitat: expressa tranquil·litat tot i la violència dels colors

el moviment es suau i contingut, de reflexió, concentració...

Bellesa: no busca la bellesa sinó impactar a través del color

Anàlisi estilístic

Estil: fauvisme

Característiques: l'aparició de la càmera fotogràfica va fer que ja no s’intentés aconseguir el realisme (això ja ho feia la càmara) i en canvi es  donés molta importància als colors (que la fotografia encara no tenia) en l'àmbit de la pintura.

Aquests pintors  van ser anomenats ferotges  fauves per un crític i d'aquí prové el nom de l'estil: fauvisme

Característiques: hi destaquen molt els colors, colors són arbitraris, utilització dels contrastos cromàtics per crear volum, les ombres es fan també amb contrastos de colors, color aplicat de manera plana, predomini del color per sobre el dibuix, pinzellades soltes, senzillesa, claredatetc.

Antecedents: Gaoguin, Van Gogh, Cezane.. els postimpressionistes

Influències posteriors: la resta d'artistes fauvistes i altres autors de les primeres avantguardes

Altres obres del mateix autor: Harmonia en vermell

Funció i interpretació

Tema: és un retrat de la seva dona. Amélie Matise, però no és un retrat realista sinó que la retrata de la manera com ell la veia 

No la vol retratar de forma realista, el que vol realment és trobar l'expressió amb els colors, perquè  creu que per expressar la realitat ja hi són les càmeres fotogràfiques.

el protagonista més que la model és el color

el mateix any que pinta aquest quadre és quan els fauvistes reben aquest nom degut a la violència dels colors que feien servir, després de seu exposat al “saló dels independents”

Funció: principalment és una funció estètica, encara que busca trobar un nou llenguatge pictòric amb el color com a protagonista i sense cenyir-se a cap mena de norma academicista.. És el  primer i màxim representant del Fauvisme. 

El Palau de la Música

Títol: El Palau de la Música

Autor: Lluís Domènech i Montaner

Conologia: 1905-1908 (remodelat per Oscar Tusquets de 1982-1989)

Localització: Barcelona

Context històric:

Principi segle XX catalunya socialment, políticament, econòmicament... diferent a la resta de l’estat... També CULTURALMENT. Sistema polític de la Restauració deixa de funcionar a Catalunya, ascens del catalanisme polític... Lliga regionalista... Doménech i Montaner va arribara ser Diputat ales Corts...

Anàlisi formal:

• Material: ferro, vidre, ceràmica i maons
• Sistema constructiu: nous materials i tècniques tradicionals catalanes.
• Elements de suport: estructura metàl·lica (hi ha un esquelet metàl·lic que no es veu).
• Elements suportats: un recobriment de vidre i altres materials tradicionals, hi trobem motllures per decorar amb terrissa,ceràmica,  maó... Els murs són alliberats de la funció de suport. Ús també de tècniques constructives populars,  com els revoltons, o combinacions entre materialsnous i tradicionals (per ex. columnes de ferro revestides amb ceràmica)
• Espai exterior: fa cantonada, és un espai petit format per dues façanes de maó vermell (obra vista), a la planta baixa hi ha arcades que formen una estructura de columnes robustes amb arcs carpentells. A més hi ha una tribuna formada per arcs apuntats. A dalt hi ha una gran zona de mosaïcs (de Lluís Bru) i té una cúpula a la terrassa. És un edifici totalment decorat, amb molta simbologia catalana, cal destacar el conjunt escultòric de la cantonada obrade Miquel Blay que simboliza una al·legoria de la cançó popular catalana.
• Espai interior: la planta es divideix en tres parts: accessos, auditori i escenari, que queden unificats per la decoració, sobretot l’auditori i l’escenari entre els quals pràcticament no hi ha separació i s’unifiquen mitjançant la decoració. Normalment entre aquests dos espais hi ha un arc que separa l’escenari del pati de butaques però en aquest edifici és un espai continu que només està una mica separat per la decoració, no presenta l’arc superior sinó que està separat per dos grups escultòrics, obres de Pau Gargallo que representen a la dreta Beethoven (al·legoria de la música culta) i a l’esquerra Anselm Clavé (al·legoria de la música popular). així l’escenari queda integrat plenament a l’espai de la sala. Els accessos porten a l’auditori mitjançant dues escales monumentals. L’auditori esta format pel pati de butaques i dos pisos de llotges. A la paret del fons de l’escenari hi ha les divuit muses de la música, que són formades per bustos escultòrics que sobresurten de la paret    (cap, pit i braços) i la part inferior està feta per mosaics. Al sostre hi ha un gran vitrall en forma de cúpula invertida, a les parets laterals hi trobem una combinació entre vitralls i escultures  (també de Gargallo)que fan referència a òperes o composicions musicals famoses.
• Decoració: total, tots els espais estan units mitjançant la decoració on conflueixen totes les arts.

