Títol: Eros i Psique
Autor: Canova, Antonio
Cronologia: 1787-1793
Localització actual: Museu del Louvre, a París
CONTEXT HISTÒRIC:
Des de la meitat del segle comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia intentarà influir en el govern absolut perquè es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il•lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il•lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en revolució. Aquesta sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme. Canova serà l’artista de l’imperi Napoleònic ja que Napoleó voldrà crear un imperi com el Romà i també voldrà que l’art sigui com el romà. En l’aparició del Neoclassicisme hi influiran els descobriments arqueològics de Pompeia i Herculà.
ÀNALISI FORMAL:
Materials: Marbre
Tècnica: Talla
Forma: Escultura exempta
Tipologia: Grup
Descripció: dos joves nus, el noi amb ales i una noia entrellaçats a punt de fer-se un petó.
Composició:
Les dues figures entrellaçades formen una X. Els braços d’aquesta X són les ales d’Eros, una cama d’aquest i el cos i les cames de Psique. En el centre d’aquesta X hi ha les cares afrontades dels dos amants que estan a punt d’unir-se en un bes. Les boques són just al mig de la X.
La posició dels braços i mans contribueixen a dotar l’escultura d’un erotisme i una passió molt evidents. Els braços d’Eros encerclen Psique i una de les seves mans li agafa el pit. Els braços de Psique envolten el cap d’Eros i l’acosten vers la seva cara. És el centre de la composició.
Es tracta d’una composició tancada.
Moviment: Aquesta forma en X dóna sensació de moviment a la figura, en un instant els seus cossos encara estaran més junts.
Expressivitat: els rostres es miren un a l’altre, expressa passió i tendresa. S’ho expressen entre ells. Al centre de la X es on es centren les mirades, on es fan el petó.
Monocromada o policromada: Monocromada
Llum: La llum s’hi reparteix uniformement provocant un difuminat suau. Marbre molt polit, la llum hi llisca i s’hi difumina. Un cop feta l’obra la polia amb pedra volcànica i després hi passava calç i àcid que feien lluir el marbre com si fos pell real.
ANÀLISI ESTILÍSTIC:
Estil: Neoclassicisme
Característiques de l’estil:
•Retorn als models clàssics grecollatins i renaixentistes
•Segueix l’ideal de bellesa
•Puresa de la línea
•La claredat compositiva
•L’ús de materials nobles
•Cos humà idealitzat
•Temàtica bàsicament mitològica o histórica
Antecedents: Grècia, Roma i Renaixement (Bernini) i l’autor Winckelmann.
Influències: Damià Campeny (La Lucrècia Moribunda)
FUNCIÓ I SIGNIFICAT:
Funció:
Decorativa. L’obra va ser encarregada per un lord per tal de decorar el saló de la seva vil•la. Poc temps després va ser robada per Murat, un dels generals de Napoleó. Quan aquest la va veure, en va quedar enamorat i va decidir tutorar l’escultor. Canova va ser un artista protegit per Napoleó i va treballar per les noves classes dirigents sorgides després de la Revolució.
Significat:
Amor i Psique, déus de l’amor i la raó respectivament, representen el gran problema filosòfic de l’època. Signifiquen la lluita entre la passió i la raó, entre els sentits i la intel•ligència, entre allò que és de naturalesa humana o divina i, tanmateix, entre els interessos neoclàssics i l’esperit romàntic consegüent.
MITE:
Un rei tenia tres filles, la més jove de les quals, Psique, era tan bella que fou adorada com si fos la mateixa Afrodita.
La deessa, gelosa, li envià a Eros per què la fes enamorar-se d'algun home,però, caient ell mateix enamorat de la jove va aconseguir que el seu pare, que desesperava ja de poder casar-la perquè els homes s'espantaven davant la seva bellesa, l'abandonés al cim d'un turó.
D'aquell cim el vent Cèfir, per manament d'Eros, la portà a un palau on la servien nombroses criades. Ja de nit va arribar el seu marit, que la va fer feliç amb el seu amor, imposant-li, però, la condició de que mai provés de veure el seu rostre, ja que si ho feia, el perdria.
