dissabte, 17 de març del 2012

Nit estelada

Nit estelada


Títol: Nit estelada
Autor: Van Gogh
Cronologia: 1889
Localització: The Museu of Modern Art (MoMA), de Nova York.

Context històric:
Finals de la segona meitat del segle XIX, la segona revolució industrial ja ha estat duta a terme. Descobriments i avenços científics i tècnics. Canvis econòmics, socials, culturals, polítics, … regressió dels valors religiosos qüestionats pels avenços tècnics...
Es busquen noves maneres de concebre l’art per adaptar-lo a les necessitats de la gent del moment, que, per exemple, amb el sorgiment de la fotografia en blanc i negre es deixa enrere el Realisme per buscar un estil pictòric on la importància siguin els colors per sobre de la pinzellada.

Inovacions tecnològiques que arriben a fer qüestionar els plantejaments religiosos per tant hi ha canvis en la manera de pensar de la gent, aparèixent diferents moviments i maneres de pensar com el moviment obrer. S’inicia una nova manera d’oci, on la gent es trobava en els cafès.

L’autor havia de ser pastor protestant però va tenir una crisi de fe, cosa que el va fer dedicar a la pintura tot i que tenia una salut mental molt inestable que el va portar a passar temporades en un hospital psiquiàtric i al final va suïcidar-se dos mesos després de sortir del psiquiàtric, quan tornava a ser a casa del seu germà.

Anàlisi formal:
  • Tècnica: oli
  • Suport: tela
  • Descripció: paisatge nocturn d’un poble de la Provença amb un gran xipré en primer terme.
  • Colors: predomini dels colors freds, blaus i verds, encara que la lluna i els estels destaquen al tenir llum càlida. (predomini dels freds però hi destaquen els càlids de la lluna, estels i llum de les cases)
  • Predomini: predomini del color tot i que hi ha una mica de dibuix. La pinzellada és solta, dinàmica, sinuosa, pastosa i densa.
  • Composició: Oberta i asimètrica. El quadre es pot dividir en dues meitats horitzontalment. A la part inferior hi ha la vista llunyana d’un poblet amb camps i muntanyes. La part superior, que ocupa més espai, seria la representació del cel on s’hi veuen estels i la lluna. Aquestes dues parts estan connectades per dos elements verticals com són el xipré i el campanar. Predomina la composició horitzontal trencada per elements verticals com són el xipré i el campanar que connecten les dues parts.
  • a la part inferior hi trobem formes geomètriques bàsiques, hi predomina la línia recta i en la part superior hi predomina la línia corva, ondulada, sinuosa. Es diferencien també les dues parts perquè només a la part inferior hi trobem el dibuix. A la part inferior hi trobem les figures cortornejades per una línia negre per separar-les ja que sinó s’ajuntarien les taques de color i no s’entendria el paisatge pintat.
  • Profunditat: s’aconsegueix gràcies a la col·locació dels elements, el xipré en primer terme ressalta per sobre de les cases del poble que estan molt més allunyades, i molt més al fons hi trobem les muntanyes més allunyades.
  • Moviment: podem percebre moviment a través de la pinzellada solta i ondulada que trobem sobretot a la part superior, en els estels i també en el gran xipré. Aquest moviment expressa certa angoixa, és un quadre nerviós que pot recordar-nos a la personalitat alterada del pintor, plasmada en la línia d’aquest quadre. No es percep calma sinó tot el contrari, percebem un sentiment d’energia, però és una energia intranquil·la i estressant concebuda per la manera de pintar en forma de remolins.
    Expressivitat: molt expressiu a partir de la línia ondulant. Expressa l'interior de l'artista. Expressa intranquil·litat...
  • Llum: prové dels estels i de la lluna, a la part superior, i dels petits punts de llum de les finestres de les cases, a la part inferior. Podem interpretar que la llum inferior de la part superior prové de l’alba del matí, perquè es creu que l’estel més brillant del quadre és l’estel del matí, l’estel Venus.

Anàlisi estilístic:
  • Estil: Postimpressionisme.
  • Característiques: pintar a base de taques de color, més importància del del dibuix que en els impressionistes, els colors purs no es barrejen a la paleta sinó a la retina, no es conformen representant tant sols la llum sinó que volen expressar alguna cosa més, anar més enllà i expressar els sentiments i l’expressió que tenen les coses i persones que pinten i aquest estil està a mig camí entre l’impressionisme i l’expressionisme
  • Antecedents: l’Impressionisme i els gravats japonesos.
  • Influències: fauvistes i a l’expressionisme.

Funció i significat
  • Tema: paisatge que Van Gogh va pintar mentre estava al sanatori de Saint-Remy, on va tenir les crisis mentals més fortes. És una zona mediterrània amb xiprers, atmetllers... molt mediterrània cosa que xocava amb el paisatge natal de l’autor. (el campanar en canvi es correspon més als de la seva zona natal)
  • Inicia una etapa de pintura amb pinzellada molt corva on pinta sobretot paisatges i arbres.
Aquest paisatge nocturn és el que veia des de la seva finestra del sanatori tot i que es creu que el va pintar de dia, i també que no és ben bé real perquè el xipré no hi era i el campanar no és típic de la zona, sinó que és típic de la seva terra natal. Incorpora aquests elements fruit de la seva imaginació.
Es pot interpretar un simbolisme a partir del xipré i del campanar, que connecten el cel i la terra recordant la fe religiosa de l’autor , aquesta unió del món dels vius i dels morts, el qual també hi és present pel xipré (arbre típic dels cementiris) que causava una gran obsessió en Van Gogh pel qui la mort no era una cosa traumàtica, sinó que era un pas a una altra vida millor.
  • Funció: estètica i terapèutica, perquè l’autor pintava per treure’s l’angoixa de dins. amb aquesta pintura expressa el seu estat d’ànim

9 comentaris:

  1. ermano muxas grasias, me as alludado muxo. mi profe me va ah pone un dies. eso si, falta el zitio del cadro xq ns don de e'ta. sigue asi. te sigo desde los 10.000 subs. zi vienes por mi barrio te la suco tt. pero como no vengah, sus busco y sus encuentro. enga tt salu2

    ResponElimina