Anàlisi estilístic:

• Estil: Modernisme
• Característiques: combinació de nous materials amb materials tradicionals, la decoració presenta elements de la natura (plantes, animals...), decoració total,  l’obra presenta molta decoració però és funcional, integració de totes les arts, vinculat a la burgesia (art burgès i urbà).
• Antecedents: no trobem cap obra sinó que com a antecedents trobem com a model les formes i els materials de construcció tradicional catalana (terracota, ceràmica...) i l’aparició de noves tècniques i nous materials
• Influències: altres autors modernistes (Puig i Cadafalhc, Gaudí... tot i que tenen el seu estil propi). Altres autors han utilitzat el mateix recurs d’integrar el pati de butaques amb l’escenari com el teatre de Chicago de l’arquitecte Sullivan.
• Altres obres de l’autor: Hospital de Sant Pau de Barcelona i la Casa Lleó Morera.

Cal destacar que en el Palau de la Música, a més de Doménech i Montaner, hi van col·laborar els principals artístes del moment (Bru, Blay, Gargallo...)

Funció i significat

• Funció: seu de l’Orfeo Català i sala de concerts, funció cultural i simbòlica de la propaganda catalansme cultural i polític. Emblema patriòtic lligat al moviemnt cultural de la Renaixença .
• Tipologia: civil
  Interpretació: va ser un edifici encarregat per l’Orfeo Català, que s’havia fundat a finals de XIX, que encarreguen un local per reunir-se, assajar i oferir concerts, el quals paguen gràcies a les contribucions dels associats i les donacions d’alguns burgesos. En l’edifici hi van col·lavorar diferents artistes, com per exemple els escultors Pau Gargallo i Miquel Blay.
• Té un gran valor simólic lligat al catalanisme. la decoració fa al·lusió constant a símbols catalanistes (4 barres, muntanyes de Montserrat....)

Casa Kaufmann

CASA KAUFMANN

Arquitecte: Wright, Frank Lloyd

Cronologia: 1935-1937

Localització: Bear Run, a Pennsylvania (EE.UU)

Context: Es troba en el període d’entreguerres. En els EE.UU el crack del 29 és frenat pel New Deal. Mentrestant a Europa es trobem amb la crisi econòmica derivada del crack del 29 i amb l’ascens del feixisme que portarà a la 2a Guerra Mundial.

Fan servir les noves tècniques i els nous materials: formigó armat, pedra natural, vidre i l’alumini.

ANÀLISI FORMAL

Materials utilitzats: formigó armat, pedra natural, vidre i alumini.

Sistema constructiu: amb materials industrials.

Suports: roques del terreny, columnes de formigó, murs verticals.

Elements suportats: plantes planes i cobertes; la casa es va adaptant en els desnivells (de l’entorn). El que destaca més és la xemeneia feta amb pedra natural.

Espai exterior: tenim 3 plantes esglaonades entre elles: 

• La 1a planta, assentada sobre la roca natural i té una gran terrassa queda suspesa damunt la cascada. 
• La 2a planta, està superposada a la primera (perpendicularment), (terrasses encreuades suspeses), la 2a planta forma un angle de 90º amb la primera. Fa de sostre i protecció de part d'aquesta.
• La 3 a planta, té també una terrassa.

Predomini de la línia recta i horitzontal, contrasta amb la verticalitat de la natura (arbres, xemeneia, cascada). La naturalitat vertical i allò que és artificial és horitzontal. Asimetria. 

Desordre fet expressament com la mateixa natura. Hi ha poca paret que connecta l’exterior amb l’interior, hi ha molt de vidre,té moltes obertures.  fet que aporta que hi hagi molta llum i ventilació a tot l’interior. Està totalment integrada a la natura. dissenyada per confondrés amb l’entorn.El que destaca més és la xemeneia (verticalitat).

Espai interior: concepció centrífuga de l’arquitectura. Els espais es generen de dins cap en fora. S’assegura la comunicació entre espais interns i externs, afavorit per l’ús del vidre, evita l’opacitat, sensació de tancament. No hi han parets mestres, per això la distribució és lliure i molt amplia. Hi ha molta llum i intercomunicació dins-fora. El terra de la 1a planta és de roca natural, Wright juga amb espais oberts i amplis, disposició lliure de les plantes. Wright va fixar la xemeneia directament al damunt d’una gran pedra natural. Qualsevol element ha d’estar integrat al disseny global.

ANÀLISI ESTILÍSTIC

Estil: organicisme

Característiques: són edificis orgànics, integrats a la natura ,que es confonen amb l’entorn. Utilitzen materials moderns combinats amb els elements de l’entorn i naturals. Prioritza: la llum natural, la ventilació, la connexió amb l’exterior, són pràctics i funcionals amb una mesura humana. Pretenen obtenir confort a les persones que hi vivien (comoditat). La bellesa s’aconsegueix amb els elements naturals. Poca ornamentació a les façanes, tret de la portada pels materials. Importància de la llum i la ventilació.