Al tornar a palau, Psique va amagar una llàntia sota el llit i, a la nit, mentre ell dormia, va il•luminar el rostre del seu marit que va resultar ser un hermosíssim jove. Però Psique va deixar caure una gota d'oli sobre Eros, que es va despertar i va desaparèixer en l'acte, per no haver obeït ella els seus consells.
La noia vagava, desesperada, per tota la terra, perseguida, a més, per Afrodita que la va sotmetre a dures feines: omplir un atuell amb l'aigua d'una font que estava defensada per dos dracs, ajuntar piles de llavors diferents per després classificar-les, fer-li comptar els grans de sorra que hi havia en una petita duna... per últim, la va fer baixar als inferns a demanar-li a Persèfone un flascó, però no va poder resistir la temptació i el va obrir, quedant sotmesa a un somni etern.
Eros, encara enamorat d'ella, després de buscar-la llargament, la va trobar i la va despertar amb un petó i, volant a l'Olimp li va demanar permís a Zeus per casar-se amb una mortal. El permís li va estar concedit. Zeus va obligar a Afrodita a reconciliar-se amb Psique que va aconseguir la immortalitat.
dijous, 8 de març del 2012
dimecres, 7 de març del 2012
EL PENSADOR
-TÍTOL: El pensador
-AUTOR: Auguste Rodin
-CRONOLOGIA: 1880-1900
-LOCALITZACIÓ: Museu Rodin, a París
-CONTEXT HISTÒRIC: Aquesta escultura va ser feta a finals del segle XIX, durant la segona revolució industrial. Aquesta va ser una època de canvis en la societat degut a la inseguretat causada per la proximitat de la 1a Guerra Mundial i també a avenços com la descoberta del petroli, l'automòbil, l'electricitat, la invenció del cinema, de la fotografia, etc., que generaven noves formes de viure, pensar, relacionar-se, canvis socials... que al mateix temps feien sorgir un art diferent.
Auguste Rodin era un autor francès i en aquell moment París era la capital de la cultura.
ANÀLISI FORMAL
-MATERIAL: bronze
-TÈCNICA: fosa
-FORMA: exempta
-TIPOLOGIA: sedent
-DESCRIPCIÓ: figura masculina nua en actitud de pensar.
-COMPOSICIÓ: La composició és tancada i centrípeta. L'escultura es desvincula de l'exterior, l'home està tancat en sí mateix i no té cap mena de relació amb l'entorn ni l'espectador. Cadascuna de les parts de l'escultura queden connectades entre sí: l'home està assegut sobre una roca i té el braç dret aguantant-se el cap i col·locat sobre la cama esquerra i el braç esquerre també sobre el genoll esquerre.
L'escultura està formada per angles rectes i tota ella es pot incloure en una figura geomètrica regular.
Veiem que les mans i els peus estan desproporcionats en relació a la resta del cos.
-MOVIMENT: el fet de pensar profundament implica un tensionament de tot el cos. La musculatura en tensió, esforç... no dóna la sensació de relax o placidesa sinó al contrari
-EXPRESSIVITAT: l'home mostra una gran tensió amb tot el cos. Sembla amoinat, és l'expressió del pensament torturat.
-CROMATISME: monocroma. Color del bronze.
-DIMENSIONS: gairebé 2 metres d'alçada
-LLUM: l'escultura té una textura molt rugosa i sense polir, com inacabada. Això crea més clarobscurs. Degut a aquests jocs lumínics, aconseguits per mitjà de la textura (aspecte d’inacat ), es considera que és una escultura impressionista.
ANÀLISI ESTILÍSTIC
-ESTIL: Es considera una escultura impressionista, ja que, tot i que l'autor no va tenir relació amb el moviment, incorporava jocs lumínics característics d'aquest. Altres consideren a Rodin simbolista, d'altres realista i altres expressionista, ja que les seves obres expressen els sentiments. Ell crea un estil força propi i renovador. Es diu que va inaugurar l'escultura moderna.
-ANTECEDENTS: Estudia L'escultura clàssica, sobretot a Praxíteles. També influència de Miquel Àngel pels volums i per la seva escultura “Els Esclaus” inacabats de la tomba de Juli II. Però Rodin no imitava altres estils i autors, sinó que només s'inspirav i creava una cosa diferent
-INFLUÈNCIES POSTERIORS: Altres artistes del s.XX com Brancus, el Modernisme o Art Noveau i el Simbolisme.
FUNCIÓ I SIGNIFICAT
L'obra del pensador va ser encarregada pel Museu d'Arts Decoratives de París amb la finalitat de decorar la gran porta d'entrada. Aquesta porta havia de representar la porta de l ’infers de la Divina Comedia de Dante, inspirada en la porta del paradís de Gibertti que es troba a la catedral de Florència.
Aquest projecte estava format per 186 figures, tot i això no es va arribar a fer i van quedar figures soltes, com per exemple el Pensador, el Bes, Adam i Eva, etc.
-TEMA: En el projecte inicial el pensador representaria a Dante mirant cap a l’infern adonant-se del tràgic destí de la humanitat. Actualment el tema de l'escultura és un home ànonim pensant, preocupat per la situació del món.
-FUNCIÓ: Té funció estètica i simbòlica, ja que va ser una manera de renovar l'escultura i dotar les ciutats de monuments per la societat moderna.
TORRE EIFFEL
Autor: Alexandre Gustave Eiffel
Cronologia: 1887-1889
Localització: París, Camps de Mars
Context històric: El 1889 es va celebrar el centenari de la Revolució Francesa (1789) i l’estat va encarregar la Torre Eiffel per celebra-ho amb l’exposició Universal d’aquest mateix any (1889) Previament el projecte havia estat rebutjat per a una exposició Universal de Barcelona. Políticament estaven a la III República. Es trobaven en plena Revolució industrial: nous materials, més gent a les ciutats que necessitaven més vivendes, per tant, nous sistemes constructius. També es desenvolupa la enginyeria del ferrocarril, es construeixen ponts, estacions, vies etc. La burgesia era emprenedora. Es feien exposicions universals que impulsaven l’arquitectura.
Anàlisi formal
Material : ferro forjat
Sistema constructiu : materials industrials
Elements de suport: els quatre grans pilars de sota inclinats.
Elements suportats : els quatre grans arcs que uneixen els pilars, tota l’estructura superior i les plataformes.
Espai exterior i espai interior: l’aspecte és exterior és de forma piramidal totalment simètrica. La torre està dividida en quatre parts separades per tres plataformes:
-El primer bloc fa la funció de base i té forma rectangular. Té quatre grans pilars inclinats que descansen sobre vuit gats hidràulics cadascun i estan units mitjançant els arcs. Aquest sistema permet que els pilars no es desestabilitzin quan fa vent, i mesura 57 metres d’alçada, fins arribar a la primera plataforma.
-En el segon bloc, que descansa sobre la primera plataforma, s’hi aixequen quatre pilars més però no tan inclinats com els del primer bloc. Aquí arribem als 115 metres d’alçada, que és on hi ha la segona plataforma.
-En el tercer bloc els pilars s’uneixen en un i arriba fins a 274 metres d’alçada. Llavors s’arriba al mirador, que seria el quart bloc, i està a 305 metres, tot i que s’hi afegim l’antena arriba als 325 metres.
Destaca la sensació de verticalitat, la simetria i la forma piramidal.
l’ascenció es pot fer mitjançant l’ascensor o les escales
Anàlisi estilístic
Estil: arquitectura dels nous materials. Característiques: verticalitat, lligat a la revolució industrials, els nous materials com el ferro, l’acer i el vidre, l’aplicació a l’arquitectura, importància dels enginyers, que eren partidaris dels nous materials, més que dels arquitectes, que aquests volien utilitzar materials tradicionals. L’avantatge del ferro era que en poc temps es podia construir amb facilitat i rapidesa.
Altres obres de mateix autor: El pont de ferro de Girona i l’estructura de l’Estàtua de la Llibertat.