Antecedents: alguns aspectes de les cases tradicionals americanes. Minimalisme japonès, racionalisme de Sullivan (utilitza elements naturals per decorar). Wright és el màxim representant de l’estil organicista.

Influències: Òpera de Sydney d’Utzon, els arquitectes de les segones avantguardes i Aalvar Aalto.

Obres del mateix autor: Museu Gugghengein deNova York

FUNCIÓ I INTERPRETACIÓ

Funció: civil i residència unifamiliar.

Qui encarrega l’obra? Rep l’encàrrec l’any 1935 d’Edgar Kaufmann, que buscava un habitatge original i creatiu en un entorn natural, sense renunciar a les comoditats.

com a funmció simbòlica: L’autor vol aconseguir innovar el llenguatge arquitectònic, urbanístic.

Interpretació: Wright s’inspirà en les cases americanes de camp en forma de creu per fer les seves construccions anomenades cases tipus “Prairie”, tot i que en la casa Kaufmann no hi ha cap estructura reguladora. Se la considera símbol de l’arquitectura orgànica per la seva adaptació al lloc i als materials del terreny, i per la seva expansió centrífuga. És una arquitectura oberta, integrada en l’entorn; implicada amb l’aigua, els arbres, les roques... també tenia un sentit pràctic, havia de ser segona vivenda d’una família.

Formes úniques de continuïtat en l’espai (L’home que camina)

Autor: Umberto Boccioni

Cronologia: 1913

Localització: Museu d’Art Modern (MoMA, Nova York)

Estil: Futurisme

Tema: Al·legoria, home en posició de marxa (dinamisme, moviment)

Context històric

Aquesta obra pertany a principis del segle XX a les primeres avantguardes Guerra Mundial, un anys abans que comencés la I guerra mundial. És una època de canvis tant de caire polític com econòmic i social. Aquest gran conflicte va obligar a fer un replantejament de la societat europea. L’autor era italià i partidari d’intervenir a la guerra. Umberto Boccioni va morir a la I guerra mundial. Després de la guerra, els EEUU van viure els anomenat “feliços anys vint” que va ser una etapa d’optimisme polític i econòmic que va acabar amb el crac de la Borsa de Nova York l’any 1929. Aquesta crisi que provocar problemes socioeconòmics d’abast mundial va comportar la Gran Depressió nord-americana i com a conseqüència el sorgiment del nazisme a Europa.

Anàlisi formal

Tipologia: Dempeus

Forma: Escultura exempta

Material: Bronze

Tècnica: Fosa

Descripció: Cos de persona que camina endavant de manera decidida. Cos sencer sense braços (en lloc seu unes formes arrodonides) i cames fixades en dos blocs.

Composició: Podem dibuixar-hi una línea diagonal marcada per el cos i la cama de darrera. La resta de línees són entrants i sortints i línees corbes suaus que fan formes còncaves i convexes que es van alternant i són les línees que predominen. Hi ha superposició de volums. Composició centrípeta oberta. En proporció a les cames té un cap petit. No té braços sinó uns manyocs arrodonits. Els peus no es veuen perquè acaben fixats en dos blocs. Té diversos punts de vista i depèn des de on el miris té formes diferents. La textura és polida i brillant. Figura desproporcionada. És com si portés roba que es tira enrere quan fa vent.

Llums: Com que hi ha tants entrants i sortints la llum provoca clarobscurs.

Moviment: És la representació total de moviment i la llum també dona sensació de moviment.

Tractament de la figura humana: Tendeix a l’abstracció, no té cara ni braços. Tracta de la figura humana però no busca la bellesa sinó el moviment, el canvi.

Expressivitat: El rostres no ens expressa res tot i que el cos ens dona sensació de moviment.

Dimensions: 111,2 x 88 x 40cm

Anàlisi estilístic

Estil: Futurisme. Deriva de la pintura i dels manifestos futuristes. Representen el moviment, el canvi. No donen importància en representar les figures sinó el canvi i es tendeix a l’abstracció. A vegades es fan figures clàssiques que es transformes en visió contemporània amb molt de dinamisme. També s’hi troba simultaneïtat de plans, és a dir, diferents punts de vista.

Antecedents:Victoria de Samotràcia

Influències posteriors: Escultures abstractes de la segona meitat del segle XX. També expressionisme abstracte.

Funció i interpretació

Interpretació: Home que camina de manera decidida que simbolitzaria l’home que avança cap al futur, el canvi. No camina amb por sinó amb optimisme, cal avançar i seguir progressant. És un símbol del progrés. Aquesta escultura forma part d’una sèrie de quatres escultures que també caminen. L’autor vol aconseguir el que es planteja; el dinamisme i el moviment.

Funció: útil estètica, no l’encarrega ningú.

L’autor vols representar el moviment, el canvi, el progés... i ho fa així. No vols expressar pena o tristesa per això la cara queda com a concepte abstracte.

Tema: home que camina a grans passes.