Antecedents: altres obres amb aquests materials, com el Cristal Palace de Paxton a Londres
Influències: diferents construccions de ferro, com algun pont de Calatrava
Funció i significat
L’obra l’encarrega l’Estat Francès per l’exposició universal del 1889 per commemorar els 100 anys de la Revolució Francesa. Es va fer un concurs i va guanyar la Torre Eiffel. Seguidament van decidir construir-la. Així com ara és un símbol, al principi va tenir moltes crítiques perquè la gent no estava acostumada a veure un esquelet metàl•lic. Uns anys més tard de que la construïssin es va demanar que la desmuntessin perquè era molt lletja, però ja s’havia convertit en un símbol de França i un grup d’intel•lectuals va aconseguir que no la desmuntessin.
Funció: La primera que va tenir va ser estètica i commemorativa pels 100 anys de la Revolució Francesa en el marc de l’exposició universal.
Actualment té una funció simbòlica, propagandística, turística i d’antena de telecomunicacions.
Cronologia: 1887-1889
Localització: París, Camps de Mars
Context històric: El 1889 es va celebrar el centenari de la Revolució Francesa (1789) i l’estat va encarregar la Torre Eiffel per celebra-ho amb l’exposició Universal d’aquest mateix any (1889) Previament el projecte havia estat rebutjat per a una exposició Universal de Barcelona. Políticament estaven a la III República. Es trobaven en plena Revolució industrial: nous materials, més gent a les ciutats que necessitaven més vivendes, per tant, nous sistemes constructius. També es desenvolupa la enginyeria del ferrocarril, es construeixen ponts, estacions, vies etc. La burgesia era emprenedora. Es feien exposicions universals que impulsaven l’arquitectura.
Anàlisi formal
Material : ferro forjat
Sistema constructiu : materials industrials
Elements de suport: els quatre grans pilars de sota inclinats.
Elements suportats : els quatre grans arcs que uneixen els pilars, tota l’estructura superior i les plataformes.
Espai exterior i espai interior: l’aspecte és exterior és de forma piramidal totalment simètrica. La torre està dividida en quatre parts separades per tres plataformes:
-El primer bloc fa la funció de base i té forma rectangular. Té quatre grans pilars inclinats que descansen sobre vuit gats hidràulics cadascun i estan units mitjançant els arcs. Aquest sistema permet que els pilars no es desestabilitzin quan fa vent, i mesura 57 metres d’alçada, fins arribar a la primera plataforma.
-En el segon bloc, que descansa sobre la primera plataforma, s’hi aixequen quatre pilars més però no tan inclinats com els del primer bloc. Aquí arribem als 115 metres d’alçada, que és on hi ha la segona plataforma.
-En el tercer bloc els pilars s’uneixen en un i arriba fins a 274 metres d’alçada. Llavors s’arriba al mirador, que seria el quart bloc, i està a 305 metres, tot i que s’hi afegim l’antena arriba als 325 metres.
Destaca la sensació de verticalitat, la simetria i la forma piramidal.
l’ascenció es pot fer mitjançant l’ascensor o les escales
Anàlisi estilístic
Estil: arquitectura dels nous materials. Característiques: verticalitat, lligat a la revolució industrials, els nous materials com el ferro, l’acer i el vidre, l’aplicació a l’arquitectura, importància dels enginyers, que eren partidaris dels nous materials, més que dels arquitectes, que aquests volien utilitzar materials tradicionals. L’avantatge del ferro era que en poc temps es podia construir amb facilitat i rapidesa.
Altres obres de mateix autor: El pont de ferro de Girona i l’estructura de l’Estàtua de la Llibertat.
Antecedents: altres obres amb aquests materials, com el Cristal Palace de Paxton a Londres
Influències: diferents construccions de ferro, com algun pont de Calatrava
Funció i significat
L’obra l’encarrega l’Estat Francès per l’exposició universal del 1889 per commemorar els 100 anys de la Revolució Francesa. Es va fer un concurs i va guanyar la Torre Eiffel. Seguidament van decidir construir-la. Així com ara és un símbol, al principi va tenir moltes crítiques perquè la gent no estava acostumada a veure un esquelet metàl•lic. Uns anys més tard de que la construïssin es va demanar que la desmuntessin perquè era molt lletja, però ja s’havia convertit en un símbol de França i un grup d’intel•lectuals va aconseguir que no la desmuntessin.
Funció: La primera que va tenir va ser estètica i commemorativa pels 100 anys de la Revolució Francesa en el marc de l’exposició universal.
Actualment té una funció simbòlica, propagandística, turística i d’antena de telecomunicacions.
dimarts, 6 de març del 2012
dissabte, 3 de març del 2012
Magatzems Carson, Pirie, Scott
Títol: Magatzems Carson, Pirie, Scott
Autor: Louis Sullivan
Cronoloia: 1899-1901
Localització: Chicago (Estats Units)
Context històric:
Lligat a la revolució industrial. Al 1871 hi va haver un gran incendi al centre de Chicago, això va fer que s’especulés amb els petits terrenys del sòl, cosa que va portar a construir gratacels per poder encavir tota la gent que hi volia viure. La solució va ser construir gratacels, cosa que era possible gràcies als nous materials i a les innovacions tècniques (estructures metàl•liques que feien d’element de suport. Això va fer que naixés l’escola de Chicago amb característiques pròpies per la reconstrucció, buscant edificis pràctics i prescindint de la decoració. L’autor és l’arquitecte més destacat d’aquesta escola
Anàlisi formal:
o Materials: ferro, formigó i vidre.
o Sistema constructiu: nous materials.
o Elements de suport: estructura metàl•lica de ferro i acer, a més de murs i pilars.
o Elements suportats: coverta plana de cada planta.
o Espai exterior: té dues parts diferenciades: la base (planta baixa i primer pis) que està formada per aparadors i grans finestrals emmarcats per motllures de ferro amb decoració floral, fulles d’acant, espirals... La resta de l’edifici consta d’una construcció cel•lular, mòduls formats per finestres horitzontals que es van repetint a la mateixa distància entre elles, molt poc separades. Són finestres apaisades i amb profunditat (finestra Chicago). La cantonada també repeteix el model formant una columna de finestres molt estretes, a baix de tot hi trobem l’entrada de l’edifici. Tot i ser un gratacel, com que hi predomina la línia horitzontal no hi ha la sensació de verticalitat. Les finestres coincideixen amb l’esqulet de ferro.
o Espai interior: s’aconsegueixen plantes molt lliures al no tenir murs de càrrega, es poden distribuir molt lliurement, tenen molta llum.
o Decoració: al ser un dels primers gratacels encara conservava característiques modernistes com decoració floral a la planta baixa, tot i que s’intentava buscar el sentit pràctic i prescindir d’aquesta. també hi ha una mica de decoració a la part de dalt (motllures, capitells)
Anàlisi estilístic:
o Estil: escola de Chicago. Neix amb l’incendi, tots els arquitectes tenen característiques semblants.
o Característiques: ús dels nous materials i les noves tècniques de la revolució industrial, ús del formigó, importància de la funció a l’hora de dissenyar-lo, finestres horitzontals, importància de l’enginyeria, eliminació dels murs de càrrega interiors, gratacels lligats al desenvolupament de l’ascensor, supressió progressiva dels elements decoratius.
o Antecedents: es pot conectar amb el Modernisme pel que fa a la decoració de la base.
o Influències: Altres arquitectes de l’escola de Chicago i deixebles seus com: le Corbusiere i Frank Lloyd Wight. Es basaran sobretot en la importàcia de la funció. (També funcionalisme i organicisme)
Funció i significat
o Funció: grans magatzems, oficines i vivendes.
o Tipologia: edifici privat.
o Intenció de qui encarrega l’obra: encarregada pels magatzems Carson amb la necessitat de fer edificis en molt poc espai.
o Interpretació: és necessari per a la reconstrucció de la ciutat amb edificis focalitzats en la funció pràctica. Es construeixen gratacels degut a la necessitat d’aconseguir ampliar l’espai amb els pocs metres de que es disposa. Es replanteja la ciutat i es fa una ciutat més moderna.
Per aquest arquitecte és molt impoartant la funció que haurà de tenir l’edifici. segons ell “la forma segueix la funció”
Autor: Louis Sullivan
Cronoloia: 1899-1901
Localització: Chicago (Estats Units)
Context històric:
Lligat a la revolució industrial. Al 1871 hi va haver un gran incendi al centre de Chicago, això va fer que s’especulés amb els petits terrenys del sòl, cosa que va portar a construir gratacels per poder encavir tota la gent que hi volia viure. La solució va ser construir gratacels, cosa que era possible gràcies als nous materials i a les innovacions tècniques (estructures metàl•liques que feien d’element de suport. Això va fer que naixés l’escola de Chicago amb característiques pròpies per la reconstrucció, buscant edificis pràctics i prescindint de la decoració. L’autor és l’arquitecte més destacat d’aquesta escola
Anàlisi formal:
o Materials: ferro, formigó i vidre.
o Sistema constructiu: nous materials.
o Elements de suport: estructura metàl•lica de ferro i acer, a més de murs i pilars.
o Elements suportats: coverta plana de cada planta.
o Espai exterior: té dues parts diferenciades: la base (planta baixa i primer pis) que està formada per aparadors i grans finestrals emmarcats per motllures de ferro amb decoració floral, fulles d’acant, espirals... La resta de l’edifici consta d’una construcció cel•lular, mòduls formats per finestres horitzontals que es van repetint a la mateixa distància entre elles, molt poc separades. Són finestres apaisades i amb profunditat (finestra Chicago). La cantonada també repeteix el model formant una columna de finestres molt estretes, a baix de tot hi trobem l’entrada de l’edifici. Tot i ser un gratacel, com que hi predomina la línia horitzontal no hi ha la sensació de verticalitat. Les finestres coincideixen amb l’esqulet de ferro.
o Espai interior: s’aconsegueixen plantes molt lliures al no tenir murs de càrrega, es poden distribuir molt lliurement, tenen molta llum.
o Decoració: al ser un dels primers gratacels encara conservava característiques modernistes com decoració floral a la planta baixa, tot i que s’intentava buscar el sentit pràctic i prescindir d’aquesta. també hi ha una mica de decoració a la part de dalt (motllures, capitells)
Anàlisi estilístic:
o Estil: escola de Chicago. Neix amb l’incendi, tots els arquitectes tenen característiques semblants.
o Característiques: ús dels nous materials i les noves tècniques de la revolució industrial, ús del formigó, importància de la funció a l’hora de dissenyar-lo, finestres horitzontals, importància de l’enginyeria, eliminació dels murs de càrrega interiors, gratacels lligats al desenvolupament de l’ascensor, supressió progressiva dels elements decoratius.
o Antecedents: es pot conectar amb el Modernisme pel que fa a la decoració de la base.
o Influències: Altres arquitectes de l’escola de Chicago i deixebles seus com: le Corbusiere i Frank Lloyd Wight. Es basaran sobretot en la importàcia de la funció. (També funcionalisme i organicisme)
Funció i significat
o Funció: grans magatzems, oficines i vivendes.
o Tipologia: edifici privat.
o Intenció de qui encarrega l’obra: encarregada pels magatzems Carson amb la necessitat de fer edificis en molt poc espai.
o Interpretació: és necessari per a la reconstrucció de la ciutat amb edificis focalitzats en la funció pràctica. Es construeixen gratacels degut a la necessitat d’aconseguir ampliar l’espai amb els pocs metres de que es disposa. Es replanteja la ciutat i es fa una ciutat més moderna.
Per aquest arquitecte és molt impoartant la funció que haurà de tenir l’edifici. segons ell “la forma segueix la funció”
dimecres, 29 de febrer del 2012
ELS PRIMERS FREDS
.
ELS PRIMERS FREDS
MIQUEL BLAY
context històric
2ª meitat del segle XIX.
1892. Restauració Borbònica, després del Sexenni Democràtic. Torn pacífic entre Conservadors i Liberals. Falsejament electoral. Descontentament de la població. Inici del desengany a Catalunya, com a resposta sorgiran moviments per diferenciar-se de la resta de l'estat. Culturalment la Renaixença i políticament el Catalanisme polític. Socialment i econòmicament Catalunya és molt diferent de la resta de l'estat L'art que es fa a Catalunya també es vol diferenciar del que es fa a Espanya i evolucionarà cap al modernisme.
Miquel Blay també evolucionarà cap al Modernisme, aquesta obra però és dels seus inicis i té més trets del realisme. Amb el realisme els artistes prenen consciència dels problemes derivats de la industrialització i han de mostrar la crua realitat. L’art ha de servir per denunciar les injustícies socials dels sectors més marginats que ha provocat la nova era industrial.
Anàlisi formal
marbre / talla / exempta / grup
descripció: Home nu vell assegut amb la cara molt trista que mira endavant i nena també nua i asseguda que busca la protecció de l'avi (a qui mira)
composició: tancada. Avi, composició quasi simètrica, només una lleugera inclinació del cap i d'una cama, format pràcticament per angles i línies rectes. La nena en canvi, té una composició més asimètrica i formada bàsicament per línies corbes.
Moviment: avi més estàtic , nena més moviment (s'acosta a l'avi, fregament dels peus...)
molt de realisme, minuciositat en l'anatomia de l'ancià, textura de la pell, plecs de la cara....
expressivitat: molt expressius ,rostre de l'avi desesperació, resignació..., nena indefensió, tendresa... i no només són expressius els rostres, també ho són per exemple les mans de l'avi o els peus de la nena
llum: escultura polida. Difumina la llum i augmenta la sensació de fred Cara de la nena sfumatto , difuminada, realça les seves formes suaus
Estil
Realisme: no busca la bellesa sinó la realitat tal com és (cos de l'avi...) / figura humana com a centre d'interès/ pretén fer una denúncia social o fer reflexionar , consciència social / la realitat ja és bella en ella mateixa
Realisme però també Simbolisme (símbol de la indefensió, la vulnerabilitat...) i Modernisme (portar la modernitat a Catalunya, distingir-se de la resta de l'estat)
antecedents: Dominique Jean Huges i la seva obra Edip a Colonna, tot i que en aquesta les figueres representen a Edip i la seva filla Antígona i van vestides. També Hernry Chapu, mestre de Blay. També Rodin en el tractament dels volums i la musculatura i el tractament inacabat (non finito) del rostre de la nena
influències: Josep Llimona i Enric Clarassó
Altres obres de l'autor: grup escultòric al·legòric de la música popular del Palau de la Música Catalana
Interpretació:
significat
El tema representa a un home vell i una nena asseguts en un banc amb un evident sofriment extrem. El vell intenta protegir la nena, sobreposant-se al seu patiment.
Quant al significat o contingut , Els primers freds va més enllà d’una escultura anecdòtica per representar la feblesa de l'ésser humà en dues etapes de la seva vida: la infantesa i la vellesa. L’autor vol fer-nos reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida i per això utilitza la gran expressivitat dels personatges, nus. L’ancià presenta una musculatura robusta que recorda la força d’anys enrere, però la seva mirada, encarada a l’espectador, el seu cos encorbat resumeixen la seva feblesa actual.
La nena, delicada i tendra, mostra una actitud d’indefensió i temor. La nuesa dels personatges augmenta la seva indefensió. Blay aconsegueix una representació idealitzada del patiment humà.
Indefensió, fragilitat i vulnerabilitat en aquestes dues etapes de la vida, la vellesa i la infantesa.
Funció
La funció útil és estètica, la va esculpí per presentar-la en un concurs (a l'Exposició nacional de Madrid el 1892) i adquirir fama
la funció simbòlica és expressiva ja que simbolitza la pobresa, marginació i per tant representa una denúncia social.
Pretén fer reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida
ELS PRIMERS FREDS
MIQUEL BLAY
context històric
2ª meitat del segle XIX.
1892. Restauració Borbònica, després del Sexenni Democràtic. Torn pacífic entre Conservadors i Liberals. Falsejament electoral. Descontentament de la població. Inici del desengany a Catalunya, com a resposta sorgiran moviments per diferenciar-se de la resta de l'estat. Culturalment la Renaixença i políticament el Catalanisme polític. Socialment i econòmicament Catalunya és molt diferent de la resta de l'estat L'art que es fa a Catalunya també es vol diferenciar del que es fa a Espanya i evolucionarà cap al modernisme.
Miquel Blay també evolucionarà cap al Modernisme, aquesta obra però és dels seus inicis i té més trets del realisme. Amb el realisme els artistes prenen consciència dels problemes derivats de la industrialització i han de mostrar la crua realitat. L’art ha de servir per denunciar les injustícies socials dels sectors més marginats que ha provocat la nova era industrial.
Anàlisi formal
marbre / talla / exempta / grup
descripció: Home nu vell assegut amb la cara molt trista que mira endavant i nena també nua i asseguda que busca la protecció de l'avi (a qui mira)
composició: tancada. Avi, composició quasi simètrica, només una lleugera inclinació del cap i d'una cama, format pràcticament per angles i línies rectes. La nena en canvi, té una composició més asimètrica i formada bàsicament per línies corbes.
Moviment: avi més estàtic , nena més moviment (s'acosta a l'avi, fregament dels peus...)
molt de realisme, minuciositat en l'anatomia de l'ancià, textura de la pell, plecs de la cara....
expressivitat: molt expressius ,rostre de l'avi desesperació, resignació..., nena indefensió, tendresa... i no només són expressius els rostres, també ho són per exemple les mans de l'avi o els peus de la nena
llum: escultura polida. Difumina la llum i augmenta la sensació de fred Cara de la nena sfumatto , difuminada, realça les seves formes suaus
Estil
Realisme: no busca la bellesa sinó la realitat tal com és (cos de l'avi...) / figura humana com a centre d'interès/ pretén fer una denúncia social o fer reflexionar , consciència social / la realitat ja és bella en ella mateixa
Realisme però també Simbolisme (símbol de la indefensió, la vulnerabilitat...) i Modernisme (portar la modernitat a Catalunya, distingir-se de la resta de l'estat)
antecedents: Dominique Jean Huges i la seva obra Edip a Colonna, tot i que en aquesta les figueres representen a Edip i la seva filla Antígona i van vestides. També Hernry Chapu, mestre de Blay. També Rodin en el tractament dels volums i la musculatura i el tractament inacabat (non finito) del rostre de la nena
influències: Josep Llimona i Enric Clarassó
Altres obres de l'autor: grup escultòric al·legòric de la música popular del Palau de la Música Catalana
Interpretació:
significat
El tema representa a un home vell i una nena asseguts en un banc amb un evident sofriment extrem. El vell intenta protegir la nena, sobreposant-se al seu patiment.
Quant al significat o contingut , Els primers freds va més enllà d’una escultura anecdòtica per representar la feblesa de l'ésser humà en dues etapes de la seva vida: la infantesa i la vellesa. L’autor vol fer-nos reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida i per això utilitza la gran expressivitat dels personatges, nus. L’ancià presenta una musculatura robusta que recorda la força d’anys enrere, però la seva mirada, encarada a l’espectador, el seu cos encorbat resumeixen la seva feblesa actual.
La nena, delicada i tendra, mostra una actitud d’indefensió i temor. La nuesa dels personatges augmenta la seva indefensió. Blay aconsegueix una representació idealitzada del patiment humà.
Indefensió, fragilitat i vulnerabilitat en aquestes dues etapes de la vida, la vellesa i la infantesa.
Funció
La funció útil és estètica, la va esculpí per presentar-la en un concurs (a l'Exposició nacional de Madrid el 1892) i adquirir fama
la funció simbòlica és expressiva ja que simbolitza la pobresa, marginació i per tant representa una denúncia social.
Pretén fer reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)